Societat

L'espòiler del català a Europa

Les dificultats per convertir la llengua del país en oficial a les institucions comunitàries denota que l'independentisme, si investeix Sánchez, haurà de bregar-se per exigir el compliment de tots els compromisos

ARA A PORTADA

Lleó XIV demana portar la fe als llocs on es prioritzen «els diners, el poder i el plaer» Redacció
Què implica l’elecció de Lleó XIV? Pep Martí i Vallverdú
Lleó XIV: detalls i curiositats del nom del nou Papa Víctor Rodrigo
Romà Casanova: «L'Església és una de les institucions que més i millor ha gestionat la pederàstia» Xavi Llambrich
«No podem tirar enrere. El món actual no és el mateix que el de fa 20 anys»: això deia Lleó XIV abans de ser Papa Àlvar Llobet i Sotelo

Redacció

Publicat el 25 d’octubre de 2023 a les 07:00

Actualitzat el 25 d’octubre de 2023 a les 07:23

[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Poc abans que Pedro Sánchez i Yolanda Díaz rubriquessin l'acord per reeditar la coalició a l'Estat en un acte al Museu Reina Sofia de Madrid, Luxemburg acollia una nova reunió decisiva pel futur català com a llengua oficial a Europa. La cita no va aportar novetats rellevants -no hi va haver cap votació ni tampoc cap veto, malgrat els dubtes expressats per Letònia i Lituània-, però sí que deixa un aroma d'espòiler per tota la legislatura, sempre i quan l'independentisme s'avingui a investir Sánchez. Perquè l'oficialitat del català a les institucions comunitàries exemplifica les dificultats d'arribar a acords amb el PSOE i de garantir-ne els efectes.

En aquest cas, això sí, el govern espanyol s'ha arromangat. El ministre José Manuel Albares -qui li hauria dit fa tan sols uns mesos- actua d'ambaixador del català, del gallec i del basc a Europa, i fins i tot ofereix que Espanya pagui totes les despeses associades a l'oficialitat. Tanmateix, el rellotge avança i no hi ha cap votació fixada oficialment en l'horitzó. "Entrem en temps de descompte", va advertir Junts en un comunicat breu en el qual, una vegada més, no donava per trencada cap negociació, tot i que Laura Borràs, a l'agost, insistia davant dels seus seguidors -majoritàriament molestos per haver situat Francina Armengol com a presidenta del Congrés- que, sense català oficial a Europa el 19 de setembre, la investidura descarrilaria.

I aquí és exactament on som ara. El cobrament per avançat s'allunya, però les converses continuen, i continuaran encara més ara que Sánchez s'ha garantit el suport de Sumar. El que està passant amb el català -traves externes o dificultats diplomàtiques, o les dues coses a la vegada- es pot reproduir amb l'amnistia. És a dir: que el govern espanyol compleixi amb la seva paraula, però que condicionants externs -el poder judicial, per exemple- en retardin els efectes. L'independentisme, si investeix Sánchez, haurà de bregar-se per exigir el compliment dels compromisos. Quatre anys de maldecaps o noves eleccions? Queda menys per saber-ho.