Quatre experts en relacions internacionals analitzen les causes i els efectes de la massacre de Niça, així com les contradiccions de la política antiterrorista dels països occidentals. Adverteixen del perill de l’increment de la xenofòbia i de l’ascens de l’extrema dreta i parlen de la necessitat de canviar de polítiques.   

Ferran Izquierdo (UAB): “Vivim en un estat d’excepció des de l’11-S”

Per Ferran Izquierdo, professor de Relacions Internacionals de la UAB i analista de la conflictivitat a l’orient Mitjà, “la pregunta que ens hem de fer és quin és l’objectiu real dels qui prenen les decisions en política internacional”. Izquierdo assenyala que “es vol mantenir un nivell de tensió internacional que genera una por en la societat i facilita polítiques de control sobre la privacitat de les persones i unes determinades inversions en indústria militar”.

Izquierdo adverteix contra el risc de caure en actituds xenòfobes i culpabilitzar tota una comunitat, i afirma que els problemes a l’Orient Mitjà s’enquisten. “Cal recordar que la primera reacció de França davant l’inici de les revoltes a Tunísia va ser oferir el suport de la gendarmeria al dictador Ben Ali”, apunta el professor. “Només afrontarem amb eficàcia el terrorisme si anem a l’origen real, que són les tensions a la zona. Cal recordar que la invasió de l'Iraq va començar amb una mentida. On són les armes de destrucció massiva? Si no es fa això, patirem més atemptats, i seran més greus”, conclou.  
 
Jordi Armadans (Fundació per la Pau): “Si no canvien les polítiques, el món continuarà en el caos”

“Si no es canvien les polítiques, el món continuarà en el caos”. Així de contundent es mostra Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau. Segons ell, per entendre l’escalada de terror que desemboca en els atemptats a Europa cal tenir en compte tres variables: “La primera és la desmembració de l’Iraq i la política de revengisme que després de la invasió es va fer contra la minoria sunnita. És conegut que molts militars de Saddam van engruixir l’ISIS. Després, la guerra a Síria i la intervenció francesa ha estat un punt d’inflexió que ha dut a decisions inexplicables. Em pregunto: quin sentit té bombardejar la ciutat de Raqqa, com va fer França després dels atemptats de novembre. En què beneficia la lluita contra el terrorisme?”.

Armadans assenyala també com a tercer factor “l’enviament massiu i irresponsable d’armes a Síria fet per prop d’una vintena de països. Això, en un territori sacsejat per faccions armades, cosa que ha fet que bona part d’aquest arsenal caigués en mans de l’anomenat Estat Islàmic”.

Per Armadans, “és evident que l’estratègia antiterrorista ha fallat. Des de l’11-S, el terror de matriu jihadista s’ha multiplicat”. Segons ell, “la invasió i la gestió posterior de la política a l’Iraq és el bressol de l’actual tragèdia. L’ISIS hagués existit igual, però no hagués pres aquesta força, ni hagués arribat a aquesta capacitat de captació que té”.
 
Pere Franch (URL): “Cal combatre el desarrelament a les nostres societats”

El professor de Periodisme i Relacions Internacionals de la Blanquerna (Universitat Ramon Llull) Pere Franch explica que “hem de reflexionar sobre el fet que fills formats en les nostres escoles i amb els valors democràtics, en el cas de França els anomenats valors republicans, puguin radicalitzar-se i cometre actes així”. Per Franch, “cal combatre el desarrelament a les nostres societats, que hi hagi minories que no s’identifiquen amb els nostres valors i per això cal una estratègia amb un fort component educatiu. Què estem fent malament?”.

Pere Franch adverteix del salt qualitatiu d’aquest atemptat: “Si en una societat oberta ja és molt difícil evitar els moviments de les persones, crec que Niça suposa un salt qualitatiu. Que una persona amb un camió, sense explosius ni carregat d’armes, pugui causar una massacre així delata la nostra fragilitat”.

Però Franch no coincideix en la interpretació que la política d’Occident és en bona part responsable del terrorisme: “Ells creuen que Occident és l’origen de tots els seus mals, però no busquem tanta lògica en els actes de terror. Pensem que la població civil dels països musulmans és la principal víctima de l’ISIS, i ha comès molts atacs contra les comunitats xiïtes”.   

Víctor Pallejà (UPF): “S’està creant una dinàmica que beneficia Le Pen i l'antieuropeisme”

Per Víctor Pallejà, arabista, islamòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), “s’està donant una reacció emotiva a l’atemptat, que s’imposa, i no es parla de polítiques”. Segons ell, “és tràgic que hi hagi persones que estiguin celebrant l’atac de Niça des de Mauritània a Indonèsia, i cal anar a les causes”.

Pallejà assenyala que “França viu ja en període preelectoral i el terrorisme està creant una dinàmica que beneficiarà els corrents antieuropeistes i Le Pen, que des de les set del matí ja està aprofitant el clima de por”. I afegeix que “si això continua, el Front Nacional es reforçarà i pot entroncar amb un corrent contrari a la Unió Europea. Le Pen ja ha promès un referèndum per sortir de la UE si guanya les presidencials. I els discursos d’Hollande i Valls accentuen encara més la càrrega  ideològica de la massacre parlant de guerra”.   

Víctor Pallejà creu que Occident ha comès molts errors: “No hi ha cap estratègia contra el terrorisme. El que hi ha és una antiestratègia. S’ha donat suport a règims dictatorials perquè ens venen petroli. El règim de Síria practica el terrorisme, ha bombardejat la seva població civil amb armes químiques”. Afegeix que “no es diu, però Espanya està igual d’implicada en els conflictes a la zona. Fins i tot ha participat en la cimera de Ginebra fent-se convidar per Rússia”. I es pregunta quines mesures s’adoptaran ara: “Què faran? Impedir que els magribins condueixin camions?”.