Encara que habitualment sigui menystinguda, a l'Estat hi ha una gran diversitat lingüística. Més enllà del català, el basc o el gallec, també hi ha moltes maneres de parlar no tan majoritàries però que s'han mantingut de generació en generació. Ara, una d'aquestes formes està a punt de desaparèixer.
Es tracta del que els experts anomenen un pogadolecte, una forma de referir-se a un parlar que no té l'estatus d'idioma sinó que es considera una barreja entre dues llengües diferents. La llengua que pot desaparèixer en els pròxims anys és l'erromintxela o caló basc, un parlar del País Basc que només l'usen un miler de persones al País Basc, la meitat a la part administrativa espanyola i l'altra a la part administrativa francesa.
Actualment, aquesta llengua no compta amb cap mena de protecció oficial i és bastant desconeguda per a la població basca, però el seu origen cal trobar-lo en 600 anys enrere. L'erromintxela és una variant de l'idioma romaní, amb grans influències del basc, i al llarg de la història l'ha parlat la comunitat gitana assentada al País Basc des del segle XV.
El primer estudi a gran escala sobre aquesta llengua va dur-se a terme a mitjans dels anys noranta amb el finançament de la Universitat del País Basc i de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca. Els investigadors van poder certificar que el caló basc es continuava parlant, però el projecte no va tenir més avenços per falta de suport econòmic.
Tampoc ajuda el fet que la majoria de parlants ja tenen una edat avançada i es neguen a col·laborar, ja que prefereixen passar desapercebuts. Però també és cert que encara s'han realitzat diferents estudis lingüístics sobre el caló basc, alguns d'ells impulsats per l'associació gitano-basca Kale dor Kayiko.