Lligar caps del 17-A

El judici difícilment aclarirà res sobre l'imam de Ripoll, però com a mínim serà una caixa de ressonància per denunciar el cas. Avui també són notícia les cares de Puigdemont al territori, l'apatia maresmenca, la vacuna de la Covid, el CN Barcelona i Margarita Robles

Publicat el 10 de novembre de 2020 a les 06:00
Actualitzat el 10 de novembre de 2020 a les 06:36
[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Han passat més de tres anys d'un atemptat que ens va trasbalsar. El 17 d'agost de 2017, un migdia de xafogor, una furgoneta va baixar la Rambla zigzaguejant i atropellant a tothom qui es trobava. Van morir 24 persones en total, vuit d'ells terroristes. Dos van perdre la vida mentre manipulaven explosius en una casa a Alcanar i els altres sis van ser abatuts per la ràpida reacció dels Mossos, que va servir entre altres coses per convertir en una mena d'heroi el major Trapero.

Avui tres acusats de la cèl·lula de Ripoll s'asseuen al banc dels acusats de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares, on es jutgen els delictes de terrorisme i estaran sotmesos a l'intens foc de mortes de les acusacions populars i particulars. Qui no hi serà és l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es-Satty. Algunes de les defenses i les víctimes no descarten que encara sigui viu i que estigui protegit en alguna banda. Alimenten d'aquesta manera una certa teoria de la conspiració, i de l'atemptat de falsa bandera, per distreure del procés, ja que faltaven poques setmanes per l'1-O i tot el que vindria després.

És una teoria novel·lesca però difícil de creure. El fet, però, és que Es-Satty, que va radicalitzar els joves de Ripoll, era o havia estat confident del CNI, els serveis secrets espanyols. I que mai se n'ha volgut donar cap explicació sobre què en sabien i què no i si havia donat alguna mena de pista. El judici, on avui haurien de declarar ja els tres acusats, difícilment ens ho aclarirà, però com a mínim serà una caixa de ressonància per poder-ho denunciar.     

» La pandèmia és en camí de donar-nos una certa treva. Tot i això passarem encara una setmana de tensió hospitalària perquè la reducció de l'índex de transmissió i contagis no s'ha traslladat a les UCI. Les restriccions i la generalització dels tests estan funcionant malgrat algunes actituds no massa cíviques, fins i tot per part del bisbat de Barcelona. Ahir va generar molta expectativa la vacuna de Pfizer, que es presenta eficaç en un 90%. Les borses ho van notar i la UE ja va encarregar-ne 300 milions. Esperem que funcioni.  
 

Avui no et perdis

» Cinc preguntes que ha de respondre el judici dels atemptats del 17‑A; per Bernat Surroca.

» Les noves cares al territori del partit de Puigdemont; per Jordi Velert.

»
 Opinió: «Candidats efectius»; per Carme Vidalhuguet.

»
 El pols amb Podem, el litigi perenne dels comuns per les llistes; per Sara González.

»
 La derrota de Trump fa moderar l'aznarisme i afebleix Vox; per Pep Martí.

» Opinió: «Biden, per fi!»; per Jaume Barberà.

» Dades | El risc de rebrot cau al 71% de comarques i el 81% de ciutats; per Roger Tugas.

» La UE comprarà 300 milions de dosis de la vacuna de Pfizer.

» Opinió: «Negar i renegar»; per Josep Vallverdú.

» La guerra entre Thermomix i Lidl arriba a judici; per Bernat Surroca.

 

 El passadís

El Maresme ha estat en els darrers anys una comarca difícil per CDC primer, pel PDECat després i no sembla pas que les coses hagin de ser molt més plàcides per Junts. La formació que lidera Carles Puigdemont va fer públics ahir els resultats de les votacions de les direccions de vegueria i comarcals. I és la comarca on més vot de càstig es va registrar als candidats. De 380 censats només en van votar 227. I dels més de 30 aspirants, només tres van obtenir l'aval de més de la meitat dels votants. Tota la resta van ser castigats amb la indiferència.

El detectiu Carles Bosch, assessor de Miquel Buch a Interior i que presidia el PDECat, va quedar segon a la votació i repetirà com a president. Entre els que no van recollir ni el 50% dels vots dels seus companys Antoni Subirà fill, la secretària general de la JNC Judith Toronjo, i el tuitaire Marc Portet. Al rànquing dels menys votats també hi havia Oriol Giralt, portaveu del partit de Puigdemont a l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres i conegut per impulsar la fracassada moció de censura contra Joan Laporta el 2008. I les restes del PDECat ja s'han reorganitzat a la comarca, ara liderades per Jordi Mir, alcalde de Cabrera de Mar i proper a Montserrat Candini, primera edil de Calella de la Costa. Mir ha estat esquitxat per l'operació Volhov.   

Vist i llegit

Es faran moltes anàlisis de les eleccions nord-americanes, que han ofert un retrat molt complex de la societat dels Estats Units. Un dels factors decisius ha estat el paper jugat per la comunitat afroamericana. Eldiario.es ha publicat una anàlisi de Kenya Evelyn extret del The Guardian que ajuda a entendre el paper jugat pels negres al llarg de tot el procés electoral.

De fet, va ser entre la població de color que Joe Biden va trobar un dels seus suports més determinants. Va ser així durant les primàries, quan va estar contra les cordes i els afroamericans de Carolina del Sud van salvar la seva candidatura. Després, aquest 3 de novembre ho han estat a Filadèlfia (Pennsilvània) o a Atlanta (Geòrgia) i s'han consolidat com una de les bases de suport del nou president.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1907 es va fundar el Club Natació Barcelona, una de les entitats esportives més emblemàtiques de la capital. El club de la Barceloneta, ara amb les instal·lacions poliesportives a la platja de Sant Sebastià, ha destacat en la formació de nadadors i en l'esport d'equip del waterpolo obtenint una bona col·lecció de títols. L'entitat va inspirar la creació de les federacions catalana i espanyola de natació i el Comitè Olímpic Espanyol per poder enviar els seus nadadors als Jocs d'Anvers de 1920. Actualment el president és Bernat Antràs. Aquí podeu repassar la seva història.

 L'aniversari

El 10 de novembre de l'any 1956 va néixer a Lleó la jurista Margarita Robles, actual ministra de Defensa del govern espanyol. Robles ha estat en els darrers anys una cara vinculada al PSOE i a l'ala més progressista de la judicatura. Va ser la primera dona a presidir una audiència provincial (la de Barcelona) i en formar part de la sala penal del Tribunal Suprem. Robles va ser, als anys 90, secretària d'Estat de Justícia primer i d'Interior després. Quan el PSOE va perdre les eleccions va tornar a la judicatura amb un parèntesi per ser vocal del Consell General del Poder Judical. El 2016 Pedro Sánchez la va repescar, primer com a portaveu al Congrés i ara com a ministra. Robles va passar part de la seva joventut a Catalunya. Aquí una entrevista que fa dos anys li va fer el fundador de Podem Juan Carlos Monedero.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l