Els vots particulars en sentències rellevants del Tribunal Constitucional (TC) s'estan convertint en seriosos avisos cap a la legitimitat de l'organisme davant la ciutadania i la comunitat jurídica. Aquest dimecres s'ha produït un nou exemple amb els vots diferenciats emesos per quatre magistrats en el veredicte sobre el segon estat d'alarma, que ha estimat parcialment el recurs utilitzat per Vox. Juan Antonio Xiol, per exemple, alerta del risc "d'aïllament" de l'alt tribunal per les decisions adoptades. No és la primera vegada que Xiol critica amb duresa algunes de les decisions més controvertides de l'alt tribunal. 

La sentència del TC no estima del tot el recurs de l'extrema dreta, però sí que considera inconstitucional la pròrroga que es va fer de les restriccions. No tant pel calendari -sis mesos, segons es va decidir al Congrés dels Diputats-, sinó per les competències delegades a les comunitats autònomes per decidir les mesures destinades a combatre el coronavirus. En canvi, el veredicte sí que avala la restricció de la llibertat nocturna de moviments, el toc de queda, que va estar vigent d'octubre del 2020 a maig del 2021.

En aquest cas concret hi ha quatre vots particulars, inclòs el del president del TC Juan José González Ribas. També s'oposen a la sentència Juan Antonio Xiol, María Luisa Balaguer i Cándido Conde-Pumpido. González Ribas sosté que hi va haver una "connexió raonable" entre els sis mesos de l'estat d'alarma i el moment de la pandèmia, i que la durada estava explicitad en el decret del govern espanyol i era un període "raonable". També nega que el Congrés quedés privat dels seus instruments de fiscalització i rebutja que es "transferissin" competències de l'Estat a les comunitats autònomes. "Va ser una delegació que el govern espanyol podia revocar en qualsevol moment". 

Balaguer és dura amb magistrats que han tombat l'estat d'alarma. Recorda que el TC ha de donar "marge suficient" per definir el model d'estat d'excepció i per això havia de fer una interpretació de la Constitució que oferís un "marge suficient" als actors del model d'estat compost que és espanya. Aquests actors són, més enllà del govern espanyol i el Congrés dels Diputats, també els governs i els parlaments de les comunitats autònomes. Així doncs, diu que amb la seva sentència del TC "deixa sense cobertura legal les mesures adoptades" i posa "en tela de judici" la capacitat del tribunal per assumir la seva posició i les seves obligacions com a part fonamental de l'Estat.

Conde-Pumpido sosté que la pròrroga de l'estat d'alarma tal com es va plantejar era conforme a la Constitució i no es va "desapoderar" el Congrés dels Diputats ni tampoc va haver una "deixadesa o omissió" de l'exercici de control que li són pròpies. "El control polític en sentit estricte de l'estat d'alarma el té el Congrés i això no es veu pertorbat per una intervenció dels parlaments autonòmics quant a la gestió de la pandèmia, cosa que és part del propi funcionament de l'estat autonòmic", diu el magistrat.  

[plantillacoronavirus]