02
de gener
de
2021, 11:22
Actualitzat:
03
de gener,
19:52h
Va crear Social Car, una empresa que facilita el lloguer de cotxes entre particulars i que va ser la primera plataforma d'economia col·laborativa a l'estat espanyol. És un dels noms de referència de la nova economia i ha estat considerada una de les 50 dones més influents de l'emprenedoria a Europa. Es diu Mar Alarcón, és consellera de la Fira i vicepresidenta de Foment del Treball.
De formació jurídica, Alarcón va fer un salt en la seva vida quan va decidir aprendre el xinès i instal·lar-se en el gegant asiàtic, una experiència que li va canviar la trajectòria. Com també ho va fer la seva coneixença del Nobel de la Pau Mohammed Yunus, amb qui va col·laborar a Bangla Desh. L'empresària no descansa i, recentment, va obrir 19N, una consultoria centrada en economia de plataformes. En aquesta entrevista amb NacióDigital parla de les coses que ha fet i de com veu Barcelona.
- És considerada una de les cinquanta dones més influents de l'emprenedoria a Europa. Com porta l'èxit?
- Aquesta és una notícia que em vaig trobar molt per sorpresa. No m'ho imaginava. Ho porto com una responsabilitat, tant per l'univers emprenedor com per Barcelona. I amb la màxima humilitat.
- Vostè ha fet alguns salts importants. Barcelona-Londres-Pequín... Com va anar això?
- Sí. Jo era advocada i vaig anar a Londres a fer un màster en lleis, perquè volia continuar la meva formació. Vaig seguir en la meva branca, que era la fiscalitat, però em vaig especialitzar en les reformes legals que s'estaven duent a terme a la Xina. Era el 2004 i la Xina aquí només ens sonava com a fabricant de mala qualitat. Em va començar a atreure molt el país, em vaig especialitzar i vaig aprendre xinès. A Barcelona agafava empenta la Casa Àsia i vaig tenir una conversa amb Amadeu Jansana, el responsable d'economia, que em va suggerir que, amb un perfil com el meu, hauria d'anar-hi. Jo no hi havia posat mai els peus. Però hi havia unes beques de la Fundació ICO i m'hi vaig acollir.
- De la gent del món econòmic a Catalunya, deu ser de les persones que més coneixen aquell país.
- Avui en dia, hi ha molts emprenedors joves que el coneixen. Però potser en aquell moment sí perquè el meu perfil era bastant atípic. El 2004 a Pequín! El primer mes, quasi tothom volia marxar. És una cultura molt diferent a la nostra. Va ser allí que vam decidir, amb el meu marit, emprendre la nostra primera empresa, Social Energy, d'energies renovables. Aquí hi havia el boom del sector i una manca de subministrament de panells solars a tot Europa. En aquell moment, hi havia molta desconfiança sobre la fabricació xinesa. Avui en dia, és el fabricant de referència mundial.
- Vostè ha intentar vincular afany emprenedor i compromís social. De la Xina se'n va anar a Bangla Desh. La coneixença amb Mohammed Yunus, Premi Nobel de la Pau, va ser important. Com hi va contactar?
- Casualment. El meu marit el va conèixer perquè li interessava conèixer el funcionament dels microcrèdits, li va escriure i ens va contestar dient que hi havia un programa al Grameen Bank per a estrangers, i ens va suggerir que ens hi apuntéssim. Així va ser.
- Un país complicat...
- És el país amb més corrupció, amb més desgràcies naturals i amb més pobresa del món després de Sierra Leona. Però el cert és que hi vam anar i vam estar seguint Yunus i observant el seu lideratge.
- Van viure la misèria del país?
- Sí. Podies veure la gent que patia fam de veritat perquè no somreien quan demanaven. A mi em va impactar veure com Yunus parlava amb aquelles dones -dona crèdit només a dones perquè creu que administren millor els diners- i tot el muntatge de Grameen, que no només té un banc, sinó també una empresa de telefonia mòbil, d'energies renovables, instal·lant panells als pobles perquè puguin vendre electricitat. Aquestes dones creen després el seu negoci i el banc de Yunus les ajuda. A mi això em va impactar. Veure que es pot incidir en la realitat amb un negoci, no només amb una ONG, que també està molt bé.
- I després, va tornar i va crear Social Car. Què és?
- És una plataforma de mobilitat basada en el lloguer de vehicles entre particulars. Però la flota no és nostra. Nosaltres ni tenim cotxes ni en tindrem mai. Som el software, la plataforma que capta oferta de cotxes i demanda de gent que vol moure's amb cotxe compartit.
- A banda dels seus projectes empresarials, és present en diverses associacions. És un dels rostres d'un nou lideratge social?
- Això ho dieu vosaltres. Però de debò, m'ho prenc com una responsabilitat. Reconec que em vaig fer visible amb Social Car. Això és perquè he hagut de fer una veritable "evangelització" sobre el cotxe compartit des del 2011 i requeria visibilitat.
- Els nous líders seran així, persones que combinaran la voluntat de fer negoci amb un afany de retorn a la societat?
- No ho sé. Hi ha de tot. Hi ha emprenedor o empresari que no té interès a retornar res a la societat. Depèn del teu propòsit. N'hi ha que volen bàsicament fer-se milionaris i jugar al golf cada cap de setmana i n'hi ha que volen deixar petjada més enllà del seu negoci. Jo m'identifico més amb això. No vull entrar ara en aspectes filosòfics sobre el per què estem aquí. Però ja que hi som, penso que està bé que fem alguna cosa i mirem de deixar coses bones. Jo em sento millor així.
- És vicepresidenta de Foment del Treball, entitat que ha fet un discurs molt crític amb el pla de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona. Vostè mateixa va intervenir en un acte del sector. No li agrada el pla d'Ada Colau?
- Mantinc la posició crítica amb l'actitud de fets consumats. Si el teu propòsit és treballar per l'interès general, com a mínim has de dialogar amb els agents socials i econòmics de la ciutat, i més en un tema tan rellevant com és la mobilitat. Critico els fets consumats i el voler governar només pels que t'han votat. No, tu governes pels que t'han votat i pels altres. Tenim entre mans una gran ciutat i les coses s'han de fer amb consens.
- Què li falta al model de ciutat de Colau?
- Primer, el diàleg. És cert que va ser la primera alcaldessa que va crear les taules de mobilitat a les quals va convidar tothom. Ara bé, la conversa ha de ser bilateral. Una cosa és dialogar i l'altra informar.
- Què caldria fer en mobilitat?
- Barcelona és una ciutat complexa a l'hora de dissenyar una bona política de mobilitat perquè està limitada. No tothom pot anar amb bicicleta. Cal avaluar com ha de funcionar el transport públic. No tenim cotxe compartit i s'hauria de fomentar. Cal treballar la mobilitat multimodal. Són moltes coses.
- Què s'hauria de modificar del model de ciutat?
- Vivim en un món tan canviant en què les coses van a una extrema velocitat. Però crec que ens manca una concepció metropolitana d'una Barcelona de cinc milions d'habitants. Tenim ciutats com el Prat, Badalona i Barcelona, amb lideratges de colors diferents que ho fan tot molt complex. Però crec que ens manca més visió. Està molt bé que tingui la seva càrrega ideològica, però jo crec que a Colau li manca una mirada ambiciosa i metropolitana de Barcelona. Ha rebut una ciutat que liderava molts rànquings. En el sector tecnològic, cada vegada estem més amunt. Doncs cal implicar-s'hi.
- És consellera de Fira de Barcelona. Aquí, l'alcaldessa Colau va voler apostar per una dona al capdavant, però tot i haver dones de capacitat contrastada, la presidència va recaure en Pau Relat.
- Ella va fer bé d'impulsar més presència femenina. Però hi ha tres socis institucionals a la Fira: Generalitat, Ajuntament i Cambra. Jo això ja no sé com va anar.
- El seu nom va circular. Li hagués agradat ser presidenta de la Fira?
- Crec que van aparèixer molts noms. Però, sincerament, la Fira per mi era una nova experiència i preferia ser consellera. Crec que el Pau Relat ho fa molt bé.
- L'economia catalana s'ha vist afectada negativament pel procés?
- Crec que la imatge que s'ha reflectit del procés no ha ajudat. Qualsevol conflicte que afecta una ciutat té sempre uns efectes negatius. Però en l'àmbit en el qual em moc, el tecnològic, han continuat havent start-up i inversions. En aquest sector només he vist creixement del talent i dels projectes. Altra cosa seria fer un estudi reputacional de la marca de Barcelona que ho englobés tot, del procés a la pandèmia i els lideratges.
- En el seu sector hi ha hagut poc impacte.
- En el meu sector només hem tingut bones notícies. La Barcelona puntera en el sector tecnològic no s'ha vist afectada pel procés sobiranista, en absolut. Pensàvem que potser els inversors marxarien, però no. S'ha creat certa inseguretat jurídica, sí, però en aquest país aquesta inseguretat l'hem patit en moments diversos. En l'àmbit d'energies renovables l'hem experimentat vàries vegades.
- Se l'ha situada en l'òrbita sobiranista i, fins i tot, s'ha dit que era propera a ERC.
- Se m'ha situat en moltes bandes. Sincerament, soc empresària i filla del meu propòsit. Amb Pere Aragonès i determinades persones d'Esquerra vam formar part de la comissió d'estudi d'economia col·laborativa que es va crear el 2014, durant la presidència d'Artur Mas. Aragonès presidia la comissió, que poso com a exemple de com s'han de fer les coses, dialogant amb tots els agents. L'informe sobre economia col·laborativa de la Generalitat es va presentar el setembre del 2017, amb un pla de mesures reguladores ben fetes i entre tots. Val a dir que bona part de les competències aquí són de l'Estat. Doncs bé, la relació que esmenta és aquesta. Més que això, no hi ha res i aquest tipus de relació la tindria amb qualsevol partit.
- Mirant enrere, cap al conflicte del taxi, què creu que es va fer malament?
- Va passar el que sol passar a vegades. Vivim un moment en què venen models molt innovadors i en aquell conflicte es va optar per protegir més un determinat sector en lloc d'ajudar-lo a innovar. Uber és una empresa tecnològica que innova. Quan es parla de plataforma extractiva, què significa exactament? Quan es posen damunt la taula tecnologies que amenacen sectors que no estan innovant, crec que el millor és ajudar aquests sectors perquè innovin. Nosaltres vam llançar VTC, com vam fer públic l'abril del 2019, que s'havien de precontractar amb 15 minuts d'antelació. Però això no s'aguantava per enlloc. Els usuaris d'aquest servei estan acostumats a que, quan toquen un botó, ja demanen el cotxe. I amb aquest sistema, vam optar per deixar-ho. És llàstima perquè és una tecnologia existent que pot ajudar a una major eficiència a la ciutat i aquestes coses s'han d'explicar.
De formació jurídica, Alarcón va fer un salt en la seva vida quan va decidir aprendre el xinès i instal·lar-se en el gegant asiàtic, una experiència que li va canviar la trajectòria. Com també ho va fer la seva coneixença del Nobel de la Pau Mohammed Yunus, amb qui va col·laborar a Bangla Desh. L'empresària no descansa i, recentment, va obrir 19N, una consultoria centrada en economia de plataformes. En aquesta entrevista amb NacióDigital parla de les coses que ha fet i de com veu Barcelona.
- És considerada una de les cinquanta dones més influents de l'emprenedoria a Europa. Com porta l'èxit?
- Aquesta és una notícia que em vaig trobar molt per sorpresa. No m'ho imaginava. Ho porto com una responsabilitat, tant per l'univers emprenedor com per Barcelona. I amb la màxima humilitat.
- Vostè ha fet alguns salts importants. Barcelona-Londres-Pequín... Com va anar això?
- Sí. Jo era advocada i vaig anar a Londres a fer un màster en lleis, perquè volia continuar la meva formació. Vaig seguir en la meva branca, que era la fiscalitat, però em vaig especialitzar en les reformes legals que s'estaven duent a terme a la Xina. Era el 2004 i la Xina aquí només ens sonava com a fabricant de mala qualitat. Em va començar a atreure molt el país, em vaig especialitzar i vaig aprendre xinès. A Barcelona agafava empenta la Casa Àsia i vaig tenir una conversa amb Amadeu Jansana, el responsable d'economia, que em va suggerir que, amb un perfil com el meu, hauria d'anar-hi. Jo no hi havia posat mai els peus. Però hi havia unes beques de la Fundació ICO i m'hi vaig acollir.
- De la gent del món econòmic a Catalunya, deu ser de les persones que més coneixen aquell país.
- Avui en dia, hi ha molts emprenedors joves que el coneixen. Però potser en aquell moment sí perquè el meu perfil era bastant atípic. El 2004 a Pequín! El primer mes, quasi tothom volia marxar. És una cultura molt diferent a la nostra. Va ser allí que vam decidir, amb el meu marit, emprendre la nostra primera empresa, Social Energy, d'energies renovables. Aquí hi havia el boom del sector i una manca de subministrament de panells solars a tot Europa. En aquell moment, hi havia molta desconfiança sobre la fabricació xinesa. Avui en dia, és el fabricant de referència mundial.
"Reconec que em vaig fer visible amb Social Car, he hagut de fer una veritable "evangelització" sobre el cotxe compartit des del 2011"
- Vostè ha intentar vincular afany emprenedor i compromís social. De la Xina se'n va anar a Bangla Desh. La coneixença amb Mohammed Yunus, Premi Nobel de la Pau, va ser important. Com hi va contactar?
- Casualment. El meu marit el va conèixer perquè li interessava conèixer el funcionament dels microcrèdits, li va escriure i ens va contestar dient que hi havia un programa al Grameen Bank per a estrangers, i ens va suggerir que ens hi apuntéssim. Així va ser.
- Un país complicat...
- És el país amb més corrupció, amb més desgràcies naturals i amb més pobresa del món després de Sierra Leona. Però el cert és que hi vam anar i vam estar seguint Yunus i observant el seu lideratge.
Mar Alarcón durant l'entrevista, al Palauet de Tech City. Foto: Helena Margarit
- Van viure la misèria del país?
- Sí. Podies veure la gent que patia fam de veritat perquè no somreien quan demanaven. A mi em va impactar veure com Yunus parlava amb aquelles dones -dona crèdit només a dones perquè creu que administren millor els diners- i tot el muntatge de Grameen, que no només té un banc, sinó també una empresa de telefonia mòbil, d'energies renovables, instal·lant panells als pobles perquè puguin vendre electricitat. Aquestes dones creen després el seu negoci i el banc de Yunus les ajuda. A mi això em va impactar. Veure que es pot incidir en la realitat amb un negoci, no només amb una ONG, que també està molt bé.
- I després, va tornar i va crear Social Car. Què és?
- És una plataforma de mobilitat basada en el lloguer de vehicles entre particulars. Però la flota no és nostra. Nosaltres ni tenim cotxes ni en tindrem mai. Som el software, la plataforma que capta oferta de cotxes i demanda de gent que vol moure's amb cotxe compartit.
- A banda dels seus projectes empresarials, és present en diverses associacions. És un dels rostres d'un nou lideratge social?
- Això ho dieu vosaltres. Però de debò, m'ho prenc com una responsabilitat. Reconec que em vaig fer visible amb Social Car. Això és perquè he hagut de fer una veritable "evangelització" sobre el cotxe compartit des del 2011 i requeria visibilitat.
"A Bangla Desh vaig veure que es pot incidir en la realitat social amb un negoci, no només amb una ONG"
- Els nous líders seran així, persones que combinaran la voluntat de fer negoci amb un afany de retorn a la societat?
- No ho sé. Hi ha de tot. Hi ha emprenedor o empresari que no té interès a retornar res a la societat. Depèn del teu propòsit. N'hi ha que volen bàsicament fer-se milionaris i jugar al golf cada cap de setmana i n'hi ha que volen deixar petjada més enllà del seu negoci. Jo m'identifico més amb això. No vull entrar ara en aspectes filosòfics sobre el per què estem aquí. Però ja que hi som, penso que està bé que fem alguna cosa i mirem de deixar coses bones. Jo em sento millor així.
- És vicepresidenta de Foment del Treball, entitat que ha fet un discurs molt crític amb el pla de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona. Vostè mateixa va intervenir en un acte del sector. No li agrada el pla d'Ada Colau?
- Mantinc la posició crítica amb l'actitud de fets consumats. Si el teu propòsit és treballar per l'interès general, com a mínim has de dialogar amb els agents socials i econòmics de la ciutat, i més en un tema tan rellevant com és la mobilitat. Critico els fets consumats i el voler governar només pels que t'han votat. No, tu governes pels que t'han votat i pels altres. Tenim entre mans una gran ciutat i les coses s'han de fer amb consens.
- Què li falta al model de ciutat de Colau?
- Primer, el diàleg. És cert que va ser la primera alcaldessa que va crear les taules de mobilitat a les quals va convidar tothom. Ara bé, la conversa ha de ser bilateral. Una cosa és dialogar i l'altra informar.
Mar Alarcón: "Ens manca una concepció metropolitana d'una Barcelona de cinc milions d'habitants". Foto: Helena Margarit
- Què caldria fer en mobilitat?
- Barcelona és una ciutat complexa a l'hora de dissenyar una bona política de mobilitat perquè està limitada. No tothom pot anar amb bicicleta. Cal avaluar com ha de funcionar el transport públic. No tenim cotxe compartit i s'hauria de fomentar. Cal treballar la mobilitat multimodal. Són moltes coses.
- Què s'hauria de modificar del model de ciutat?
- Vivim en un món tan canviant en què les coses van a una extrema velocitat. Però crec que ens manca una concepció metropolitana d'una Barcelona de cinc milions d'habitants. Tenim ciutats com el Prat, Badalona i Barcelona, amb lideratges de colors diferents que ho fan tot molt complex. Però crec que ens manca més visió. Està molt bé que tingui la seva càrrega ideològica, però jo crec que a Colau li manca una mirada ambiciosa i metropolitana de Barcelona. Ha rebut una ciutat que liderava molts rànquings. En el sector tecnològic, cada vegada estem més amunt. Doncs cal implicar-s'hi.
- És consellera de Fira de Barcelona. Aquí, l'alcaldessa Colau va voler apostar per una dona al capdavant, però tot i haver dones de capacitat contrastada, la presidència va recaure en Pau Relat.
- Ella va fer bé d'impulsar més presència femenina. Però hi ha tres socis institucionals a la Fira: Generalitat, Ajuntament i Cambra. Jo això ja no sé com va anar.
- El seu nom va circular. Li hagués agradat ser presidenta de la Fira?
- Crec que van aparèixer molts noms. Però, sincerament, la Fira per mi era una nova experiència i preferia ser consellera. Crec que el Pau Relat ho fa molt bé.
- L'economia catalana s'ha vist afectada negativament pel procés?
- Crec que la imatge que s'ha reflectit del procés no ha ajudat. Qualsevol conflicte que afecta una ciutat té sempre uns efectes negatius. Però en l'àmbit en el qual em moc, el tecnològic, han continuat havent start-up i inversions. En aquest sector només he vist creixement del talent i dels projectes. Altra cosa seria fer un estudi reputacional de la marca de Barcelona que ho englobés tot, del procés a la pandèmia i els lideratges.
Mar Alarcón: "S'ha generat inseguretat jurídica, sí, però en aquest país l'hem experimentat altres vegades, també en energies renovables" Foto: Helena Margarit
- En el seu sector hi ha hagut poc impacte.
- En el meu sector només hem tingut bones notícies. La Barcelona puntera en el sector tecnològic no s'ha vist afectada pel procés sobiranista, en absolut. Pensàvem que potser els inversors marxarien, però no. S'ha creat certa inseguretat jurídica, sí, però en aquest país aquesta inseguretat l'hem patit en moments diversos. En l'àmbit d'energies renovables l'hem experimentat vàries vegades.
- Se l'ha situada en l'òrbita sobiranista i, fins i tot, s'ha dit que era propera a ERC.
- Se m'ha situat en moltes bandes. Sincerament, soc empresària i filla del meu propòsit. Amb Pere Aragonès i determinades persones d'Esquerra vam formar part de la comissió d'estudi d'economia col·laborativa que es va crear el 2014, durant la presidència d'Artur Mas. Aragonès presidia la comissió, que poso com a exemple de com s'han de fer les coses, dialogant amb tots els agents. L'informe sobre economia col·laborativa de la Generalitat es va presentar el setembre del 2017, amb un pla de mesures reguladores ben fetes i entre tots. Val a dir que bona part de les competències aquí són de l'Estat. Doncs bé, la relació que esmenta és aquesta. Més que això, no hi ha res i aquest tipus de relació la tindria amb qualsevol partit.
"Quan es posen damunt la taula tecnologies que amenacen sectors que no estan innovant, crec que el millor és ajudar aquests sectors perquè innovin"
- Mirant enrere, cap al conflicte del taxi, què creu que es va fer malament?
- Va passar el que sol passar a vegades. Vivim un moment en què venen models molt innovadors i en aquell conflicte es va optar per protegir més un determinat sector en lloc d'ajudar-lo a innovar. Uber és una empresa tecnològica que innova. Quan es parla de plataforma extractiva, què significa exactament? Quan es posen damunt la taula tecnologies que amenacen sectors que no estan innovant, crec que el millor és ajudar aquests sectors perquè innovin. Nosaltres vam llançar VTC, com vam fer públic l'abril del 2019, que s'havien de precontractar amb 15 minuts d'antelació. Però això no s'aguantava per enlloc. Els usuaris d'aquest servei estan acostumats a que, quan toquen un botó, ja demanen el cotxe. I amb aquest sistema, vam optar per deixar-ho. És llàstima perquè és una tecnologia existent que pot ajudar a una major eficiència a la ciutat i aquestes coses s'han d'explicar.