"La tendència dels jutjats és condemnar per uns fets puntuals i obviar la violència prèvia". La reflexió és de María del Mar Daza, advocada i victimòloga. Amb experiència durant deu anys al Servei d'Atenció a les Víctimes d'Andalusia, ara treballa conjuntament amb Feminicidio.net per determinar quines són les necessitats de les víctimes de violència de gènere. Daza posa l'accent en la necessitat d'acompanyament de les agredides, i reclama deixar de banda els estereotips i emmarcar la violència envers les dones com una xacra social. També denuncia la limitació de recursos per a la investigació, que creu fonamental per salvar vides, i recalca la necessitat d'una major formació, també per als professionals que han d'atendre dones agredides.

- La violència masclista està regulada per la llei estatal de mesures contra la violència de gènere. Aquest marc legal empara bé tots els casos?
- La llei estatal només té en compte els casos de violència dins de la parella. Per tant, invisibilitza altres tipus de violència a la família, com els matricidis, cap als infants, o la que pateixen prostitutes. Tot això també és violència de gènere. És important recollir-ho perquè poden condicionar les mesures de protecció. També hi ha casos en què no hi ha raons de gènere de fons, però en el quals les dones són més vulnerables, com en els assassinats per robatori. Si es tingués en compte tot plegat, es podria prevenir molt millor.

- Catalunya és el quart territori de l’estat espanyol amb més "feminicidis" en proporció a la població. Com s'explica?
- El percentatge de denegació de mesures de protecció a Barcelona és del 62%, mentre que a l'estat espanyol la xifra baixa del 40%. És la ciutat on més denegacions hi ha i, en segon lloc, ve Girona. Hauríem d’estudiar què està passant en aquests jutjats. Molts cops es deneguen partint de prejudicis o acusant de ser denúncies falses, al·legant que la denunciant està intentant aprofitar-se del procés civil, sobretot si hi ha fills pel mig. És el mite de la dona malvada i interessada.

- I què implica això per a una víctima de violència de gènere?
- Denegar aquestes mesures és denegar l’ajuda del sistema judicial contra la violència que estan patint, o el que és el mateix, deixar-les sense protecció. La gent no va al jutjat per situacions lleus. Es pot produir el cas que una dona denunciï davant d’un primer símptoma de violència lleu, cosa que em sembla meravellós, perquè vol dir que no està disposada a passar-ne cap. Però, normalment, quan una agredida arriba als jutjats és perquè està intentant sortir d’una situació de la qual ja no veu com sortir-se'n. No pot ser que en aquest moment el sistema judicial la tracti com una mentidera.

- Arribar a denunciar no és un pas fàcil. Què hi ha entre una dona violentada i la denúncia?
- La violència contra les dones és complexa, la patim de manera desproporcionada. Patim violència al món laboral, amb la bretxa de gènere en ingressos, amb la pobresa femenina... Això influeix també a l’hora de sortir d’una situació de violència perquè et trobes sense recursos. En l’àmbit de la parella, hi ha casos molt clars de violència econòmica. Per exemple, en cas de separació, qui haurà de fer front als costos de tenir un fill? Després també hi ha casos més específics. Les prostitutes, per exemple, quan reben algun tipus d’agressió ho tenen molt difícil per aconseguir protecció. O les dones immigrants, que estan absolutament sobrerepresentades en els percentatges de dones agredides respecte el seu pes en la població total. Si no tenen papers, el procés d’expulsió del país queda aturat per una denúncia de violència masclista, però ja estan dins dels arxius policials.

- Hi ha casos en els quals denunciar no és suficient.
- A l'estat espanyol, dels 112 "feminicidis" del 2015 hi ha 15 morts de dones amb denúncia prèvia, dels quals un va ser a Barcelona. De tots aquests, només tres van ser condemnats i amb sentències lleus. En tots aquestes denúncies hi havia violència habitual, però només es va condemnar la violència puntual. Aquesta és la tendència, condemnar els fets d’un dia però obviar tota la violència prèvia. Generalment, no s’entra ni a analitzar la qüestió, i no només al jutjat, també a la fiscalia o als atestats policials. Fer-ho diferent requereix temps. Els fiscals acostumen a anar molt carregats de feina i les víctimes també ho volen resoldre per la via ràpida. No els hi interessa tant que es condemni l’agressor, volen una ordre d’allunyament i que les deixin en pau. Denuncien per resoldre la situació i els jutjats hi passen de puntetes. La gravetat de la situació queda obviada.

- Com es podria millorar aquesta situació?
- Hi ha qüestions fonamentals a resoldre, com per exemple la manca de formació en l'àmbit escolar. Les nenes no saben quina és la quantitat de dones que són assassinades per violència de gènere. No coneixem les magnituds d’aquest genocidi de dones, l’anomenat "feminicidi". Hauríem d’ensenyar feminisme a l’escola, a les assignatures de filosofia i història. Hauríem d’ensenyar el treball de les dones, hauríem de mostrar els assassinats de les dones durant aquests últims anys. Si no en tenim coneixement, no sabem a què ens enfrontem.