30
de gener
del
2024
Actualitzat
el
31
de gener
a les
11:23h
Trobar explosius a Catalunya no és tan estrany com podria semblar. Històricament, Catalunya ha estat terra de conflictes bèl·lics i, per tant, de bombardejos i encara, avui dia, queden alguns vestigis que ens recorden els temps més foscos de la nostra història. Ara, els Mossos d'Esquadra, amb el compromís de la recuperació i la preservació de la memòria històrica, han elaborat un mapa on es poden consultar les intervencions i els artefactes trobats a cada una de les comarques catalanes.
En total, des del 2012, s'han localitzat 8.273 artefactes explosius bèl·lics. Concretament per tipologia s'han trobat 2.081 projectils d’artilleria, 100 bombes d’aviació, 2.110 granades de mà, 3.491 granades de morter, 26 granades de fusell, 237 espoletes, 17 bombardes, 189 coets i 6 mines. Alguns d'aquests provenen de les Guerres de Successió del segle XVII-XVIII, altres de la invasió napoleònica o Guerra del Francès, les Carlinades i, en especial, la Guerra Civil Espanyola del passat segle XX.
En aquests dotze anys els Mossos també tenen comptabilitzats els artefactes que han hagut de detonar de forma controlada. Són 6.923 artefactes explosius: 1.595 projectils d’artilleria, 82 bombes d’aviació, 1.553 granades de mà, 3.242 granades de morter, 12 granades de fusell, 223 espoletes, 184 coets, 12 bombardes i 4 mines. Alguns es poden veure al complex central dels Mossos a Sabadell, on estan exposats.
Les comarques catalanes on més artefactes s'han localitzat en aquests dotze anys són l'Alt Urgell amb 1.768; la Ribera d'Ebre amb 964; l'Alt Empordà amb 631, el Baix Llobregat amb 568 i el Bages amb 506.
L'última troballa és del passat mes de gener a Castellbisbal (Vallès Occidental) on es van localitzar 12 granades en el fals sostre d'un pis durant la reforma de l'immoble. En la recerca per esbrinar l'origen dels explosius es va concloure que l’edifici, construït a principis del segle XX, era propietat d’un veí benestant del municipi que va ocupar càrrecs polítics durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-30), com durant el bienni negre (1934-36). La hipòtesi que pren més força és que aquests explosius els van amagar, tal com va succeir en molts altres municipis de Catalunya, els anarquistes, quan van veure que perdien la guerra.
TEDAX-NRBQ és el nom que reben els Tècnics Especialistes en Desactivació d'Artefactes Explosius que també s'encarreguen de tasques del tipus Nuclear Radiològic Bacteriològic Químic. És l'àrea dels Mossos d'Esquadra encarregada de la localització i desactivació d’artefactes explosius i és l’especialitat més antiga del cos. Es va crear a partir de l’any 1980 quan el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, va sol·licitar al ministeri d’Interior que els Mossos d’Esquadra fossin instruïts en les tècniques per afrontar amb garanties la desactivació d’artefactes.
Uns anys després i coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 l’àrea va veure incrementada la seva plantilla així com els seus recursos tècnics i de material amb l’adquisició de diversos robots i vehicles. L’any 2006 l’Àrea va incorporar l’especialitat Nuclear Radiològic Biològic Químic (NRBQ) amb la incorporació dels primers vestits de protecció química, detectors químics, biològics i radiològics.
Actualment, l’àrea del TEDAX-NRBQ compta amb 57 agents i té seus a Sabadell –on es troben els serveis centrals-, Barcelona, Girona, Lleida, Salou i l’Aeroport de Barcelona-El Prat per tal de donar servei i resposta ràpida a qualsevol indret del territori. Els efectius tenen una mitjana d’edat de 48 anys i hi ha en curs una convocatòria de 22 nous efectius.
Recentment, boletaires i pagesos han alertat la policia catalana de la troballa d'explosius al bosc o al camp. En aquest sentit, es recorda que en cas de trobar algun tipus d’artefacte explosiu mai s'ha de tocar ni tampoc moure'l del lloc on es troba, ja que podria explotar causant danys irreparables. Si ens trobem algun artefacte que sospitem que podria ser d'origen bèl·lic hem de trucar immediatament al telèfon d'emergències 112 i esperar que els especialistes del grup TEDAX es desplacin al lloc i facin una extracció segura.
Habitualment aquest tipus d’artefactes es troben en camps de conreu, obres públiques a l’extraradi de les ciutats on es van donar les batalles o on estaven les tropes. També és habitual trobar-les a les golfes d’edificis antics o a amagatalls en dobles parets. Es considera que entre un 10-20% dels artefactes sense explotar que es van llençar a la Guerra Civil no van funcionar i alguns d’ells encara es troben repartits al nostre territori.
En total, des del 2012, s'han localitzat 8.273 artefactes explosius bèl·lics. Concretament per tipologia s'han trobat 2.081 projectils d’artilleria, 100 bombes d’aviació, 2.110 granades de mà, 3.491 granades de morter, 26 granades de fusell, 237 espoletes, 17 bombardes, 189 coets i 6 mines. Alguns d'aquests provenen de les Guerres de Successió del segle XVII-XVIII, altres de la invasió napoleònica o Guerra del Francès, les Carlinades i, en especial, la Guerra Civil Espanyola del passat segle XX.
En aquests dotze anys els Mossos també tenen comptabilitzats els artefactes que han hagut de detonar de forma controlada. Són 6.923 artefactes explosius: 1.595 projectils d’artilleria, 82 bombes d’aviació, 1.553 granades de mà, 3.242 granades de morter, 12 granades de fusell, 223 espoletes, 184 coets, 12 bombardes i 4 mines. Alguns es poden veure al complex central dels Mossos a Sabadell, on estan exposats.
Localització d'explosius per comarques
Les comarques catalanes on més artefactes s'han localitzat en aquests dotze anys són l'Alt Urgell amb 1.768; la Ribera d'Ebre amb 964; l'Alt Empordà amb 631, el Baix Llobregat amb 568 i el Bages amb 506. L'última troballa és del passat mes de gener a Castellbisbal (Vallès Occidental) on es van localitzar 12 granades en el fals sostre d'un pis durant la reforma de l'immoble. En la recerca per esbrinar l'origen dels explosius es va concloure que l’edifici, construït a principis del segle XX, era propietat d’un veí benestant del municipi que va ocupar càrrecs polítics durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-30), com durant el bienni negre (1934-36). La hipòtesi que pren més força és que aquests explosius els van amagar, tal com va succeir en molts altres municipis de Catalunya, els anarquistes, quan van veure que perdien la guerra.
Mapa dels artefactes explosius trobats per comarques. Foto: Mossos
Per territoris les troballes que s'han fet són les següents:
- Les Preses (Garrotxa). L’11 de juny de 2022 es va cartografiar amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona el subsol d’un antic camp d’aviació de la República a la població de les Preses – La Vall d’en Bas Les tasques portades a terme van permetre la recuperació en un dipòsit soterrat de 74 bombes d’aviació: 27 bombes d’aviació catalanes de 12 kg i 47 republicanes de 25 kg.
- La Pobla de Massaluca (Terra Alta). El 29 d’octubre de 2021 durant l’excavació d’una fossa a la Pobla de Massaluca on es van trobar les restes humanes d’un soldat caigut durant la Guerra Civil Espanyola s’havien localitzat diversos artefactes. Concretament, 35 cartutxos de fusell i 3 granades de mà.
- Troballa de 436 artefactes al riu Ebre (Ribera d'Ebre). Entre el 6 i el 10 de juliol de 2015 i en el context de la recerca d’una persona desapareguda al riu Ebre a l’altura de Benissanet i Miravet els Bombers de la Generalitat i el TEDAX van localitzar 436 artefactes corresponents a la Batalla de l’Ebre de la Guerra Civil en el que ha esdevingut la troballa més important del cos de Mossos d’Esquadra en l’àmbit subaquàtic. Alguns dels projectils detectats corresponien als que van ser llençats per l’aviació alemanya i italiana durant el 1938.
- Monestir de Santa Teresa a Vic (Osona). El 30 de març de 2017, mentre es realitzava una reforma d’una cel·la del Monestir de Santa Teresa, es va localitzar material explosiu divers com 12 granades de pinya, 9 universals i 3 poloneses. El TEDAX va activar dues caporales per fer la recollida ja que les persones que vivien al Monestir eren monges de clausura i tenien vot de silenci. Els objectes que no eren explosius es van entregar al museu diocesà de Vic. Aquest convent va ser ocupat per combatents anarquistes durant la Guerra Civil Espanyola.
- Troballa d’artefactes de la Guerra Civil a la Rectoria de Sallent (Bages). El 12 de gener de 2017 un equip operatiu de TEDAX va ser requerit per una troballa de material explosiu en una rectoria de la localitat de Sallent. Es van localitzar els artefactes en un amagatall del lateral de l’escala tapat amb una paret falsa de l’interior de la rectoria amb 445 granades de mà del model “FAI”, 7,6 kg de dinamita i gairebé 2.000 cartutxos del calibre 7 mm.
- Calbinyà (Alt Urgell). L’abril de 2014 a Calbinyà un agent de Mossos d’Esquadra que corria per la muntanya va veure un gran nombre de restes d’artefactes de guerra. Antigament en aquest lloc hi havia hagut un camp de tir militar en què es feien pràctiques amb granades de morter. Degut a la dificultat per a accedir al lloc amb vehicles tot terreny es va haver d’utilitzar un helicòpter per a traslladar els artefactes a un lloc accessible. Es van recollir gran quantitat de restes entre les quals hi havia 26 artefactes de diferents calibres carregats d’explosiu d’un total de 1.420 kg de restes d’artefactes.
- Cubells (la Noguera). L’11 de març de 2009 es van recollir tres granades de mà a la “Masia del Pere Pau” als Cubells. En el moment de la recollida es van trobar fragments ossis de restes humanes de combatents de la Guerra Civil Espanyola.
- Balaguer (la Noguera). El 27 de febrer de 2009 a la localitat de Balaguer a l'interior del pàrquing comunitari d';un edifici, un col·leccionista d'artefactes va resultar ferit de gravetat en manipular un projectil d'artilleria. L'explosió es va produir a l’interior d'un traster que es trobava ple d'artefactes i explosiu i on es van intervenir 31 projectils d'artilleria, 6 bombes d'aviació, munició i 11 kg de trilita, entre d’altres.
- Térmens (la Noguera). El 3 d'abril de 2006 a Térmens es va produir una explosió quan un col·leccionista estava desmuntant l'espoleta d'un projectil d'artilleria. L’home va patir ferides molt greus. Es van recuperar 443 artefactes explosius de conflictes bèl·lics, així com munició, 3 bombes d’aviació, 3 càrregues de TNT i 9 quilograms de pólvora.
- Sant Julià de Ramis (Gironès). El 2 de maig de 2012 es van intervenir al Castell de Sant Julià de Ramis 104 projectils d'artilleria i més de 1.000 kg de pólvora en un castell construït entre 1823 i 1912 sobre un turó de 200 metres sobre el nivell del mar.
- Polvorí d’Agullana (Alt Empordà). A finals de 2009 el TEDAX van dur a terme la recollida i destrucció de 976 artefactes procedents d'un polvorí de municions abandonat a 11 km de la frontera francesa quan es replegaven les tropes republicanes a França. Al final de la Guerra Civil, el bàndol republicà es va desplaçar a la comarca de l’Alt Empordà. Agullana, va ser dels últims pobles on es van refugiar els republicans, abans de fugir a França. En aquesta masia en aquella època vivia un funcionari de duanes, i la utilitzava com a polvorí clandestí per a la República. La masia és coneguda per “Can Salvi” encara també rep el sobrenom de “Mas les Bombes”.
- Roses (Alt Empordà). L’any 2001 un pescador va pescar una mina d’orinc de la Segona Guerra Mundial i la va descarregar al terra enganxada en una xarxa de pesca. En els darrers 20 anys s’han destruït al voltant d’una quinzena, especialment a la zona de Roses. A més, el 7 de setembre de 2004 durant les obres de la Piscina Municipal del Municipi es va trobar un artefacte que es correspon a l’artilleria dels segles XVI i XVII.
- Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). L’any 2006 els operaris que estaven fent els fonaments de la comissaria de Mossos d’Esquadra a Cerdanyola del Vallès van localitzar diverses bombes d’aviació SD250 utilitzades per la Legió Còndor de Luftwaffe alemanya. Una de les quals va ser cedida a un museu de la localitat.
Què és el grup TEDAX-NRBQ?
TEDAX-NRBQ és el nom que reben els Tècnics Especialistes en Desactivació d'Artefactes Explosius que també s'encarreguen de tasques del tipus Nuclear Radiològic Bacteriològic Químic. És l'àrea dels Mossos d'Esquadra encarregada de la localització i desactivació d’artefactes explosius i és l’especialitat més antiga del cos. Es va crear a partir de l’any 1980 quan el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, va sol·licitar al ministeri d’Interior que els Mossos d’Esquadra fossin instruïts en les tècniques per afrontar amb garanties la desactivació d’artefactes. Uns anys després i coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 l’àrea va veure incrementada la seva plantilla així com els seus recursos tècnics i de material amb l’adquisició de diversos robots i vehicles. L’any 2006 l’Àrea va incorporar l’especialitat Nuclear Radiològic Biològic Químic (NRBQ) amb la incorporació dels primers vestits de protecció química, detectors químics, biològics i radiològics.
Actualment, l’àrea del TEDAX-NRBQ compta amb 57 agents i té seus a Sabadell –on es troben els serveis centrals-, Barcelona, Girona, Lleida, Salou i l’Aeroport de Barcelona-El Prat per tal de donar servei i resposta ràpida a qualsevol indret del territori. Els efectius tenen una mitjana d’edat de 48 anys i hi ha en curs una convocatòria de 22 nous efectius.
Que hem de fer si ens trobem un artefacte explosiu?
Recentment, boletaires i pagesos han alertat la policia catalana de la troballa d'explosius al bosc o al camp. En aquest sentit, es recorda que en cas de trobar algun tipus d’artefacte explosiu mai s'ha de tocar ni tampoc moure'l del lloc on es troba, ja que podria explotar causant danys irreparables. Si ens trobem algun artefacte que sospitem que podria ser d'origen bèl·lic hem de trucar immediatament al telèfon d'emergències 112 i esperar que els especialistes del grup TEDAX es desplacin al lloc i facin una extracció segura.Habitualment aquest tipus d’artefactes es troben en camps de conreu, obres públiques a l’extraradi de les ciutats on es van donar les batalles o on estaven les tropes. També és habitual trobar-les a les golfes d’edificis antics o a amagatalls en dobles parets. Es considera que entre un 10-20% dels artefactes sense explotar que es van llençar a la Guerra Civil no van funcionar i alguns d’ells encara es troben repartits al nostre territori.