Armand de Fluvià i Escorsa ha mort aquest divendres a les 00.45 a l’Hospital Barcelona a l’edat de 92 anys d’una insuficiència respiratòria. De Fluvià és un dels iniciadors del moviment LGTBI i un activista destacat i entusiasta durant les darreres dècades. “Armand és un dels impulsors de la lluita dels drets de les persones LGTBI en temps tan difícils com la dictadura feixista que vam viure durant 40 anys. De conviccions fermes, ha tingut una constància i un entusiasme que l’han fet estar present en la vida de l’activisme durant dècades i ser promotor i participant d’infinitud d’iniciatives”, comunica Josep Maria Mesquida, president de la Fundació Enllaç, i conclou que “no podem més que estar-li agraïts pels seus anys de lluita i de dedicació al bé comú i per la seva gegantina contribució als drets LGTBI”.
També és destacada la seua tasca en l’àmbit de l’heràldica i la genealogia, especialitzat en Catalunya i la Corona d’Aragó. Ha estat fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària (1983) de la qual va ser president fins al 2007. "Un referent en la genealogia, l'heràldica, la nobiliària i la història de la noblesa catalana; la seva dedicació i passió pel seu treball han estat inspiradores per a molts. La seva saviesa, humanitat i rigor van deixar una marca que perdurarà en la memòria col·lectiva i en la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica com a fundador i president de la mateixa", escriu la institució. Ha estat assessor de diferents organismes públics d’arxivística de Barcelona i Catalunya i ha cedit fons documentals sobre la història del col·lectiu LGTBI, que es conserven al Centre de Documentació Armand de Fluvià en les instal·lacions del Centre LGBTI, gestionats pel Casal Lambda.
El 1970, de Fluvià va participar durant la dictadura feixista de Francisco Franco en la fundació del Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), que va ser el germen del Front d’Alliberament Gai de Catalunya el 1975, organització LGTBI degana de Catalunya i de l’estat espanyol. L’organització, destacada pel seu activisme, va ser la que va promoure les mobilitzacions i l’acció política per la derogació de la Llei de perillositat social en base a la qual es perseguia i empresonava les persones LGTBI. També va promoure, entre altres, la creació d’organitzacions LGTBI arreu de l’Estat.
Ha escrit desenes d’articles i ha participat en multitud de xerrades i conferències. En 1976 també ha participat de la fundació de l’actual Casal Lambda, llavors Institut Lambda, que pretenia fer una tasca més social, cultural i comunitària. El 1978 va ser la primera persona LGTBI que va sortir als programes De bat a bat i Vostè pregunta al circuit català de Televisió Espanyola. També va ser representant del moviment LGTBI català a l’ILGA, organització LGBTI internacional. El 2008 va ser un dels promotors de la Fundació Enllaç, de la qual era patró, per atendre les necessitats i defensar els drets de les persones grans LGTBI.
Ha rebut premis i reconeixements diversos tant pel vessant d’heraldista i genealogista com pel d’activista LGTBI. Destaquen, entre altres: la Creu de Sant Jordi (2000) de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Honor de Barcelona (2008), la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona, els premis 17 de Maig de l’Observatori contra la LGTBI-fòbia (2018), el premi 17 de maig a les llibertats públiques i drets civils de la UGT (2019) i la Medalla a la Promoció dels Valors d'Igualtat (2020) concedida pel Ministeri d’Igualtat espanyol.