Mor per aturada cardíaca en un vaixell sense cap metge

Va patir un atac de cor mentre tornava de Menorca conjuntament amb més de 1.000 passatgers. No hi havia ni cap desfibril·lador ni assistència mèdica

Publicat el 29 d’agost de 2012 a les 09:10
El vaixell Martín i Soler. Foto: www.shipphotos.es

Toni Peñalver, un veí de Vic de 41 anys, va morir el passat divendres, dia 24 d’agost, mentre viatjava a bord del vaixell Martín i Soler de la companyia de ferris Baleària, quan tornava de vacances de Menorca amb la seva família. L’home va patir un aturada cardiorespiratòria, segons les primeres informacions facilitades per fonts properes a la família. A dins del vaixell, on hi viatjaven 1.108 passatgers no hi havia ni un sol metge a càrrec de la companyia. Tampoc hi havia cap desfibril·lador.

La víctima estava acompanyada per la seva esposa i dues filles, de quatre i sis anys respectivament, i també d’un matrimoni amb una altra filla (podeu llegir a sota la carta al director que ha escrit la dona d’aquest últim matrimoni, Mireia Riera). L’enterrament va tenir lloc aquest diumenge a la tarda a Vic.

Els fets es van precipitar a primera hora de la tarda. El vaixell va sortir de Menorca i es va aturar a Alcúdia, on va recollir més passatgers de Mallorca. Al cap d’uns 30 minuts, en Toni es va trobar malament i va anar al servei. Ja no va tornar amb la família, perquè va caure desmaiat. Des de la direcció del vaixell, tan bon punt es va conèixer la situació, es va demanar l’ajut per megafonia, sol·licitant la presència d’algun metge entre els passatgers, ja que la companyia no disposava de cap professional mèdic a bord. Entre els passatgers, hi havia un metge, un estudiant de medicina i un bomber que van intentar reanimar la víctima durant una bona estona. “Al principi va sembla que responia, però llavors el segon de bord va ordenar que es parés i es va morir”, diu Mireia Riera.

Des de la família, es creu que la tragèdia es podia haver evitat, si hi hagués hagut assistència mèdica, que hagués permès fer una traqueotomia, o un desfibril·lador per tal de reanimar la víctima. “A més, ens van dir que venir un helicòpter per trasladar-lo a un centre sanitari. Però no va arribar mai”, apunta Riera.

La companyia, en declaracions efectuades a diversos mitjans, assegura que compleix de manera “escrupolosa” tot els requisits de seguretat. A més, recorda que la normativa en vigor no obliga un vaixell a tenir un desfibril·lador o un metge a bord, ja que es tracta de trajectes de curta duració. També diu que l’helicòpter no va arribar perquè no ja no hauria pogut fer res.

-----------------
CARTA AL DIRECTOR

El proppassat 24 d’agost va morir un gran amic meu quan viatjava en un vaixell de la companyia Baleària que feia el trajecte de Menorca a Barcelona. l’acompanyaven en aquest viatge la seva esposa i les dues filles de 6 i 4 anys respectivament que varen veure, juntament amb nosaltres, com el nostre amic patia una aturada cardíaca i moria. En un moment tan dramàtic com el que hem viscut volem agrair la intervenció desinteressada dels passatgers, especialment un metge, un estudiant de medicina i un bomber, que varen fer tot el possible per atendre el nostre amic.

No obstant aixó, volem manifestar la nostra sorpresa i indignació davant l’absència de mitjans per atendre aquest tipus de situacions en vaixells de transport de passatgers, si el vaixell hagués disposat d’un desfibril·lador i personal metge-sanitari adequat, la situació hauria estat del tot diferent i potser no s’hauria produït aquest fatal desenllaç.

Ens agradaria recordar que l’ús de desfibril·ladors s’ha generalitzat en molts llocs públics per haver-se demostrat la seva eficàcia en cas d’aturada per arítmia cardíaca. Des d’aquestes línies esperem que l’empresa Baleària prengui consciència de la responsabilitat que suposa el transport de passatgers en vaixell i les dificultats d’assistència mèdica que representa, i faci les gestions necessàries per disposar de personal preparat en reanimació i desfibril·ladors al vaixell, per tal d’evitar que es repeteixin situacions com la que lamentablement hem viscut.

Finalment agrair en nom de la família la disponibilitat, ajuda i gran professionalitat del Dr. Josep Maria Arimany Manso que ha estat al nostre costat en tot moment.

Mireia Riera