Paciència, això serà llarg

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Més de 4.000 nous positius cada dia, risc de rebrot disparat, atenció primària saturada, creixement preocupant dels ingressos hospitalaris i cada cop més pacients als llits d'UCI mentre ja es projecten ajornaments de la cirurgia programable per atendre la pressió assistencial. Aquesta és la realitat de la segona onada de la pandèmia arreu del país, que ha obligat les administracions a prendre mesures difícils per contenir la interacció social, com el tancament de bars i restaurants, amb evidents seqüeles en el teixit empresarial del país.

El Govern expressa en públic que les restriccions aplicades a la restauració són dures però necessàries per frenar els contagis, per bé que la patronal continua pressionant i ja s'escolten veus dissonants a l'executiu. El mateix conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ja ha obert la porta a fer marxa enrere al tancament de bars i restaurants si l'Estat ofereix en algun moment la via del toc de queda. El Departament de Salut es manté convençut de la conveniència de mantenir les mesures a l'hostaleria, per lesives que siguin. Confia que tindran una incidència en els indicadors. En aquest punt, supuren en privat discrepàncies entre els dos socis del Govern, que de moment no han transcendit a l'esfera pública de manera notòria.

El focus de les accions contra l'avenç del coronavirus s'ha traslladat en les últimes hores a Madrid. De moment, l'aplicació del toc de queda s'ajorna. Catalunya, per exemple, demana al govern espanyol aclarir el marc jurídic en el qual s'aplicaria, amb la intenció última de conservar competències, que vol dir tenir la capacitat per decidir com es desplega. El pacte que el Ministeri de Sanitat i les comunitats van assolir ahir, doncs, se cenyeix a un pla d'actuació coordinada, amb una escala de fases que estableix mesures en funció de la complexitat dels escenaris epidemiològics. 

La Generalitat no ha descartat fer ús del toc de queda si s'acorda finalment en un consell interterritorial amb Sanitat. El Departament de Salut vol, però, gestionar els tempos des de Catalunya, perquè es posa en guàrdia cada cop que es verbalitza la via de l'estat d'alarma com a paraigua jurídic. De moment, al marge de mesures comunes, aquí bars i restaurants continuaran tancats. En aquells punts de l'Estat on l'activitat de la restauració encara no està limitada, s'haurà d'abaixar la persiana abans de la mitjanit si les dades així ho requereixen.

La matinada d'aquest dissabte a diumenge entrarem en l'horari d'hivern. Som ja en dates de calendari de grip estacional, el fred arriba i la Covid continua pressionant el sistema sanitari, a banda de condicionar la nostra activitat laboral i d'oci. Pel que fa a l'agenda social, podem fer poc més que resignar-nos a les restriccions. Les administracions persegueixen reduir la mobilitat i els contactes informals, espai propici per a la transmissió del virus. Els experts i els gestors sanitaris arrufen el nas quan estudien les xifres diàries. A Catalunya ja es detecten més contagis que a Madrid.

Tots plegats acceptem limitar els nostres drets de forma temporal per tenir una millor situació col·lectiva. Ara bé, els sacrificis han d'anar acompanyats de determinació en les decisions polítiques i de recursos per fer-los efectius. Seria un gran error que tantes concessions es malbaratessin. Sabem que el camí és llarg. De fet, tot just ha començat. Que la paciència tingui fruits.   
 

---

Avui no et perdis

»El govern espanyol i les autonomies ajornen el toc de queda; per Sara González.

»MAPA Catalunya ja detecta més contagis que Madrid i té totes les comarques i ciutats en risc alt; per Roger Tugas.

»MAPA Més de 50.000 persones ja estan confinades per positius a centres educatius; per Roger Tugas.

» Entrevista a Marta Rovira: «Ser a la llista d'ERC? El país necessita gent sobre el terreny»; per Joan Serra Carné i Sara González.

»Fracassa la moció de censura de Vox; per Jordi Velert Irles.

»Sánchez paralitza la reforma del Poder Judicial per sumar el PP a l'acord; per Jordi Velert Irles.

» Entrevista a Pere Soler: «Tenir la policia a favor de la independència no era la nostra pretensió»; per Bernat Surroca.

»Canviar cel·les per pisos públics: Barcelona defineix la remodelació de la Model; per Andreu Merino.

» Entrevista a la fotoperiodista Mireia Comas: «Em preocupa l'actitud de la policia contra els que intentem retratar la seva vulneració de drets»; per Marc Solé.

» Els ultres de l'Església acusen Francesc d'«heretge» per avalar els casaments homosexuals; per Pep Martí.
 

---

 El passadís

La sentència de l'Audiència Nacional -resolta amb absolució del major Trapero, l'excúpula d'Interior i la intendent Laplana- es va filtrar als mitjans hores abans de fer-se pública. Això no va sorprendre especialment els acusats. S'apuntava que estava feta des de la setmana anterior i que faltava només la signatura dels membres del tribunal. Pere Soler, exdirector general dels Mossos, va començar a rebre felicitacions dimarts al vespre per l'absolució. Ni ell ni la seva defensa, comandada pel penalista Cristóbal Martell, tenien confirmació oficial del veredicte de l'Audiència Nacional. No va ser fins dimecres al matí que se'ls va notificar la sentència i Soler va poder parlar amb César Puig, exsecretari general d'Interior, amb qui ha compartit platós aquests últims dies. També dimecres va conversar amb el major Trapero i la intendent Laplana. Tant Soler com Puig, però sobretot Trapero i Laplana, han evitat fer declaracions i han mantingut un perfil baix, en el marc de la seva estratègia de defensa, des de l'aplicació de l'article 155.

Vist i llegit

Precisament, la sentència de la causa contra Trapero ha motivat articles quirúrgics sobre les diferències substantives en el relat dels fets del 2017 que han elaborat el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional. La resolució judicial també ha estat objecte de reflexió en editorials. Avui ens aturem en la del diari El País, que conclou que l'absolució del major és un "indici de la solidesa del sistema" judicial espanyol. "El diferent tracte a conductes diferents resulta clau en tot procés judicial", exposa el rotatiu de Prisa per argumentar el seu punt de vista, que destaca la "serietat" dels Mossos durant el procés en comparació a les "perilloses derives" dels governants independentistes. El Suprem i l'Audiència Nacional es contradiuen en el que va passar el 20 de setembre i l'1 d'octubre, i tampoc atorguen la mateixa credibilitat al testimoni de la Guàrdia Civil. Per a El País, però, la sentència "evidencia l'injustificat victimisme del secessionisme català".  

 El nom propi

Salvador Sostres va escriure una crònica del Barça-Ferencvaros al diari Abc amb referències racistes a Ansu Fati. No pretenia ni podia ser un elogi de l'actuació del futbolista, perquè el relat sobre el davanter blaugrana incloïa referències als manters i dards enverinats a la política de seguretat d'Ada Colau. Sostres perseguia l'escarni des de la provocació, com és habitual en ell, per molt que després s'hagi disculpat, quan la capçalera ja havia retirat les paraules més lesives del text publicat. No és una patinada ni un "malentès", com ara vol fer veure l'articulista. El Barça ha anunciat que interposarà una querella per defensar el jugador.

Els textos de Sostres estan empeltats des de fa anys de racisme, classisme i misogínia. Agafem-ne dos exemples triats a l'atzar dels molts que en podríem trobar. "Hitler le creó un problema al mundo y Franco resolvió el problema de España", publicat a Abc el novembre del 2016. "Nunca se habla del respeto que ellas nos deben a nosotros. Un respeto que se basa en preceptos elementales tantas veces olvidados. Uno de ellos, el más fundamental, es que vistan ropa interior conjuntada", publicat a El Mundo el novembre del 2010. El racisme que destil·la l'última crònica de Sostres no és una mala interpretació dels lectors. Sostres, simplement, és així.  

 Els imperdibles

Hi ha aportacions literàries reeixides sobre la identitat. Algunes bussegen en la pròpia experiència, d'altres es valen de la ficció per explorar la complexitat del terme. El piscòleg, professor i escriptor Saïd El Kadaoui hi ha pensat abastament en els seus anteriors llibres i hi torna a Radical(s). Una reflexió sobre la identitat (Enciclopèdia). L'autor, que parla amb coneixement de causa -va arribar a Catalunya quan tenia set anys procedent del Nador-, utilitza el trajecte vital i s'aproxima a treballs d'altres escriptors per radiografiar la polifonia del que entenem com a identitat, per naturalesa, canviant i mutable. Un bon llibre. Bon cap de setmana!

 ​