22
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
18:03h
Feia temps que el papa Francesc no tornava a figurar en el centre del debat públic. Ho ha aconseguit plenament després de posicionar-se a favor de les unions civils per a parelles del mateix sexe: "Les persones homosexuals tenen dret a estar en família, són fills de Déu, tenen dret a una família. No es pot fer fora de la família a ningú ni fer la vida impossible per això".
Les seves paraules apareixen en un documental que porta per títol precisament Francesco, dirigit pel cineasta rus Evgeny Afineevsky i que s'acaba d'estrenar al Festival de Cinema de Roma. Des que es van conèixer les declaracions s'esperava que es reobrissin les ferides dins de l'Església entre els sectors més reformistes i els conservadors, detractors del Papa des de la seva elecció. La veritat és que ja han aparegut les primeres reaccions. Un dels que ha parlat és un prelat que s'ha convertit en el principal propagandista anti-Francesc en l'entorn del Vaticà: monsenyor Carlo Maria Viganò, que acusa el pontífex d'"heretge".
Viganò no és un qualsevol. Va ser un alt càrrec de la cúria, com a secretari general del govern de l'Estat del Vaticà i nunci als Estats Units. Coneix la Santa Seu. Des del portal Rorate Caeli, un dels més influents dins dels corrents catòlics tradicionalistes, Viganò ha acusat Francesc d'"heterodòxia" i de provocar un "gravíssim motiu d'escàndol". Diu, entre d'altres coses, que "Bergoglio procura descaradament arribar cada vegada més lluny en un crescendo d'afirmacions herètiques". Segons ell, el Papa busca provocar els seus crítics perquè se li enfrontin i excomunicar-los de l'Església.
Molt connectat amb sectors de l'ala més extrema del Partit Republicà dels Estats Units, Viganò s'ha mostrat favorable a Donald Trump i considera que les eleccions nord-americanes són crucials per al futur del món i per evitar el triomf d'un projecte "mundialista, ambientalista i immigracionista". Aquest és el perfil.
Ha estat en el si del catolicisme nord-americà, amb un sector conservador molt hostil al Papa, on s'han escoltat veus de rebuig a les paraules de Francesc sobre les unions d'homosexuals. Una ha estat la del bisbe Thomas Tobin, de la diòcesi de Providence, a l'estat de Rhode Island, que ha exigit "aclariments" a la posició papal i ha subratllat que "la declaració contradiu el que ha estat la doctrina tradicional de l'Església". Per aquest prelat, "l'Església no pot donar suport a relacions objectivament immorals".
També en els àmbits més reaccionaris de l'Església espanyola comencen els pronunciaments crítics. "Portàvem temps tranquils gràcies a la pandèmia", es pot llegir en un dels blocs d'Infovaticana, el portal impulsat per Gabriel Ariza, fill de l'exdiputat del PP i empresari mediàtic Julio Ariza. En aquest mitjà s'acusa Francesc de generar "confusió" i d"improvisar sense discernir".
Una ruptura amb Ratzinger
La presa de posició de Francesc suposa un gir de 180 graus en la posició del Vaticà sobre les parelles homosexuals. Fins ara, la doctrina estava definida en aquest punt sense matisos. Va ser l'aleshores cardenal Jozef Ratzinger, el 2003, quan era prefecte de la Doctrina de la Fe, el guardià de les essències dogmàtiques de l'Església, qui va deixar escrit: "El respecte per les persones homosexuals no pot portar de cap manera a l'aprovació del comportament homosexual o al reconeixement legal de les unions del mateix sexe. (...) Aquestes unions són dolentes per al desenvolupament de la societat humana".
El canvi respecte a la doctrina tradicional és evident. La posició del Papa és progressista dins de la jerarquia de l'Església. Però això no vol dir que la seva visió sigui tan heterodoxa com pot semblar si es mira en el context d'una societat moderna. Francesc, que s'oposa fermament al concepte de matrimoni homosexual, ha aconsellat repetidament als rectors dels seminaris d'evitar l'ingrés d'homosexuals.
Des de l'inici del seu pontificat, l'obertura de Francesc en moral sexual i familiar ha generat una forta oposició interna a l'Església. Ja va ser així quan el 2014 es va mostrar obert a la comunió per als divorciats. Un tema que va desfermar un xoc frontal amb el cardenal alemany Ludwig Müller, responsable de doctrina del Vaticà, que va acabar sent apartat.
L'any 2019, un grup de dinou teòlegs i sacerdots, encapçalat per un dominic ultraconservador del Regne Unit, Aidan Nichols, va demanar en una carta als bisbes catòlics que declaressin Francesc com a "culpable del crim d'heretgia". La seva posició en temes de família, homosexualitat i en relació a protestants i musulmans el feia ser considerat herètic. Ara, les seves paraules obrint-se a la regulació jurídica de les parelles del mateix sexe donaran munició als enemics de Francesc. La dreta catòlica no perdona i ja ha deixat clar que prefereix Trump a Francesc.
Les seves paraules apareixen en un documental que porta per títol precisament Francesco, dirigit pel cineasta rus Evgeny Afineevsky i que s'acaba d'estrenar al Festival de Cinema de Roma. Des que es van conèixer les declaracions s'esperava que es reobrissin les ferides dins de l'Església entre els sectors més reformistes i els conservadors, detractors del Papa des de la seva elecció. La veritat és que ja han aparegut les primeres reaccions. Un dels que ha parlat és un prelat que s'ha convertit en el principal propagandista anti-Francesc en l'entorn del Vaticà: monsenyor Carlo Maria Viganò, que acusa el pontífex d'"heretge".
Viganò no és un qualsevol. Va ser un alt càrrec de la cúria, com a secretari general del govern de l'Estat del Vaticà i nunci als Estats Units. Coneix la Santa Seu. Des del portal Rorate Caeli, un dels més influents dins dels corrents catòlics tradicionalistes, Viganò ha acusat Francesc d'"heterodòxia" i de provocar un "gravíssim motiu d'escàndol". Diu, entre d'altres coses, que "Bergoglio procura descaradament arribar cada vegada més lluny en un crescendo d'afirmacions herètiques". Segons ell, el Papa busca provocar els seus crítics perquè se li enfrontin i excomunicar-los de l'Església.
Molt connectat amb sectors de l'ala més extrema del Partit Republicà dels Estats Units, Viganò s'ha mostrat favorable a Donald Trump i considera que les eleccions nord-americanes són crucials per al futur del món i per evitar el triomf d'un projecte "mundialista, ambientalista i immigracionista". Aquest és el perfil.
Ha estat en el si del catolicisme nord-americà, amb un sector conservador molt hostil al Papa, on s'han escoltat veus de rebuig a les paraules de Francesc sobre les unions d'homosexuals. Una ha estat la del bisbe Thomas Tobin, de la diòcesi de Providence, a l'estat de Rhode Island, que ha exigit "aclariments" a la posició papal i ha subratllat que "la declaració contradiu el que ha estat la doctrina tradicional de l'Església". Per aquest prelat, "l'Església no pot donar suport a relacions objectivament immorals".
També en els àmbits més reaccionaris de l'Església espanyola comencen els pronunciaments crítics. "Portàvem temps tranquils gràcies a la pandèmia", es pot llegir en un dels blocs d'Infovaticana, el portal impulsat per Gabriel Ariza, fill de l'exdiputat del PP i empresari mediàtic Julio Ariza. En aquest mitjà s'acusa Francesc de generar "confusió" i d"improvisar sense discernir".
Una ruptura amb Ratzinger
La presa de posició de Francesc suposa un gir de 180 graus en la posició del Vaticà sobre les parelles homosexuals. Fins ara, la doctrina estava definida en aquest punt sense matisos. Va ser l'aleshores cardenal Jozef Ratzinger, el 2003, quan era prefecte de la Doctrina de la Fe, el guardià de les essències dogmàtiques de l'Església, qui va deixar escrit: "El respecte per les persones homosexuals no pot portar de cap manera a l'aprovació del comportament homosexual o al reconeixement legal de les unions del mateix sexe. (...) Aquestes unions són dolentes per al desenvolupament de la societat humana".
El canvi respecte a la doctrina tradicional és evident. La posició del Papa és progressista dins de la jerarquia de l'Església. Però això no vol dir que la seva visió sigui tan heterodoxa com pot semblar si es mira en el context d'una societat moderna. Francesc, que s'oposa fermament al concepte de matrimoni homosexual, ha aconsellat repetidament als rectors dels seminaris d'evitar l'ingrés d'homosexuals.
Des de l'inici del seu pontificat, l'obertura de Francesc en moral sexual i familiar ha generat una forta oposició interna a l'Església. Ja va ser així quan el 2014 es va mostrar obert a la comunió per als divorciats. Un tema que va desfermar un xoc frontal amb el cardenal alemany Ludwig Müller, responsable de doctrina del Vaticà, que va acabar sent apartat.
L'any 2019, un grup de dinou teòlegs i sacerdots, encapçalat per un dominic ultraconservador del Regne Unit, Aidan Nichols, va demanar en una carta als bisbes catòlics que declaressin Francesc com a "culpable del crim d'heretgia". La seva posició en temes de família, homosexualitat i en relació a protestants i musulmans el feia ser considerat herètic. Ara, les seves paraules obrint-se a la regulació jurídica de les parelles del mateix sexe donaran munició als enemics de Francesc. La dreta catòlica no perdona i ja ha deixat clar que prefereix Trump a Francesc.