El Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha exhumat aquest estiu les restes de fins a 26 soldats de l'exèrcit republicà que van ser enterrades durant la Guerra Civil en dues fosses a Bovera, a les Garrigues. Es tracta de combatents morts durant la batalla de les Garrigues, arran de l'avanç de les tropes franquistes entre desembre de 1938 i gener de 1939, que va culminar amb l'ocupació definitiva de tot Catalunya.
Les fosses estan vinculades a un hospital de soldats ferits a la batalla de l'Ebre, establert al mas del Senyor de Bovera. L'excavació era una de les prioritats del Pla de fosses per a 2023 i les actuacions arqueològiques s'han executat al cementiri del municipi, així com en un indret anomenat la Casilla durant els mesos de juliol i agost. Prèviament a la intervenció, les fosses van ser documentades exhaustivament en el treball Documentació i ampliació del mapa de les fosses i la representació de la Guerra Civil i la dictadura franquista a les Garrigues, Pla d'Urgell, Urgell i Segarra.
D'acord amb el protocol vigent, totes les restes òssies recuperades se sotmetran a estudis arqueològics, antropològics i genètics, amb l'objectiu final de poder identificar-ne la identitat i retornar-les a les famílies adherides al Programa d'identificació genètica de la Generalitat. A més, està previst que aquest hivern es completin les intervencions amb una prospecció en una zona afectada pel canal Segarra-Garrigues, a Coll Roig.
Tot i que els soldats presentaven traumatismes perimortem associats a un context bèl·lic, també s'hi han trobat evidències de tractaments mèdics, com ara amputacions o tubs de drenatge, que constaten el seu pas per l'hospital. En altres casos, també s'han localitzat nombroses bales que van impactar contra els combatents. Aquesta evidència corroboraria el relat segons el qual els soldats republicans que eren en aquest lloc de triatge van ser sorpresos i afusellats per un contingent de soldats rebels. Així mateix, entre els materials recuperats, destaquen una xeringa d'ús mèdic i una insígnia de la sanitat republicana. Aquests elements podrien estar associats a un metge que, d'acord amb les fonts orals, fou assassinat juntament amb els soldats.
