Barcelona és una ciutat plena de vida, d'història i d'avenços urbanístics que han definit el seu caràcter únic. L'Avinguda Diagonal és un exemple perfecte d'aquesta evolució. Aquesta artèria vital de la ciutat travessa Barcelona de punta a punta i s'ha convertit en un reflex dels moments històrics i polítics que ha viscut Catalunya. Al llarg del temps, la Diagonal ha canviat de nom fins a set vegades, cada denominació vinculada a les circumstàncies polítiques i socials del moment.
Amb més d'11 quilòmetres de longitud, aquesta via s'ha transformat en un símbol de la ciutat, adaptant-se a les necessitats urbanístiques de les diferents èpoques. Però, sabies que abans de ser coneguda com la Diagonal, aquesta avinguda emblemàtica va tenir altres noms?
Els noms de la Diagonal: de Cerdà a la democràcia
L’Avinguda Diagonal va ser concebuda per l'enginyer Ildefons Cerdà en el seu Pla d'Eixample de Barcelona, on la va batejar inicialment com a Gran Via Diagonal per la seva orientació obliqua respecte al pla ortogonal de la ciutat. Aquest nom, però, no va perdurar gaire temps, ja que a mesura que canviaven els contextos històrics, la via anava adquirint nous noms.
- Avinguda d’Argüelles (1874): El primer canvi oficial es va produir durant el segle XIX, en honor a Agustín de Argüelles Álvarez, un polític liberal espanyol conegut per les seves reformes durant el Trienni Liberal.
- Avinguda de la Nacionalitat Catalana (1922-1924): Amb la Mancomunitat de Catalunya al capdavant, la via es va rebatejar per fer un homenatge a la identitat catalana.
- Avinguda d'Alfons XIII (1924): Durant la dictadura de Primo de Rivera, es va imposar un nom monàrquic per reforçar la simbologia nacionalista espanyola.
- Avinguda del Catorze d’Abril (1931-1939): Amb l’arribada de la Segona República, el nom va passar a commemorar el dia de proclamació de la República, el 14 d'abril de 1931.
- Avinguda del Generalísimo Francisco Franco (1939-1979): Durant el franquisme, com moltes altres vies a Espanya, la Diagonal va ser rebategada en honor al dictador.
- Avinguda Diagonal: Amb la transició democràtica, l'Ajuntament va retornar a una denominació neutra i descriptiva, recuperant en part l’esperit del projecte inicial de Cerdà.
Una mica d'història de l’Avinguda Diagonal
El projecte original d’Ildefons Cerdà pretenia dotar Barcelona d’una xarxa viària moderna i funcional que facilités la mobilitat en una ciutat en creixement constant. La Diagonal era un dels eixos més destacats del pla, connectant barris i districtes a través d’una línia obliqua que tallava el quadrat perfecte de l’Eixample.
Amb el temps, l’avinguda s’ha convertit en molt més que una simple via de comunicació. A banda de la seva funció pràctica, la Diagonal ha esdevingut un símbol de molts esdeveniments històrics. Des de desfilades polítiques fins a manifestacions culturals, ha estat testimoni del pas del temps a la ciutat.
Avui, l'Avinguda Diagonal combina modernitat i tradició, amb un paisatge urbà que barreja edificis històrics, com la Casa de les Punxes, i infraestructures contemporànies, com el Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. A més, continua sent una artèria principal per al comerç, l'oci i la vida urbana barcelonina.
Una via amb ànima
L’Avinguda Diagonal no és només una carretera que connecta punts geogràfics de Barcelona; és un testimoni viu dels canvis socials, culturals i polítics de la ciutat. Cada nom que ha tingut reflecteix una època, un sentiment col·lectiu i una realitat que, amb el temps, han anat configurant la Barcelona que coneixem avui.
Passejar per la Diagonal és recórrer un tros de la història de Catalunya, amb tots els matisos que aquesta comporta. Si hi passes, no oblidis mirar més enllà dels edificis i els carrers: al llarg d’aquesta via s’amaga una part essencial de l’ànima de Barcelona.