L'empresariat de l'àrea metropolitana de Barcelona té motius per felicitar-se. Així ho han deixat clar els representants tant de l'administració pública com de la Cambra de Comerç barcelonina en la presentació d'un informe que avalua la situació actual de la regió, en diversos àmbits. Ara bé, també té reptes imminents sobre la taula. N'hi ha tres d'especialment rellevants que s'han plantejat en una compareixença que tocava carpetes com la de la inversió internacional, el treball o l'habitatge. En aquest sentit, aquests tres puntals a resoldre -sobre l'accés a la llar, els estudis o el turisme- tenen a veure amb les friccions entre l'interès del capital estranger i la realitat social barcelonina.
L'estudi "La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, 2024", elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha establert que la capital catalana i el seu entorn aplega estadístiques com la de ser el vuitè "hub europeu en captació d'inversió tecnològica" o el dotzè territori amb més "inversió en startups i scaleups de salut" a Europa, l'Orient Mitjà i Àfrica. També és la vuitena ciutat del món més atractiva per treballar a l'estranger, segons un informe recent del Decoding Global Talent del Boston Consulting Group. Unes estadístiques que, en tots els casos, se situen per sobre de Madrid.
De fet, les dades del PIB (Producte Interior Brut) per habitant són de 43.427 euros al conjunt de l'AMB, i les de la Comunitat de Madrid són de 41.400 euros de mitjana. Segons els representants de la cambra empresarial, aquesta comparativa té més sentit que comparar comunitats autònomes -en què Catalunya quedaria per sota del territori madrileny- perquè Madrid és, a la pràctica, una regió metropolitana.
Els tres reptes: turisme, llar i formació adequada
En qualsevol cas, també han sortit espurnes de temes que encara no tenen un encaix clar. Un dels exemples té a veure amb el turisme. En plena regulació creixent d'un sector econòmic destacat, però també motor d'una preocupació ciutadana a l'alça amb el model d'atracció de visitants, el quart tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, ha apuntat que el turisme cada vegada generarà més angoixa a l'entorn barceloní perquè "creixerà més". En aquest sentit, ha assenyalat que "globalment estan creixent les classes mitjanes" a punts com "l'Índia o la Xina" i això fa que hi hagi una nova borsa de viatgers que busquen punts com la capital catalana. Aquest punt, doncs, és un dels reptes que encara s'ha d'aclarir.
En un sentit similar, el també vicepresident de l'AMB ha plantejat que l'altre gran front pendent d'abordar és que la regió barcelonina té un problema d'accés a l'habitatge. Tant és així que els ciutadans ja ho expressen a totes les enquestes d'opinió com un dels principals problemes de la seva quotidianitat. Al conjunt de la regió, la mitjana dels contractes de lloguer estables supera els 960 euros. Mentrestant, proliferen els lloguers de temporada i d'habitacions, saltant-se la regulació vigent de preus. Per Valls, es reivindica l'arribada i la generació de "talent" -si bé també ha puntualitzat que és una paraula de la qual s'ha abusat- però que després "no es té capacitat" perquè aquests treballadors tinguin una llar. O desplacen altres veïns que cobren menys. En aquest sentit, ha apostat per la famosa "solució metropolitana" i ha posat l'accent en la millora de les infraestructures com és el sistema de Rodalies, per descongestionar la capital catalana.
I un últim apunt també referenciat tant pel membre del govern Collboni com per la directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra, Carme Poveda, és el desajustament que hi ha actualment a Catalunya entre el tipus d'estudis que té la població i el repartiment que es registra a la resta d'Europa. Segons la representant empresarial existeix una "sobrequalificació" que queda reflectida en les dades de l'Eurostat: al territori català, gairebé la meitat dels treballadors (49%) tenen estudis superiors mentre que només un 23% van optar per fer algun curs intermig després de la secundària obligatòria. Això situaria un país mancat de treballadors que han passat per Formació Professional. A la Zona Euro els percentatges són ben diferents: el 38% de persones que treballen tenen estudis universitaris o equivalents, i en canvi hi ha més gent (43%) que té una formació intermitja.
Això hauria de portar l'administració catalana i barcelonina a "ajustar millor l'oferta i la demanda de formació al mercat laboral". Una part d'aquests esforços, però, també haurien de centrar-se en la reducció de la població que únicament té estudis fins a l'ESO o abans. A Catalunya aquest sector de la població és molt més alt que el de la mitjana europea.