Amb un peu als edificis de Barcelona i amb un altre peu al batibull de debat polític, esquerdes legals i intents privats de continuar disparant el preu de l'habitatge. Així s'ha d'entendre la tensió actual que embolcalla el negoci del lloguer d'habitacions, una de les vies sovint utilitzades per ampliar beneficis econòmics amb els pisos de la ciutat. També serveix per esquivar la contenció de rendes vigent a Catalunya. Un dels exemples més recents té lloc a un edifici singular barceloní, la Casa Fajol, coneguda popularment com a Bloc Papallona. Des de fa poques setmanes, famílies que habiten aquest edifici han denunciat públicament la voluntat de no renovar-los els contractes de lloguer per fer, allà mateix, una transformació cap al coliving o arrendament d'habitacions.
L'escenari l'explica la Marga, una de les veïnes de l'edifici del carrer Llança: "Fa 32 anys que visc en aquest bloc i ara mateix jo i totes les meves veïnes vivim amb la inquietud de perdre el que ha sigut casa nostra durant tant de temps". Ho diu perquè les converses entre companys d'escala i els buidatges de les llars han anat concretant l'amenaça. Segons el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya, el col·lectiu amb què s'han organitzat els afectats, ja hi ha tres famílies que han marxat després que no els renovessin el lloguer. I tres inquilins més han rebut un burofax en què se'ls comunica que han de marxar. Tot això en un bloc d'11 pisos acabat de construir l'any 1929 i protegit patrimonialment.
Al darrere d'aquesta angoixa veïnal hi ha els plans de la nova propietat de tot el bloc, el fons immobiliari New Amsterdam Developers (NAD). En aquest cas, amb la forma empresarial NAD Llansa, ja que els mateixos dos empresaris fa temps que funden companyies a mida per gestionar de manera separada les finques que compren. I, tot seguit, apareix l'empresa amb què NAD s'ha associat i que apuntala el model que està irrompent a diversos edificis de Barcelona: en aquest cas, Enter Coliving, una companyia especialitzada a convertir un sol habitatge en un espai de diverses habitacions dirigides a estudiants de màsters de tot el món d'entre 21 i 35 anys, segons detalla la seva web, únicament presentada en anglès malgrat ser una companyia barcelonina.
El coliving o lloguer d'habitacions és especialment rendible econòmicament, si s'aconsegueix expulsar les famílies que habitaven la llar anteriorment. A més, és una fórmula que no ha estat especialment regulada per les administracions. A principis d'any, la Generalitat -llavors amb ERC al capdavant- va intentar aplicar-hi un decret regulador que limitava el preu d'aquests pisos, juntament amb els contractes de temporada, però Junts, el PP i Vox hi van votar en contra i el PSC s'hi va abstenir. La iniciativa dels republicans, amb el suport de la CUP i els comuns, va caure.
Habitacions a més de 600 euros
Famílies afectades per aquesta nova pressió fa temps que intenten explicar el que està passant als seus edificis. "El pis tenia tres habitacions i ara n'han fet cinc. S'han carregat el menjador. La meva habitació, que era doble, l'han partida i n'han fet dues. No sé com viurà aquesta gent... Menjant en un escriptori?", es preguntava fa uns mesos la Sandra, veïna d'un edifici del carrer Occident, al barri de Collblanc de l'Hospitalet de Llobregat, en un cas similar. Llavors afectava una finca on els lloguers oscil·laven entre els 700 i els 1.000 euros, quan els llogaven famílies amb contractes estables. Ara, per contra, veien anuncis d'habitacions entre 500 i 600 euros cadascuna. En pisos amb 5 habitacions com el de la Sandra, es pot arribar als 3.000 euros mensuals, amb aquest nou sistema.
Ara, la situació del Bloc Papallona repeteix el patró. "Volen fer-nos fora, a les veïnes de tota la vida, per posar en marxa un negoci de lloguer d'habitacions", remarca la Marga, que també relata com s'han començat a fer obres ja als pisos buits de l'edifici. La inquilina lamenta estar veient a poc a poc com "a l'altre costat del replà de casa" es comença "a disseccionar en habitacions el que havia estat la llar dels veïns". A més, aquest mateix modus operandi amb aquests mateixos operadors privats s'hauria materialitzat ja a altres edificis de la ciutat, a Gràcia, Ciutat Vella o Sarrià-Sant Gervasi, asseguren des del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya.
De fet, en un portal digital especialitzat en informació empresarial del món immobiliari, Ejeprime, els representants de les dues marques -NAD i Enter Coliving- celebraven l'any passat haver arribat a un acord per estendre el seu model per la capital catalana. Allà es destacava que la tarifa mitjana de les habitacions són 650 euros al mes. El contracte, a més, prohibeix tenir-hi mascotes o fer-hi celebracions. Sigui com sigui, l'empresa especitalitzada en coliving aspirava a passar de les 300 habitacions que comptava en cartera a principis de 2023 a les 1.000 amb què esperava tancar l'any. La idea era convertir-se en el principal operador privat del lloguer de pisos compartits a la ciutat, on consideren que és més profitós operar. "Estem focalitzats en Barcelona perquè creiem que és el mercat més rendible de coliving a Espanya", deien els fundadors, especialment abocats cap al mercat dels nòmades digital i els expats.
Respostes davant una nova pressió immobiliària
Aquests moviments, però, tenen una contrapart. I és la que es troben els veïns a qui ja no se'ls hi renova el lloguer. En aquest sentit, la portaveu del sindicat pel dret a l'habitatge implicat en el cas de la Casa Fajol, Marina Parés, incideix en el fet que aquesta via no es basa en casos aïllats. "El lloguer d'habitacions és, en el fons, l'evolució natural del negoci immobilari, que tendeix a maximitzar beneficis per sobre de qualsevol cosa", rebla la militant. En aquest sentit, demana capgirar l'actual enfocament mercantil al voltant de les llars. "Mentre l'habitatge sigui un negoci, sempre hi haurà interessats a empènyer amunt i més amunt els preus, de la manera que sigui", afegeix.
Des d'una altra mirada, mentre avancen les propostes per regular els lloguers de temporada, diversos col·lectius també pressionen perquè el lloguer d'habitacions s'inclogui en les actuals discussions normatives, com ja es va intentar a la Generalitat a principis d'any. També es plantegen canvis de fons, com que els contractes de lloguer es renovin automàticament i el propietari no pugui fer fora l'inquilí si no ha comès cap infracció greu, o amb altres supòsits excepcionals, com que la família propietària necessiti el pis. Mentre les respostes, en qualsevol de les seves formes, no arriben, al carrer Llança, a tocar de la plaça Espanya, hi ha diverses famílies que es preparen per resistir a casa seva. Contactada per aquest diari, la part privada no ha donat cap explicació del projecte previst a la finca.