El govern municipal de Barcelona té un pla per inocular la presència de la llengua catalana entre els expats. Així ho ha expressat l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, després que ERC presentés un prec perquè aquests estrangers amb una situació econòmica acomodada tinguin més coneixement de la identitat barcelonina i no visquin en comunitats paral·leles. A més de reforçar activitats ja en marxa, com la presència del Consorci per la Normalització Lingüística (CNL) a la fira International Community Day, el màxim representant de l'Ajuntament ha anunciat que "l'any vinent" es posarà en marxa el cicle "Catalan afterworks", que es basarà en "sessions interactives dissenyades per sensibilitzar sobre la llengua i fomentar-ne l'ús". Sense tenir més detalls de la iniciativa, ni de com es promocionarà, Collboni ha assenyalat que la idea formarà part d'un paquet de mesures que també incorporarà un grup de treballadors internacionals que ja fa temps que viuen a la ciutat i que faran "difusió" de "la cultura i valors" de Barcelona entre la comunitat internacional.
En la defensa de la seva proposta, el portaveu d'ERC, Jordi Castellana, s'ha referit a què "ara tenim un nou tipus de persones que venen a la ciutat, amb un major poder adquisitiu i nivell d’estudis, de mitjana" per mencionar "el que col·loquialment anomenem expats". Un col·lectiu que ha xifrat entre 80.000 i 150.000 persones, sobretot "joves d’origen europeu i d’entre 25 i 39 anys". En aquest sentit, el representant republicà ha celebrat que això fa de Barcelona "una ciutat diversa, i per tant una ciutat millor" però que els plans de connexió entre aquest sector de la població i la cultura catalana "ara mateix no és l'adequat".
Collboni, durant la seva resposta, ha reconegut que "s'ha d’enviar un missatge de l’aprenentatge de les llengües de la ciutat" perquè aquestes comunitats "a vegades es desenvolupen quasi en el 100% a la seva vida quotidiana i professional en anglès". Així, malgrat que el Consorci per la Normalització Lingüística ja té una estand a la trobada de l'Internacional Community Day, on es reuneixen representants de més d'un centenar de països, s'ha apostat per reforçar la figura d'aquest ens en aquests àmbits per oferir també propostes com cursos o participacions a activitats com les parelles lingüístiques.
Ara bé, Jaume Collboni, ha censurat la nomenclatura popular del col·lectiu d'expatriats. "A mi no m’agrada anomenar-los i crec que no s’haurien d’etiquetar com a expats. Crec que no és afortunat i que hauríem de tenir cura amb el llenguatge, són senzillament gent que ha decidit formar part de la nostra societat, o quedar-se a la ciutat", ha apuntat.
Sigui com sigui, ja fa temps que l'arribada dels expats a la quotidianitat barcelonina ha col·laborat en els canvis de la realitat comercial d'alguns barris del centre -amb la proliferació de nous models de restauració com el brunch, entre l'esmorzar i el dinar- o a l'evolució del preu de l'habitatge. Algunes promocions de nous pisos es dirigeixen directament a aquestes comunitats, amb un perfil més benestant. Tot plegat ha encès les alarmes d'alguns sectors socials de la ciutat, que reclamen mesures per protegit l'accés a l'habitatge -fet que lliga amb l'ordenació dels lloguers de temporada- i amb el teixit comercial clàssic. Mentre aquestes eines s'estudien, però, ara s'ha apostat per barrejar aquest sector de la població amb la cultura de la capital catalana.