Un nou local obre al centre de Barcelona i una noia de 25 anys expressa frustració. L'establiment a priori l'encisa, el producte que se serveix és dels seus preferits, però alguna cosa falla. Fa setmanes que quan hi passa per davant s'absté d'entrar-hi i fer-ne cap comanda. Es tracta d'una botiga de te japonesa minúscula que no para de rebre visitants i que està situada a tocar del passeig de Gràcia. Al final, la jove barcelonina ho explica. "Tot està en japonès. No entenc res. I no sabria què demanar, o com demanar. Em fa vergonya i per molt que m'agradi el te, no hi entro mai per això".
El negoci al qual es refereix la jove barcelonina és el paradigma d'una tendència creixent i alhora una excepció. No és habitual trobar-se l'alfabet japonès en els rètols dels nous comerços que emergeixen a zones d'atracció de turistes iexpats, però serveix per portar a l'extrem una problemàtica creixent a Barcelona: l'aparició de botigues que arraconen del tot el català, i que fins i tot a vegades costa trobar-hi informació o interlocució en castellà. Són comerços que tenen l'anglès com a idioma prioritari i que es dirigeixen sobretot a un públic estranger, si bé també s'obren a un jovent barceloní al qual apel·len a través de l'ideari de la novetat, la qualitat del producte o una narrativa de valors efectistes.
En alguns casos s'hi generen cues -l'exemple més evident són els locals on se serveix l'anomenat brunch, situat temporalment entre l'esmorzar i el dinar nostrat- o és difícil trobar-hi lloc. El debat lingüístic i comercial va emergir també l'any passat arran del reconeixement de la llista que ordena els millors bars del món. Hi havia diversos locals barcelonins entre les primeres posicions i s'hi incloïa el local Two Schmuks, al carrer Joaquim Costa. Llavors, el periodista i escriptor Pep Antoni Roig recordava a El Nacional la primera vegada que hi va entrar, ara fa un parell d'anys. "Mai a la vida havia estat en un local de Barcelona on no m'atenguessin ni en català ni en castellà, on el 100% de la clientela no fos de Barcelona i on la carta, evidentment, estigués únicament escrita en anglès".
Les externalitats del cafè "served by baristas"
En altres ocasions, els negocis -sovint molt específics, provant de generar impacte- no funcionen i, en uns mesos, apareix una nova proposta al mateix local. Passa especialment a zones on es barreja el pas de turistes, de nòmades digitals que s'estan uns mesos a la ciutat i d'expats que preveuen passar-hi uns anys. El districte de l'Eixample, algunes zones de Ciutat Vella, així com Gràcia i especialment el Poblenou en representen el focus. Una de les persones que s'ha encarregat recentment de fer un recull informal d'aquests nous locals és l'antropòleg urbà i veí poblenoví José Mansilla.
En la seva llista, publicada a la xarxa social X, s'alternen locals que tenen com a gran reclam al carrer la frase "good coffee served by baristas" amb propostes de brunch i còctels. Tres dels elements més repetits en aquest nou paradigma comercial que es concentra en barris amb una alta pressió immobiliària. De fet, des del teixit de botiguers de Barcelona s'intenta no estigmatitzar aquests locals i no confrontar la seva presència "perquè aconsegueixen que la gent vagi al local físic i això és important", però adverteixen d'alguns deures pendents. "Estaria bé que s'impliquessin molt més en l'entramat urbà i de veïnat que hi ha als barris", apunta Pròsper Puig, president de Barcelona Comerç. En el mateix sentit, el representant del eixos comercials de diversos punts de la ciutat adverteix que el creixement d'aquests locals "té algunes externalitats negatives", com el fet que "provoquen una inflació de preus en el mercat del lloguer perquè sovint poden pagar més que els anteriors inquilins".
Hilo de bares/restaurantes de #expats y nómadas digitales zona #SantMartí