Una vegada el franquisme va guanyar la Guerra Civil, la majoria de noms dels municipis de Catalunya van haver de castellanitzar-se per obligació del règim. Així doncs, van haver de passar de fer servir les normes ortogràfiques catalanes a les normes castellanes. Ara bé, després de caure la dictadura l'any 1978, cada una de les localitats va recuperar el topònim original. Tots excepte un.
Aquest és Cabacés, que és actualment el topònim oficial, normalitzat per la imposició del castellà en aquella època. El municipi ubicat a la comarca del Priorat manté la grafia castellana en comptes de retornar al nom original, Cabassers. Una vila de 302 habitants banyada pel riu de Montsant situada al nord-oest de la comarca. L'Institut d'Estudis Catalans sempre ha defensat la forma catalana, però els habitants del municipi no pensaven el mateix i contràriament, van voler seguir amb el nom de Cabacés.
En aquest sentit, ho van dur a terme a través d'una votació en la qual es va demostrar clarament la voluntat popular en aquell moment. No va ser el cas d'altres municipis com Castillo de Aro, Móra de Ebro, Móra la Nueva o San Quírico Safaja, que sí que van passar a la forma catalana després del franquisme. Tot i això, des de Cabacés hi ha diverses reivindicacions populars per recuperar el topònim original d'una vegada per totes i deslligar-se de la versió oficial que els uneix amb una fosca història.
Segurament pot semblar un tema sense rellevància, però és un aspecte que està molt arrelat al territori. Els habitants de Girona acceptarien que la ciutat es digués "Gerona" o que Lleida tingués com a topònim oficial "Lérida"? La resposta, a través d'una votació, seria que no. Sigui com sigui, en l'actualitat, la llei no permet fer una consulta popular per la catalanització del nom de Cabacés i la decisió pertany íntegrament a l'Ajuntament.