El 23% de les infermeres a l’Estat ha hagut de demanar la baixa en l’últim any per estrès, ansietat o esgotament professional. Aquest és un dels principals resultats d’una enquesta del Consell General d’Infermeria (CGE, és la sigla en castellà) a més de 8.000 professionals per analitzar com la càrrega assistencial, derivada de la falta de mans i altres factors, afecta la seva salut física i mental. L’enquesta mostra que la majoria ha patit estrès (86%), ansietat (67%) i insomni (60%) i que sis de cada 10 ha pensat en algun moment deixar la professió, tot i que el Consell no té dades de quantes haurien acabat fent aquest pas. En la presentació, el president del Consell, Florentino Pérez Raya, ha instat els polítics a “recuperar la moral” de les infermeres: “És imprescindible o tindrem una fallida al sistema sanitari espanyol”.
El 88% de les infermeres consultades afirma que la pressió assistencial les afecta psicològicament (molt o bastant), segons l’enquesta del CGE, presentada aquest dilluns a Madrid. La mostra del treball és de 8.311 enquestes, fetes el setembre i l’octubre d'enguany. Tot i que el CGE no té les dades per comunitats, assenyala que no hi ha diferències significatives entre territoris més enllà d’alguns matisos.
La meitat de les professionals diu que ha tingut episodis d’estrès bastant sovint en els últims mesos i el 36%, molt freqüentment (86% sumant aquestes dues respostes). El 43% ha tingut ansietat amb bastanta freqüència i el 24%, amb molta (67%) i el 36% ha patit insomni sovint i el 24%, de forma molt recurrent (60%). L’enquesta mostra que el 27 % ha tingut depressió en els últims mesos (19,6% amb bastanta freqüència i 7,6%, molt freqüentment). Malgrat això, cal recordar que els problemes i trastorns mentals són complexes i hi ha molts factors que influeixen en la salut mental.
L’estudi també revela que el 17% de les enquestades ha estat de baixa laboral en l’últim any per ansietat, estrès o esgotament mental i que el 6% l’ha hagut de demanar en més d’una ocasió per algun d’aquests motius (23% en total). El Consell General d’Infermeria adverteix de l’increment de baixes laborals “per càrrega emocional”: el 2022 aquest percentatge era del 16,5% (13,5% en una ocasió i 3%, en més d’una).
Més de la meitat (56%) de les professionals considera que la situació laboral actual ha empitjorat respecte a la que tenien abans de la pandèmia de la Covid-19. “Pensàvem que després de la crisi sanitària la situació era dolenta, però amb la previsió de millora. El que mostra l’enquesta és lluny d’això”, ha afirmat la coordinadora de l’Institut Espanyol d’Investigació Infermera del CGE, Guadalupe Fontán.
La dada d’intenció d’abandonament també és clarament superior a la registrada fa dos anys, on aquesta situació representava el 46,5%. Per al CGE, aquesta situació és “insostenible”. L'organització també adverteix que la situació laboral i la falta de reconeixement de la professió fins i tot porta a “reconsiderar la vocació” de les infermeres: un 36% declara que no tornaria a estudiar infermeria si pogués fer marxa enrere.
La vicepresidenta del CGE, Raquel Rodríguez Llanos, ha avisat que la situació radiografiada per l’enquesta és “molt greu” i que requereix “atenció” i “estratègies concretes” de forma “urgent”. En la mateixa línia, el president ha alertat que les infermeres es troben “al límit” i ha demanat als responsables polítics de tots els estaments revertir la situació. “Vostès, els polítics, sabran el que han de fer. Nosaltres no podem avisar més cops”, ha interpel·lat.
El CGE proposa que hi hagi una partida concreta als pressupostos governamentals per augmentar les ràtios de les infermeres i millorar-ne la situació laboral i professional. El Consell té previst reunir-se en els dies entrants amb el secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla, per tractar qüestions com les recollides en l’enquesta. Fa uns dies el CGE va fer una altra presentació en què va demanar contractar 123.000 professionals més al conjunt d'Espanya per arribar a les ràtios de la Unió Europea (UE) i poder donar una atenció òptima a la població.
