Un estudi de ressonància magnètica dirigit per Sheilagh Hodgins i Nigel Blackwood, de la Universitat de Montreal (Canadà), determina que els psicòpates tenen anomalies en les parts del cervell relacionades amb l'aprenentatge del càstig.
"Els delinqüents psicòpates són diferents dels delinqüents habituals de moltes maneres. Els criminals regulars són hipersensibles a l'amenaça i agressius, mentre que els psicòpates que tenen una resposta molt baixa a les amenaces, són freds i la seva agressivitat és premeditada", detalla Nigel Blackwood.
Amb l'objectiu de desenvolupar programes de prevenció i de rehabilitació que redueixin la reincidència, és essencial identificar els mecanismes neuronals que desencadenen els comportaments violents del psicòpata. "Hem estat utilitzant imatges de ressonància magnètica per estudiar l'estructura i la funció del cervell amb una mostra de delinqüents d'Anglaterra".
Per l'estudi, es van reclutar 12 delinqüents violents amb trastorn antisocial de la personalitat i psicopatia, 20 més sense psicopatia i 18 delinqüents sans. Els que havien estat condemnats per assassinat, violació, intent d'homicidi i lesions, van ser reclutats del servei de llibertat condicional del Regne Unit.
Els investigadors han utilitzat ressonància magnètica per estudiar el cervell.
Anomalies estructurals al cervell
"Hem trobat anomalies estructurals en trams de matèria gris", explica Hodgins. La matèria gris està relacionada amb el processament de la informació i la cognició. "Hem observat reduccions en els volums de matèria gris bilateral", la regió del cervell que està involucrada en l'empatia, el processament d'emocions, com la culpa i la vergonya, i el raonament moral.
"També hem detectat anomalies en fibres de matèria blanca en la zona del cervell que s'associa amb la falta d'empatia, típica de la psicopatia", ha afegit Blackwood. Aquesta mateixa regió participa en l'aprenentatge de recompenses i càstigs.
Després d'un seguit de proves, els investigadors han conclòs que els delinqüents psicòpates es caracteritzen per tenir una xarxa cerebral diferent a l'hora d'aprendre dels càstigs i les recompenses. "Només poden considerar les possibles conseqüències positives i no tenen en compte les negatives. Per això, el seu comportament condueix a un càstig enlloc de a una recompensa", afegeix Hodgins. "El càstig assenyala la necessitat de canviar el comportament. En certes situacions, els delinqüents tenen dificultats per aprendre del càstig imposat", adverteix.
