07
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
17:09h
El Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria (TSJC) ha desestimat el recurs d'una dona que vol que li apliquin l'eutanàsia, en considerar que no reuneix els requisits per accedir a aquest dret perquè la depressió greu que pateix té possibilitats de millora.
En la seva primera sentència des de l'aprovació de la llei de regulació de l'eutanàsia, el TSJC confirma així la resolució de la Comissió de Garantia i Avaluació del Dret a la Prestació d'Ajuda a Morir. Aquesta comissió, alhora, va donar suport a la denegació del metge responsable de prestar aquest dret, en considerar tots els facultatius que no es donen els requisits que recull la llei per practicar l'eutanàsia.
Segons la sentència de la Sala contenciosa administrativa del TSJC, que no és ferma i contra la qual es pot presentar recurs davant del Tribunal Suprem (TS), la llei determina com a requisit "tenir una malaltia greu i incurable, o un patiment greu, crònic i impossibilitant". Això suposa que la persona que pot accedir a aquest dret ha de tenir un "sofriment físic o psíquic constant i insuportable" i "sense possibilitat d'alleujament que la persona consideri tolerable, amb un pronòstic de vida limitat, en un context de fragilitat progressiva".
No obstant això, en aquest cas, tots els informes recaptats conclouen que la malaltia que pateix la dona "té possibilitats terapèutiques per millorar". A més a més, la sentència resol que la pacient és "autònoma" i té un "pronòstic de vida no limitat".
Per part seva, la psiquiatra que va emetre informe a petició de la Comissió de Garantia, a la qual va recórrer la reclamant després del rebuig del metge, assenyala que se li ha ofert ingrés psiquiàtric i valoració en una unitat de depressius resistents per a un tractament, però la dona no vol. La recurrent "nega l'encert d'aquests informes", però "no presenta uns altres en contra", assenyala el TSJC.
Davant aquesta situació el tribunal va sol·licitar un altre informe pericial, en el qual es conclou que "la seva malaltia és greu i li causa tristesa i desesperança extrema" i que "podria ser tractada mèdicament". Alhora, també apunta que no va esgotar les alternatives terapèutiques tenia al seu abast i que li oferien una possibilitat de millora real. De la mateixa manera, queda manifest que "el desig de mort de la recurrent és una simptomatologia de la seva malaltia".
Per tot això, el TSJC ha conclòs que "s'ha de confirmar la correcció de la resolució recorreguda, sense que calgui parlar de falta de respecte a drets fonamentals, atès que el tràmit per poder exercir el seu dret ha estat concedit de la forma prevista en la llei". I "no s'ha reconegut com a titular de la prestació per no concórrer en ella els requisits mèdic-legals previstos", postil·la.
En la seva primera sentència des de l'aprovació de la llei de regulació de l'eutanàsia, el TSJC confirma així la resolució de la Comissió de Garantia i Avaluació del Dret a la Prestació d'Ajuda a Morir. Aquesta comissió, alhora, va donar suport a la denegació del metge responsable de prestar aquest dret, en considerar tots els facultatius que no es donen els requisits que recull la llei per practicar l'eutanàsia.
Segons la sentència de la Sala contenciosa administrativa del TSJC, que no és ferma i contra la qual es pot presentar recurs davant del Tribunal Suprem (TS), la llei determina com a requisit "tenir una malaltia greu i incurable, o un patiment greu, crònic i impossibilitant". Això suposa que la persona que pot accedir a aquest dret ha de tenir un "sofriment físic o psíquic constant i insuportable" i "sense possibilitat d'alleujament que la persona consideri tolerable, amb un pronòstic de vida limitat, en un context de fragilitat progressiva".
No obstant això, en aquest cas, tots els informes recaptats conclouen que la malaltia que pateix la dona "té possibilitats terapèutiques per millorar". A més a més, la sentència resol que la pacient és "autònoma" i té un "pronòstic de vida no limitat".
L'informe del metge
Així, el metge responsable de la prestació del dret, que va ser el que primer va denegar la petició, sosté en el seu informe que la dona "pateix una malaltia crònica que comporta gran patiment psíquic", però "es relaciona perfectament amb l'entorn". A banda d'això, tampoc tindrà "fragilitat progressiva".Per part seva, la psiquiatra que va emetre informe a petició de la Comissió de Garantia, a la qual va recórrer la reclamant després del rebuig del metge, assenyala que se li ha ofert ingrés psiquiàtric i valoració en una unitat de depressius resistents per a un tractament, però la dona no vol. La recurrent "nega l'encert d'aquests informes", però "no presenta uns altres en contra", assenyala el TSJC.
Davant aquesta situació el tribunal va sol·licitar un altre informe pericial, en el qual es conclou que "la seva malaltia és greu i li causa tristesa i desesperança extrema" i que "podria ser tractada mèdicament". Alhora, també apunta que no va esgotar les alternatives terapèutiques tenia al seu abast i que li oferien una possibilitat de millora real. De la mateixa manera, queda manifest que "el desig de mort de la recurrent és una simptomatologia de la seva malaltia".
Per tot això, el TSJC ha conclòs que "s'ha de confirmar la correcció de la resolució recorreguda, sense que calgui parlar de falta de respecte a drets fonamentals, atès que el tràmit per poder exercir el seu dret ha estat concedit de la forma prevista en la llei". I "no s'ha reconegut com a titular de la prestació per no concórrer en ella els requisits mèdic-legals previstos", postil·la.