Va arribar a Catalunya des de Cuba fa només nou mesos, i en fa set del seu primer curs de català -el Bàsic 1, que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística, l'ens del Departament de Política Lingüística que treballa per fomentar l'aprenentatge i l'ús del català-. Avui, el Yamandi Michael, de 27 anys, ja cursa el Bàsic 3 a Molins de Rei, després de dur a terme un intensiu del Bàsic 2 al juliol. En menys d’un any, ha après i fet un gran salt amb el català: “Vaig decidir aprendre'l per la cultura i pel respecte cap a Catalunya. I també per poder parlar amb tothom”, afirma.

En Yamandi viu a Vallirana (Baix Llobregat), treballa de cambrer i intenta parlar i practicar la llengua sempre que pot, tot i que reconeix que a vegades li fa vergonya. “Penso que la gent riurà si dic alguna cosa malament”, confessa. Tot i això, s’ha adonat que la reacció de la gent és molt positiva: “S’alegren quan et senten intentar parlar-lo, sobretot la gent gran”.

El seu entorn també l’ajuda. Els companys de feina li posen música en català, i ja té cançons preferides: “M’agrada molt ‘Et prometo’”, diu. A més, llegeix el diari i mira la televisió i vídeos en català. Explica que entendre'l i parlar-lo l'“ajuda a comprendre millor moltes coses”.

Tot i que actualment treballa en l’hostaleria, en Yamandi és metge de professió i està en tràmits d’homologar el seu títol per poder exercir a Catalunya: "M’agradaria parlar amb els meus pacients en català". Per això, vol continuar estudiant fins al nivell C: “Primer, pel respecte d’estar aquí. I també perquè he sentit moltes vegades que s’està perdent el fet de parlar-lo, i això forma part de la cultura de Catalunya”. També per una qüestió pràctica: “En l’àmbit professional, tant ara com quan exerceixi de metge, m’ajudarà molt”.

En Yamandi reconeix que el català és una llengua molt bonica, però que té dificultats: “Parlar-lo, potser”, admet, però no es rendeix. “Ja estic pel Bàsic 3 i fa només uns mesos que vaig arribar. Tinc companys que fa 35 anys que són aquí i encara els costa, però perquè no s’hi han posat”, diu amb orgull. A les botigues, el parla sense problema: “Jo vaig a comprar i ho puc fer en català”, explica satisfet. El seu entusiasme és contagiós: “Recomano a tothom aprendre’l. Jo estic molt content”.

El jove metge és un exemple de constància i respecte per la cultura i la llengua del país que l’ha acollit. Una persona que, amb curiositat i esforç, ha trobat en el català una eina per connectar i integrar-se amb el seu entorn.