Després de tres reunions obertes a la ciutadania interessada a recuperar el Cine París de Solsona, tancat des de la pandèmia, s’ha pres la decisió de constituir una associació per gestionar l’equipament. L’horitzó amb què es treballa ara és poder aixecar la persiana durant el primer trimestre de l’any, en una primera fase amb voluntariat.
Així ho han explicat el regidor de Cultura, Albert Colell, i el promotor de la nova entitat que canalitzarà el moviment ciutadà que donarà forma al projecte, Martí Abella.
L’estudi de costos realitzat per l’Ajuntament porta a confiar en la rendibilitat de la nova etapa de l’única sala de cinema de la ciutat.
El consistori es farà càrrec de la meitat del lloguer de les instal·lacions, 15.000 euros, mentre que l’altra meitat l’assumirà l’associació. Amb 9.000 espectadorsanuals, l’entitat podria pagar la seva part del lloguer i totes les despeses de funcionament. Si s’arriba a 13.500 persones, que són el 75 per cent del volum previ a la pandèmia –18.000 en tot el 2019–, “el cinema no només serà viable, sinó que podrà arribar a contractar personal”, afirma Colell.
L’oferta de cinema comercial serà la que aportarà el gruix principal d’ingressos i que “permetrà fer altres coses, com cinefòrums i cicles de cinema alternatiu, així com altres activitats culturals”.
Tot i que en una primera reunió, la setmana passada, es va sospesar la possibilitat de crear una cooperativa, es va concloure, en trobades posteriors, que la fórmula més indicada per començar a donar forma a l’ens de gestió és la legalització d’una associació, tal com explica Martí Abella, i deixar per a més endavant aquesta possibilitat.
També es van començar a repartir funcions per al nucli de l’associació i es van formar comissions de treball per a l’organització del voluntariat. El regidor de Cultura recorda que la porta continua oberta per a qui vulgui afegir-se al projecte i, fins que no hi hagi l’associació constituïda, anima a la ciutadania a contactar amb ell per correu electrònic a [email protected]t.
Les instal·lacions del Cine París, obertes el 1964 a la carretera de Torà per la mateixa família que en continua sent propietària, tenen 489 localitats a platea i 270 al galliner i estan equipades amb una tecnologia de so i imatge d’última generació en perfectes condicions per tornar a funcionar –fa deu anys va digitalitzar-se amb una millora substancial en la qualitat de l’oferta cinematogràfica que això va suposar.
A punt per engegar”
El seu propietari, Josep Codina, assegura que des que l’activitat a la sala va
aturar-se el 2020 a causa de les restriccions per la Covid, setmanalment s’ha
fet el manteniment de l’equipament projector per evitar que es malmeti. “Cada
setmana s’engeguen les màquines almenys durant dues hores, com si s’obrís
el cinema, encara que sigui amb la làmpada apagada”, assegura. “La sala
manté l’última tecnologia preparada per engegar demà mateix”.
Després d’haver acostat posicions amb l’Ajuntament en les negociacions per
arribar a un acord, Codina es mostra satisfet que el cinema pugui encetar una
nova etapa d’activitat. “Sobretot pel bon estat de l’equipament i les seves
característiques tecnològiques”. “No hi ha dia que la gent no em pregunti quan
tornarem a tenir cinema”.
La propietat, el moviment ciutadà que s’articularà a través de la nova associació i la regidoria de Cultura coincideixen en la importància de la reobertura d’un equipament cultural de primer ordre per a la capital del Solsonès.
“El públic que actualment ha de desplaçar-se a Manresa per anar al cinema ha
d’invertir-hi el cost extra del desplaçament i temps, amb la perillositat que
representa la carretera”, afirma el regidor. Per tant, “és una aposta cultural
rellevant”. També pel format de consum cultural: “volem recuperar el consum
col·lectiu de cinema”, afegeix Albert Colell, que posa de relleu també les altres
possibilitats culturals que té l’equipament i que permetran descongestionar el
teatre comarcal.
Una cartellera d’estrenes
Un aspecte clau en el funcionament serà la reincorporació de la sala a la xarxa
de distribució de Circuit Urgellenc, amb què es podrà oferir una cartellera
d’estrenes. “Tot ens fa pensar que el Cine París pot funcionar amb una obertura
de llarga durada, i no ser una flamarada de poc temps”, assegura Martí Abella.
“La idea és que recuperi la força que va permetre mantenir-lo obert durant 56
anys i que reprengui aquesta dinàmica històrica”, afegeix.
El solsoní Fidel Codina i Tristany, pare de l’actual titular, va impulsar la creació
del cinema amb un disseny inspirat en el ja desaparegut cinema Urgell de
Barcelona. La tipografia de l’històric rètol era de l’artista i escultor Manel
Casserras i Boix, igual que els icònics relleus esculpits en guix de temàtica
clàssica que vesteixen les parets laterals de la sala.
L’espanyola Melodías de hoy, el western nord-americà Tres sargentos i el
noticiari franquista No-Do sobre les festes del Corpus solsoní van ser les
primeres cintes que s’hi van projectar. Ara ja es comença a pensar quin serà el
film de la nova etapa del Cine París i que escriurà una pàgina més de la
història d’aquest equipament de ciutat.