De Festívola al Preludi d’El Pessebre. Una aproximació al catàleg d’obra musical de Pau Casals a partir de les seves sardanes, elaborat per Albert Fontelles-Ramonet —músic i intèrpret solsoní— i Anna Costal i Fornells —musicòloga i intèrpret gironina—, representa un pas decisiu en la recerca musicològica sobre el vessant compositiu de Pau Casals, sovint eclipsat per la seva faceta com a violoncel·lista i director d’orquestra. El llibre ha estat publicat en format digital per la Càtedra UNESCO Pau Casals en el marc d’una beca de recerca concedida el 2023.
La Càtedra UNESCO per a la Promoció de Pau Casals en la música, la defensa de la pau i els drets humans, impulsada per la Fundació Pau Casals i la Universitat Oberta de Catalunya, presenta amb aquesta obra la col·lecció Papers de la Càtedra. Aquesta iniciativa neix amb l’objectiu de promoure la transferència de coneixement i la projecció internacional del llegat musical i humanístic del mestre. Els treballs publicats en aquesta col·lecció reflecteixen tant la seva trajectòria artística com el seu compromís amb els drets humans, la pau i el paper fonamental de la música i la cultura.
Tant Costal com Fontelles són membres del Grup de Recerca en Estudis Culturals i Musicals de l’Escola Superior de Música de Catalunya, des d’on s’han impulsat projectes de recuperació del patrimoni musical català. L’objecte d’estudi d’aquesta publicació han estat les sis sardanes compostes per Casals entre 1908 i 1950: Festívola, Sardana del Pelegrí, Sardana per a orquestra de violoncels, Sardana en Do, Sant Martí del Canigó i el Preludi d’El Pessebre. Aquest conjunt serveix com a model per mesurar l’abast i la complexitat d’un futur catàleg raonat complet de la seva obra.
- Portada del llibre
Els autors han reconstruït amb detall el context històric i estètic de cada peça, les diverses versions instrumentals i la seva recepció —tant a Catalunya com en l’àmbit internacional. L’estudi aporta també fonts documentals inèdites, enregistraments poc coneguts i l’anàlisi d’una obra pràcticament desconeguda dins el catàleg casalià: Ball dels dimonis, per a cobla i percussió, vinculada al Misteri de Sant Pere Ursèol.
Un dels aspectes més rellevants del treball és la reivindicació del paper fonamental d’Enric Casals, germà del compositor, en la instrumentació i difusió de les sardanes. A través de correspondència, manuscrits i testimonis, l’estudi revela una veritable col·laboració artística basada en la confiança i el respecte mutu, que sovint va més enllà del que s’ha reconegut fins ara en publicacions oficials.
Les sardanes de Casals van travessar fronteres i van sonar a sales com el Philharmonic Hall de Nova York, el Théâtre des Champs-Élysées de París o el Wigmore Hall de Londres, interpretades per orquestres com la New York Philharmonic o la Simfònica de Puerto Rico, i dirigides per figures de prestigi com Zubin Mehta, Mstislav Rostropóvitx o John Barbirolli. Aquesta projecció internacional, però, contrasta amb la discreta presència del repertori en la programació de concerts a Catalunya.
El llibre, que inclou també una relació de partitures, enregistraments històrics i materials consultats, es pot descarregar gratuïtament. Aquesta publicació vol ser l’inici d’un projecte més ambiciós per estudiar en profunditat el conjunt de l’obra de Casals amb criteris científics i interdisciplinaris.
