Balaguer ja és Capital de la Sardana 2022, després de la proclamació oficial celebrada aquest dissabte a la Paeria de Balaguer. D'aquesta manera, la capital de la Noguera agafa el relleu a Sant Feliu de Guíxols i fins al març del 2023, organitzarà una cinquantena d'actes de trobada i difusió de la dansa catalana. El pregó de la capitalitat ha anat a càrrec del periodista balaguerí i director del diari 'La Manyana', Francesc Guillaumet, i durant l'acte també s'han donat a conèixer els guanyadors dels premis Capital de la Sardana que atorga la Confederació Sardanista de Catalunya i s'ha interpretat la sardana oficial 'Balaguer Capital de la Sardana 2022'. La jornada ha continuat a la tarda amb un concert de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi.
 
[h3]Premis Capital de la Sardana 2022[/h3]
A l'acte també s'han donat a conèixer els Premis Capital de la Sardana 2022, que suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana. El lliurament dels premis tindrà lloc el dia 17 de desembre a Balaguer.

Enguany els premiats amb Medalles al Mèrit són: Medalla al Mèrit Sardanista a Enric Capdevila i Vallès, Medalla al Mèrit Musical a Josep Cassú i Serra i Medalla al Mèrit de la Dansa a Antoni Ferran i Domínguez.

Pel que fa els Premis a la Dedicació s'han atorgat a Josep Amorós i Prats i Dora Prats i Prats, i els Premis a la Continuïtat han estat per 17 colles, agrupacions, aplecs i concursos sardanistes que enguany estan d'aniversari, sent la més veterana la cobla La Principal de Cassà, que arriba als 125 anys, seguida del Foment de la Sardana de Barcelona i l'Agrupació Folklòrica Barcelona, que ambdues celebren el centenari.

El Premi als Estudis Sardanistes és per al solsoní Albert Fontelles i Ramonet; el Premi a Mitjans Audiovisuals recau en Jordi Vidal; el Premi a la Promoció i Difusió és per Milka Favre i la Fundació Metalquimia i, finalment, el Premi a les Iniciatives Renovadores s'ha atorgat a Ficta Edicions.

[despiece]
El musicòleg i intèrpret de flabiol Albert Fontelles ha rebut el premi Als Estudis Sardanistes:  per la seva tesi doctoral ‘La cobla Barcelona (1922-1929), un projecte modernista’.

La tesi se centra en la 1a etapa de la cobla, del 1922 al 1938. S'hi explica la consolidació de la idea de la cobla com a formació per a concerts. Aquest paradigma entronca amb l'enfocament del Noucentisme que propugnava una educació cívica, una cultura refinada, un saber escoltar un concert, la culturització de la societat, i la seva catalanització. Aquests principis encaixen amb la cobla Barcelona que, malgrat no ser l'única, és la que encarna amb més força questa proposta concertística. D'aquí la potenciació durant aquesta època d'obres com gloses, peces simfòniques, etc. I també la seva relació amb intel·lectuals, artistes i personalitats rellevants com Picasso, Toldrà, Manuel de Falla, Stravinski o Einstein. La cobla Barcelona fins i tot va fer una gira per Europa durant l'any 1936 per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.

Fontelles ha dedicat uns 4 anys en la seva elaboració, dins del Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia, del Departament d'Art i de Musicologia, de la Facultat de Filosofia i Lletres, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per a la seva redacció Fontelles ha consultat nombrosos i diferents arxius, com l'Archivo Manuel de Falla, a Granada; el Legado de Joaquín Turina, conservat a la Fundación Juan March de Madrid o el fons personal d'Ígor Stravinsky, a la Fundació Paul Sacher de Basilea. També s'ha entrevistat amb descendents de músics i compositors i ha remenat tot tipus de documents, com partitures originals de Garreta. La tesi l'ha dirigida Joaquim Rabaseda, Doctor en Musicologia i Cap del Departament de Musicologia de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) des de 2011. El tutoratge ha correspost al musicòleg i catedràtic Josep Maria Gregori.

Fontelles és l'intèrpret de flabiol a la Marinada, a part de dirigir la cobla Juvenil Ciutat de Solsona. Està graduat en interpretació musical per la Esmuc i té un Màster de professorat.[/despiece]