Creu Roja, va néixer a Suïssa, l’any 1863 ,de la mà de Henry Dunant, horroritzat pels morts i ferits a la batalla de Solferino ( Italia). Amb tres altres socis van fundar el Comitè Internacional de Creu Roja, a Ginebra, i en molt poc temps s’estengué arreu del món. Ha esdevingut l’entitat més important d’ajuda als desvalguts, amb presència en tots els països , amb el nom ampliat de Creu Roja i Mitja Lluna Roja. A Espanya, es creà el 6 de juliol de 1864, per la qual cosa enguany celebra els 160 anys d’existència.
Milers de persones, joves i grans, formem part del voluntariat, l’autèntica” joia de la corona” de la organització. Escampats arreu del país, permeten arribar a tots i cadascun dels racons on algú necessita ajuda. I a banda dels voluntaris, centenars de milers de persones aporten donatius que permeten funcionar amb austeritat i alhora amb eficàcia.
Vaig tenir molt clar que si algun dia disposava d’algunes hores lliures, em faria voluntari de Creu Roja. De fet, durant anys, semblava no tenir temps lliure fins que vaig decidir apartar algunes dedicacions per donar pas a la feina de voluntari. Em van proposar, com a primera feina, donar classes de català als immigrants radicats a Berga. Durant una quinzena d’anys aquesta va ser la meva aportació a Creu Roja i amb ella, a la societat en general.
Havia treballat de professor de castellà a Berna, Suïssa, durant 7 anys, i cap al final de la meva estada, la Xarxa d’Acadèmies d’Idiomes on treballava em va encarregar la redacció de 3 nous llibres d’ensenyament del castellà, per fer-ne ús a les prop de 320 acadèmies, a tot el món.
Tornat a casa, vaig exercir de professor de català i d’anglès, durant uns anys, compaginant la feina amb la de polític. Per això no em va costar gens reprendre la feina com voluntari. Durant la quinzena d’anys van passar per l’escola uns 400 o 450 alumnes, d’arreu del món. I en el moment d’obrir el Centre de Protecció Internacional de Refugiats, em van demanar canviar el català pel castellà, a la vista del conveni entre la UE- Govern d’Espanya i Creu Roja. Fa 8 anys que exerceixo aquesta funció, a raó de 3 classes, 3 dies a la setmana. Uns 650 alumnes han passat per la meva aula, abans d’emprendre el vol cap a qualsevol indret de Catalunya o Espanya.
Tots aquests alumnes venen a classe i poden optar a aprendre també el català de la mà d’una mestra jubilada que dedica unes hores a la setmana a aquesta funció. Creu Roja del Berguedà, d’acord amb l’ajuntament i altres organismes gestiona 50 places, en el CPI, ubicat a l’Alberg de Joventut de Berga. El Centre sempre està ple perquè quan algú marxa ve un altre a ocupar el seu lloc. Son milers els que arriben per terra, mar i aire, i el Govern central els va distribuint en funció de les disponibilitats.
El balanç que es pot fer d’aquest Centre com podríem fer de molts altres existents a diferents punts de la geografia espanyola, és molt positiu. A mesura que arriben se’ls atén, se’ls procura tot el indispensable, i se’ls va preparant per obtenir papers, primer i per trobar feina i habitatge tot seguit. Tot va més lent del que voldríem, però a mesura que van marxant , amb papers a la mà, suposa haver complert amb els objectius marcats. Ha valgut la pena, i la feina continua i continuarà de la mà de molts voluntaris i alguns contractats.