Tots els col·lectius que volen emprendre un gran objectiu, busquen a terres properes o llunyanes, exemples que els puguin servir com a model, per no ser objecte de menysteniment o burla. Es una qüestió de manual i és el que van fer els partits independentistes. Quan es van proposar organitzar un gran embat contra Espanya, van buscar referències, per poder explicar que volien fer exactament el mateix que....i van trobar en el Quebec ( Canadà) i Escòcia (Regne Unit), uns models que pensaven poder imitar. No comptaven en que els polítics d’allà, tenen molt clar que poden aspirar a la independència, però mai trepitjant les lleis vigents.
I és així com el Quebec, va proposar una consulta, per demanar als seus ciutadans si autoritzaven el Govern provincial a negociar un acord de sobirania, respecte el Govern central.
La consulta va tenir lloc el 20 de maig de 1980, amb un resultat contundent, en contra. Concretament el sí va recollir un 40,44% de vots, i el no, un 59,56%. Davant aquesta derrota, el Partit Quebequès va voler continuar insistint en una nova consulta, la qual cosa va motivar el Govern central a estudiar una formula que fos acceptada per tothom, com a regla de joc, per sempre. Es així com va aparèixer la Llei de Claredat, amb unes condicions molt concretes i àmplies com perquè si algú algun dia vol posar en qüestió la integritat territorial del Canadà, tingui clar que han de ser consultats tots els seus ciutadans i no només una part.
Aquell procés no va ser sense efectes. Al contrari, la província de Quebec en va sortir perjudicada i encara ara en pateix les conseqüències. Tanmateix, s’ha aconseguit apaivagar els ànims i concloure que millor units que separats. Diverses modificacions legals, també van enfortir la unitat del conjunt, de manera que des d’aleshores no hi ha hagut cap nou intent ni proposta de plantejament o consulta. Perduda la referència del Quebec, els independentistes catalans s’agafaven a l’exemple d’Escòcia, però el passat 4 de juliol, en motiu de les eleccions generals, el SNP, el Partit Nacionalista d’Escòcia, va patir una derrota contundent. Tenia 48 diputats al Parlament de Westminster i s’ha quedat amb 9. Es a dir, ha perdut 39 diputats, i ha passat de primera força, a tercera. En canvi, el Partit Laborista, n’ha obtingut 37 sobre els 57 que es disputaven, resultat que el converteix en el primer, a molta distància del segon.
Si algú dubtava sobre el futur d’Escòcia, amb aquests resultats queda clar que el “procés escocès” ha tocat fons. De fet, la consulta organitzada amb autorització del Primer Ministre David Cameron, va ser molt controvertida, i abans de demanar una altra, ja es va dir que no es permetria. Aquesta és la posició del Govern del Regne Unit, però a aquesta decisió se n’hi ha afegit una altra d’encara més contundent, com és la resolució del Tribunal Suprem, el qual per unanimitat dels seus cinc membres, va deixar clar que el Parlament d’Escòcia no està legitimat a organitzar cap consulta sobre la sobirania, i que si algun dia , es vol fer, hi hauria de participar el conjunt dels ciutadans de tot el Regne Unit.
Així, doncs, els partits independentistes catalans s’han quedat sense referents, a nivell extern. Ja no poden posar cap país com model o exemple del que ells proposen. I, a tot plegat, se’ls han afegit els resultats clars i contundents, de les cinc darreres eleccions: Parlament 2021, Municipals 2023, Generals 2024 i Europees 2024. Totes, han estat guanyades pel PSC, amb uns resultats indiscutibles. Tot plegat, hauria de fer veure als partits independentistes que el futur no passa per on ells voldrien. La voluntat de les urnes així ho ha indicat.