Ho veiem ara a Solsona, però hi ha un munt de municipis, tan o més grans que també tenen greus problemes per tenir i mantenir un cos de policia municipal . Amb unes poques xifres entendrem la problemàtica. Catalunya té 947 municipis, dels quals només 213 tenen cos de policia municipal. De fet, la llei només ho preveu per a municipis de més de 10.000 habitants. Inel problema és trobar efectius, conservar-los i sobretot pagar-los adequadament.
Ciutats petites, o pobles grans, no especialment rics en ingressos, tenen greus dificultats per a trobar candidats, formar-los, arrelar-los i mantenir-los durant anys. Catalunya no té un gran nombre d’aspirants a cossos de seguretat, siguin estatals, nacionals o locals. Perquè ? Segurament per la possibilitat de trobar feines en altres àmbits i sectors, més ben pagats i sense horaris tan desgavellats.
El cert és que costa de trobar suficients efectius. Ho veiem també en les convocatòries per a Mossos d’Esquadra, i el mateix passa en candidats a soldats, o a guàrdies civils i policies nacionals. Mancats de suficients candidats, hi ha una clara competició entre cossos per a garantir efectius, i si un policia municipal no està tan ben pagat com un Mosso, es corre el perill de que marxi cap a l’altre cos, fins i tot després que hagi estat l’ajuntament qui l’hagi format i preparat.
L’escassedat, provoca greus problemes d’efectivitat en plantilles incomplertes. En alguns casos i serveis no hi ha cap problema per l’actuació individual però en molts d’altres, és indispensable anar-hi en parelles. I si la plantilla és tan reduïda que entre torns, vacances i alguna baixa, no dona per cobrir els serveis, tenim un greu i gran problema sobre la taula.
Així estan un bon nombre de pobles i ciutats de Catalunya, en matèria de policia municipal. Agradi o no, aquest ha de ser un dels temes a tractar, pel proper govern de Catalunya perquè tot i ser una competència municipal, no es podrà resoldre sense una visió i acció, a nivell nacional. Ha d’haver-hi decisions i polítiques a curt, mig i llarg termini. Una d’elles, és donar més i millor autoritat als uniformats, i equipar-los degudament, amb tota mena de vehicles i equipament dissuasiu. Millorar, fins equiparar condicions i sous amb els Mossos d’Esquadra i per a poder-ho fer, els ajuntaments han de rebre més ingressos estatals i nacionals, per a fer-hi front. Amb els pressupostos actuals, pocs ajuntaments poden assumir les despeses que suposa tenir un cos de policia.
Si això és important, ha d’haver-hi incentius de prestigi i formació, com perquè les joves generacions vegin en el cos de policia municipal una professió a tenir en compte. Ara, en moltes mostres d’ensenyament, no hi figuren sortides professionals, lligades a la seguretat: exèrcit i policies diverses: estatals, nacionals o locals. Si els joves no tenen ni reben informació sobre els camins que poden trobar en aquests cossos, no hi concorreran. D’aquí també la mancança de candidats.
I s’han d’emprendre accions i actuacions com per ressaltar el prestigi i el servei a la ciutadania que suposa forma part d’algun d’aquests cossos. Es més, en petites ciutats o pobles grans, el paper del policia municipal té diverses funcions que van des d’informador de propis i estranys sobre qüestions de la ciutat, fins a donar serveis gratificants, al costat de vetllar per la seguretat i la tranquil·litat. Per a temes més greus i delicats, disposen dels serveis de la resta de cossos de seguretat. S’ha esperat massa a plantejar temes de base, i ara cal actuar amb urgència si es vol resoldre una problemàtica complicada. No solament a Solsona sinó en un munt d’altres municipis.