Mirant enrere, hem de reconèixer que havíem assolit uns bons nivells assistencials, tan a nivell local com comarcal. Parlo de la situació sanitària de 5 o 6 anys enrere, en comparació a la que tenim ara. Durant la pandèmia, vam acceptar reduccions i restriccions, que tots esperàvem serien anul·lades, una vegada recuperada la normalitat. Ens equivocàvem.
Aquelles decisions han perdurat, i no solament això, en molts casos fins i tot s’han ampliat fins arribar a uns serveis mínims que en qualsevol moment poden col·lapsar. En tenim proves arreu el país, però molt especialment aquí, a la comarca del Berguedà.
Per raons que ara no venen al cas, en les darreres setmanes, he parlat amb diverses persones que o bé directament o indirectament, han tingut contactes amb els serveis sanitaris. Totes elles m’han informat de seriosos problemes per ser ateses, en les degudes condicions de promptitud i singularitat. Vull dir, per part dels especialistes en cada matèria. I és que els problemes son diversos i extensos.
En primer lloc, l’atenció primària a cadascun dels consultoris municipals de la comarca, han sofert reduccions brutals, en personal i en horaris. Es una primera mancança que produeix resultats molt negatius a l’hora d’atendre pacients, disposar d’un primer diagnòstic i poder-ne demanar, en el temps degut, altres per part d’especialistes.
Si en el primer nivell no tenim l’atenció deguda, tots els altres se’n ressentiran, i al final en sortim tots perjudicats. Es el que passa a la comarca des de fa cinc anys, i res fa preveure cap millora. Més aviat al contrari. Falten metges de primària, falten pediatres, falten llevadores, falten ginecòlegs, ...Com volen evitar la regressió demogràfica dels pobles petits, i de muntanya, si ens redueixen o eliminen un servei tan bàsic i essencial com el de la sanitat ?
Però, si falla la base, no podem dir que el nivell superior estigui degudament atès. A l’hospital comarcal hi falten especialistes, de manera que determinades proves i intervencions es van allargant fins extrems inacceptables. Parlem de garantir l’atenció vital, i això veiem està fallant, obligant els professionals dels consultoris a reclamar, exigir i protestar per retards inexplicables o mancances imprevistes.
Considero arribat el moment d’exigir un fort cop d’atenció al Govern, per frenar el deteriorament i recuperar la qualitat i diversitat perdudes. No podem acceptar resignadament la manca d’especialistes en àmbits essencials. Ni reduccions d’horaris en tots els pobles que impedeixen una adequada atenció i seguiment a les persones malaltes. I exigir cobertura de places d’especialista, a l’hospital comarcal com per estar segurs que els malalts disposaran de l’atenció immediata i adequada, en tot lloc i moment. No demanem res més ni menys que ser ciutadans de primera, i no de segona o tercera com som ara.