Segur que com la majoria dels lectors, hem estat al costat del poble jueu, per plorar les seves desgràcies, al llarg de tota la història, i molt especialment pel terrible destí durant la segona guerra mundial. Llegir passatges de la història, o visitar algun dels terribles camps de concentració, equivalia a reflexionar sobre la maldat humana. Semblava impossible imposar a tot un poble, les pitjors de les penalitats, amb l’objectiu d’aconseguir la seva aniquilació total.
Encara ara, cinquanta anys després, recordo la visita al primer dels camps de concentració, el de Dachau, proper a Munic. Va ser una visita impactant, en uns moments que estava estudiant l’alemany, i ja comprenia bona part dels cartells, anuncis i escrits, procedents de les campanyes de l’Alemanya nazi. Va ser una visita, enmig d’un silenci sepulcral, en la qual cada nou edifici, cada nova sala, impactava més que l’anterior.
Sortit d’allà, la connexió mental i emocional amb el poble jueu era més forta que mai, comprenent que havia de tenir un país propi per a garantir la seva seguretat, pels segles dels segles. Mai més, es podien repetir fets semblants, i encara que fos amb algunes injustícies, el territori d’Israel havia de ser preservat, protegit i defensat, per part de tota la humanitat. I així ha estat durant anys, decennis, fins arribar a dia d’avui.
I a dia d’avui, és molt dur d’acceptar que Israel ens ha decebut, ens ha traït, no ha fet honor a la seva història i patiment. No podem acceptar que una terrible acció terrorista, duta a terme per Hamás, justifiqui les atrocitats que l’exèrcit israelí està cometent en el territori de Gaza contra una població indefensa. Ningú pot acceptar que més de 35.000 persones hagin estat massacrades, a la recerca d’acabar amb el terrorisme de Hamàs com si totes elles fossin culpables de terrorisme. Han mort 35.000 innocents, sota la justificació de perseguir uns centenars de terroristes. I prop de dos milions estan sotmesos a fam, por i persecució constant, en represàlia a les morts de la part israelí, i a la captura d’un centenar de segrestats.
Totes les dades, totes les accions estan fora de tota proporció i justificació. No podem callar davant tanta iniquitat, i costarà generacions apaivagar l’odi que han sembrat en el territori de Gaza, però amb ell, a tot el món. Milions de persones han perdut el respecte i l’estimació que sentien per Israel. Ara veuen un país dominat per l’odi i el desig de venjança. L’odi crea més odi, i produeix reaccions contràries a la que es busca. De Gaza sortiran noves generacions que voldran venjar el patiment infringit.
I sí, donem la raó a Pedro Sánchez i amb ell al PSOE, per acordar el reconeixement a Palestina i lluitar per un futur de dos Estats. Si Israel no volia aquesta solució, ara se li ha d’imposar. Els palestins tenen dret a existir i tots hem de fer el possible perquè així sigui. Israel no comprèn l’amplia majoria d’espanyols que fem costat al govern. No ho comprèn perquè ha perdut el nord, i busca venjança en comptes de voler justícia. Estem contra Hamàs, per descomptat, però a favor de l’existència de Palestina. Ja poden prometre represàlies que més forts sere per afrontar el futur i exigir aquest reconeixement. I consti, el dret d’Israel a existir, i coexistir amb Palestina. Aquest és l’objectiu que perseguim.