En algun moment o altre de la nostra vida hem tingut referents que han motivat algunes de les nostres accions i actuacions, començant per la pròpia vocació. En els meus anys de joventut veia en Olof Palme, Salvador Allende, Mitterrand o Willy Brand , polítics a qui seguir i imitar.
Eren personatges que van imprimir un segell especial en els seus països i han quedat com referents d’una època de les nostres vides i de la història en general. Ara, costa més de trobar nous referents, perquè la vida frenètica actual crema vides i trajectòries amb una rapidesa mai vista. De totes maneres avui no vull parlar de polítics sinó d’esportistes que tenen una gran rellevància a l’hora d’enviar missatges i models d’esforç i vida, com per ser molt importants de cara a fomentar valors i esperit de treball i competició, sigui en esport sigui en altres aspectes de la vida.
Em reconec poc afeccionat als esports, però no per això deixo d’escoltar i seguir algunes trajectòries que em semblen modèliques. Penso en els tenistes Rafa Nadal i Carlos Alcaraz, o en Marc Márquez, en Pau Gasol o l’equip femení del Barça. Podria afegir algunes persones més però aquestes son prou representatives pel que vull expressar.
En tots aquests casos, han deixat clar l’enorme esforç que han dedicat a la seva especialitat i han transmès a les noves generacions la importància de la “política de l’esforç”. No els va tocar la loteria ni volien esdevenir famosos per qüestions alienes a la seva feina. Per molt èxit que hagin tingut, i per molts diners que hagin guanyat, continuen fidels als seus principis. Desprenen humilitat i autenticitat.
Es molt important fomentar aquests valors en el món actual, en el qual hi ha joves que no tenen aquests referents i en busquen d’altres lligats a les xarxes socials per tal de “fer-se famosos” per guanyar diners, i no haver de treballar. Fatal objectiu que sol acabar malament, o molt malament, quan la cosa no funciona. I no funciona en el 99% dels casos. Només cal mirar les xarxes, per veure tots els que han quedat pel camí.
Pertoca, doncs, fomentar l’aparició pública de les persones abans esmentades i de moltes altres que sense haver arribat a aquests nivells son exemples de vida i treball. Si mirem en el nostre entorn, sempre trobarem algú que ha dut una vida d’esforç per tal d’afavorir la vida d’altres. Hi ha un munt de mestres i professors que han estat models de vida, i han transmès als seus alumnes uns valors que els han salvat de caure en temptacions perilloses.
El mateix podem dir de metges, infermeres, personal social i/o cultural que mitjançant el seu exercici han mostrat la seva vocació, i l’han transmès a futures generacions. Aquest ha de ser la lluita de la societat actual per a reivindicar valors essencials que lluitin contra altres banals que no aportaran satisfacció ni justificació als qui els practiquen. Tots necessitem referents. Quants més i millors tinguem, més persones integrals ens convertirem. Per això és important donar-los a conèixer i fomentar els seus principis i models de vida. Les generacions que així ho facin, hi sortiran guanyant.