El terme va ser encunyat per Samantha Skey, directora de vendes de SheKnows Media per demostrar que l'ús d'imatges positives de les dones era beneficiós; no sols per a les dones, sinó també per a les marques que l'utilitzaven.
Els estudiosos del terme no acaben d'estar dacord en si la forma «fem» de l'inici de la paraula fa referència a «feminism» o bé a «female». Segons la definició de M. Isabel Menéndez, que és la més acceptada, fa referència a aquella publicitat que evita, per damunt de tot, divulgar missatges lesius contra les dones. Missatges com estereotips de gènere, vexació o ridiculització de les dones... I sobretot, potenciar missatges que promoguin la igualtat de gènere i l'empoderament femení.
La segona part del terme «advertising», fa referència a publicitat. Seria doncs, la publicitat femenina.
Aquest terme va començar a sonar a partir del 2010, quan les empreses van adonar-se del poder del feminisme per a les seves campanyes publicitàries. I el van utilitzar tant per millorar les seves imatges com per atreure el públic femení.
És a dir: no tenia res a veure en si eren feministes o no. Només ho eren els anuncis per aconseguir més beneficis. No era feminisme, era negoci.
El 2014 va aparèixer la campanya «LikeaGirl». Com una nena volia criticar que fer les coses com una nena no era sinònim de debilitat o de falta d'habilitat. La protagonista preguntava a nenes, nens i algun noi que correguessin, llancessin una pilota o lluitessin com una nena. I tots fan el ruc. Denigren les nenes/noies. Després explicava que entre els deu i els dotze anys les nenes que s'identifiquen en fer les coses «LikeaGirl» perden la confiança en elles mateixes i es deprimeixen. Per acabar, surt una noia tenista famosa i torna a fer la pregunta a nenes i, llavors, corren ràpid, llancen i lluiten bé. I acaba dient-los que ser noia no és res criticable. I que si guanyen és perquè ho fan bé. I no se n'han d'avergonyir.
Les imatges són impactants i demostren perfectament que les noies ho fan molt bé. Em ve al cap l'equip de futbol femení i masculí del Barça. Elles ho han fet molt bé; ells, ben malament.
En pocs mesos, el vídeo (dirigit a dones d'entre vint i trenta-cinc anys), va aconseguir setanta-sis milions de visualitzacions.
La publicitat té una gran responsabilitat en la divulgació de valors però és correcte que la publicitat sigui feminista per aconseguir guanys econòmics? No és correcte incentivar el consum camuflant estereotips d'empoderament femení. Perquè després segueixen parlant de l'operació biquini o venent cremes anticel·lulítiques o... I enganyen les dones fent veure que s'estan fent grans canvis quan, en el fons, no tenen uns valors feministes, senzillament volen guanyar més diners.
I és que la «femverstising» no pot limitar-se només a mostrar uns valors d'aparador. Ha de generar missatges autènticament feministes. I no cal vendre productes miraculosos de bellesa quan ser lletja no és cap problema.