Recentment s’han trobat les restes d’Helena de Remolins, una priora del segle XVII al monestir de Santa Maria d’Alguaire. Una edificació que es va bastir al segle XIII ― del que només en queden vestigis―, i que durant quatre segles va dominar un ampli territori. La priora conservava encara un rosari entre les mans i la vestimenta mortuòria.
Marquesa de la Guàrdia, una noble catalana, en quedar vídua el 1240, d'acord amb el costum de l'època, ingressà a l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
Dels homes, no el recordo pas, aquest costum d'obligar-los a enclaustrar-se...
L'agost de 1245, Marquesa va ser nomenada comanadora del monestir de Sant Joan de Cervera. I a partir de l'edificació del monestir d'Alguaire, el 1250, en va ser la fundadora. I va ser molt generosa amb la comunitat fent-los donació de totes les seves possessions i de les del marit (a la mort de la seva filla sense descendència). Però va haver de lluitar contra alguns parents masculins perquè no les hi prenguessin.
Marquesa havia optat per no ser estricta en la clausura. A ella li era imprescindible una certa llibertat per aconseguir l'esplendor que va assolir el seu monestir. Dins de l'orde santjoanista hi havia una part que sí hi estava a favor de la clausura. I la pugna va perdurar fins a la priora Jerònima de Gort (1527-1601), que es va mostrar partidària de l'estricta clausura. Ella i algunes antecessores havien estat acusades de tenir homes i fins i tot fugits de la justícia dins del convent. Una acusació fàcil per arrabassar-los totes les propietats i riqueses que la comunitat femenina, amb esforç i treball havia aconseguit. I com que totes les comunitats femenines tenien per sobre un legislador masculí, en adonar-se de la seva prosperitat, els hi feien la vida impossible.
No va ser l'únic monestir acusat. Es prou conegut el cas del monestir de Sant Joan de les Abadesses. La seva darrera abadessa, Ingelberga, (976-1049), va haver de fugir del convent perquè Bernat de Tallaferro, germanastre d'ella per part de pare, volia arrabassar-li també tota la riquesa que, des d'Emma, la primera abadessa i filla de Guifre el Pilós, havia aconseguit el monestir. Entre d'altres, se les va acusar del mateix: de tenir homes al convent.
Què hauria passat si les dones haguessin sigut abadesses sense una autoritat masculina per sobre? I si haguessin estat les dones les autoritats per sobre del monestirs masculins? La pregunta és retòrica i resposta obvia.
A rel de la notícia, però, m'he plantejat la diferència entre clausura femenina i masculina. Els homes, tot i tenir a les seves files Sant Benet de Núrsia i Sant Bernat de Claravall, no han hagut de sofrir tanta clausura ni tantes acusacions. Sabeu el cas d'algun monestir masculí arrabassat per monges, acusant-los de tenir-hi dones?
Actualment, queden sis clausures masculines per onze de femenines. Quasi el doble.
I és que tenir les dones controlades, amb clausura o sense, ha estat i segueix sent una prioritat masculina molt rendible a molts nivells.