🍜 Aquest divendres, la ració de dades inclou una base de joves i masclisme, amb guarnició d'habitatges sense hipoteca i un pensament d'assessors polítics a l'ombra. Una xifra per començar (font: CEO):
47%de catalans defensen que les menors haurien de necessitar el permís dels pares per poder avortar.
Bon dia! Aquesta setmana hem tingut una nova enquesta (no electoral) i algunes xifres ens tornen a indicar que tenim un problema...
El masclisme es fa fort entre els nois joves. Ja fa temps que tenim molts indicis que ho indiquen, com també que no és un fenomen estrictament català, sinó global, i que es dona en altres àmbits —el discurs de l'extrema dreta triomfa igualment entre els joves en qüestions com la immigració o la fiscalitat—. En tot cas, l'Enquesta sobre valors a Catalunya 2023 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) torna a situar aquesta problemàtica sobre la taula.
No és només que la majoria dels nois catalans d'entre 16 i 25 anys creguin que "el feminisme ha anat massa lluny" i que avalin el mite que les dones presenten denúncies falses o que gairebé la meitat opini que la crítica als acudits masclistes "és exagerada" i que parlar tant d'assetjament empitjora les relacions entre homes i dones. Crida molt l'atenció el fet que fins i tot aquestes opinions són més esteses en aquesta franja que entre els homes de més edat i que, així i tot, no es tracta d'un fenomen generacional. No, les noies joves són el grup amb posicionaments més feministes. L'auge del masclisme afecta molt específicament els nois.
Quin grau d'acord tenen cadascuna de les següents afirmacions, en dones i homes de cada franja d'edat?
Tot i això, cal anar més enllà de la fotografia fixa. El CEO ja va fer les mateixes preguntes quatre anys abans i el resultat de comparar l'evolució de les respostes és agredolç. Per una banda, les dones s'allunyen de tots aquests postulats masclistes i, en termes globals, també ho fan els homes, excepte pel que fa a l'afirmació que el moviment feminista ha anat massa lluny. En aquest cas, els homes ho creuen més ara que el 2019, tot i que, a la vegada, temen menys por que es parli massa d'assetjament i banalitzen menys els acudits masclistes i les denúncies de les dones.
Ara bé, per l'altra banda, l'evolució per franges d'edat és sensiblement diferent. Com que el 2019 no es van enquestar joves de 16 i 17 anys, he recalculat les respostes del 2023 incloent només la mostra a partir dels 18 anys. I fent-ho així, es constata com, en el cas dels nois d'entre 18 i 24 anys, augmenta l'adhesió a totes aquestes frases masclistes —excepte la dels acudits—. Aquells que lamenten que el feminisme "ha anat massa lluny" creixen fins a 35 punts, en quatre anys. Per contra, els homes a partir de 50 anys, que eren aquells més masclistes el 2019, es mantenen estables o abandonen en major grau aquests postulats. Una nova evidència conforme aquesta radicalització es concentra en un segment molt concret.
Com ha variat el suport a cada afirmació, des del 2019, en dones i homes de cada franja d'edat?
Fa poc havíem tingut ja un altre avís en aquest sentit. Es tracta d'una enquesta estatal del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) centrada en les opcions sobre qüestions de gènere. El resultat que vam destacar molts mitjans és que el 44% d'homes creuen que estan sent discriminats amb les polítiques d'igualtat. Si bé també s'hi podia observar que gairebé la meitat d'homes opinen que les diferències de gènere ja són poques o insignificants i neguen que "les dones hagi d'esforçar-se més que els homes per demostrar que poden exercir el mateix lloc de treball".
Quin grau d'acord tenen cadascuna de les següents afirmacions, en dones i homes de cada franja d'edat?
Quan es va publicar l'enquesta del CIS, algunes veus van criticar l'enquesta, des del feminisme, afirmant que era alarmista i que les seves preguntes eren tendencioses i conduïen a aquelles respostes —s'hi demanava pel grau d'adhesió a frases preestablertes—. En canvi, remarcaven i donaven més pes a altres respostes, com que la majoria d'homes s'hi declaraven feministes i es mostraven favorables a la igualtat. Malauradament, però, el problema no era el qüestionari.
L'articulat de les preguntes sempre és perfectible, però precisament l'estratègia que se segueix quan es volen fer aflorar actituds poc acceptades socialment és enfrontar els enquestats a exemples pràctics d'aquesta manera. Poca gent admetrà que és masclista (o racista o homòfoba), si se li pregunta directament. O que estigui en contra de la igualtat. En canvi, un bon grapat pot asseverar que és feminista i, a la vegada, rebutjar alguns dels postulats feministes —moment en què evidencia que no ho és—. Sigui com sigui, quan rebem d'arreu mostres empíriques i pràctiques d'un fenomen global, aferrar-se a serrells per mantenir el diagnòstic és poc útil.
Podem criticar sempre les enquestes, però no, com ocorre sovint, perquè no ens agradi el resultat que donen. Negar les dades no resoldrà el problema. Per cert, un cop tenia escrit aquest text, el director del CEO, Jordi Muñoz, ha defensat a X la metodologia usada i val la pena llegir-lo. També ha explicat a Els Matins algunes hipòtesis que podrien explicar aquest auge del masclisme entre els joves.
La mateixa enquesta ha deixat també altres titulars:
🗝️ El 81% de catalans defensa regular el preu dels lloguers
Quantes ocupacions de pisos buits i habitats hi ha a cada municipi?
El debat sobre les ocupacions d'habitatges s'ha situat els darrers mesos en primera plana. Fins ara, però, anàvem força a cegues, ja que no sabíem quantes n'hi ha hagut a cada municipi i, allò més rellevant, quantes a domicilis habitats o pisos buits. N'ha aconseguit les dades Cayetano Manchón i les publica aquí.
La dada flaix
La majoria de gent del meu entorn té serioses dificultats per comprar un pis pel qual es pugui permetre l'entrada i la quota mensual de la hipoteca. Gent més afortunada, per contra, no ha de passar per aquest tràngol. I és que 26.160 d'habitatges adquirits l'any passat a Catalunya es van abonar sense necessitar d'una hipoteca, el 28,5% del total. El comprador ja hi arribava amb tots els diners estalviats. Des que es tenen registres, només el 2017 hi va haver una diferència superior entre compravendes i hipoteques. Els anys previs al 2012, en canvi, es firmaven més hipoteques que compravendes. Era època de baixada dràstica dels tipus en què la gent firmava nous crèdits amb millors condicions per subrogar l'inicial. Altres temps.
Les postres
Just avui m'he acabat un llibre que m'ha encantat, Historia de los números (Arpa), d'Enrique Gracián, un recorregut molt didàctic per l'evolució de les matemàtiques i el càlcul que us recomano. Em quedo amb una frase que hi cita del filòsof i matemàtic grec Filolau: "Totes les coses que poden ser conegudes tenen nombre; ja que no és possible que sense nombre res pugui ser concebut o conegut". Tornant al present, algunes recomanacions més actuals:
🏛️ El mitjà d'informació parlamentària Demócrata ha publicat un portal molt detallat per conèixer qui són els assessors dels partits al Congrés i el Senat i quant cobren. Hi podeu trobar alguns noms que potser us sorprenen. No us el perdeu.
🗣️ Com ha canviat l'ús de la llengua a les Corts per part dels membres de la Generalitat valenciana, amb l'arribada de PP i Vox? El periodista d'El Temps Víctor Maceda posa xifres en un article a com gairebé ha desaparegut el valencià respecte el govern del Botànic.
🗓️ S'acosta una nova edició de Cafè amb dades, en el marc del Dia Internacional de les Dades Obertes, aquest cop sobre un aspecte de rigorosa actualitat: la gestió de l'aigua amb dades obertes. Serà el 5 de març i us hi podeu apuntar des d'aquí.
Gràcies per la lectura i bona digestió! Si la sopa no se t'ha fet bola i vols repetir de dades, ens veiem de nou d'aquí a dues setmanes! I si et ve de gust picar entre àpats, potser pots anar trobant alguna cosa al meu Twitter o a la llista que vaig alimentant amb comptes que piulen sobre periodisme, dades i R. 🧐