🍜 Aquest divendres, la ració de dades inclou una base de reincidència per nacionalitats, amb guarnició de pressupostos socials i un pensament d'aerolínies low cost.
Una xifra per començar (font: enquesta òmnibus de la Generalitat):
74%de catalans prohibiria les escurabutxaques als bars.
Bon dia! Avui parlarem d'una qüestió que últimament genera molta polèmica i que alimenta el discurs de l'extrema dreta, un cop més, sense base empírica.
No us negaré que el debat sobre el suposat vincle entre reincidència delictiva i immigració em genera cert respecte. En primer lloc, perquè és una constatació de com formacions ultres minoritàries estan marcant el debat. I, en segon lloc, perquè no acostumen a haver-hi gaires dades que en permetin un aprofundiment seriós, més enllà de xifres molt superficials —i un tema tan delicat no es pot tractar de forma superficial—. O això creia. Va ser una grata sorpresa veure l'excel·lent feina de recopilació, anàlisi i obertura de dades del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de la Generalitat, en aquest àmbit. Molt rellevant.
I un cop navegant en les dades, una vegada més, els prejudicis racistes es fonen ben de pressa: els immigrants no reincideixen més que els autòctons. Així de clar. Els estudis internacionals sobre aquesta qüestió analitzen si els exreclusos tornen a estar a presó o tenen noves causes pendents, quatre o cinc anys després de sortir-ne. El CEJFE segueix aquesta metodologia i, en l'últim informe, fa un seguiment dels excarcerats el 2015. Fins al 2019, en relació amb si tornen a estar entre reixes, i fins al 2022, quant a eventuals noves causes obertes amb la justícia. I què passa si comparem les dades, en funció de la nacionalitat? Cap diferència.
Quin percentatge de presos alliberats el 2015 han tornat a ser condemnats o estan pendents de judici, en funció de la nacionalitat?
A la notícia hi trobareu una explicació de què significa cada tipus de reincidència, però, en resum, la penitenciària és aquella en què l'exreclús torna a estar a presó; en MPA és aquella en què ha estat condemnat a mesures penals alternatives; la penal inclou les dues casuístiques anteriors; i la judicial és aquella en què l'exreclús té alguna nova causa oberta amb la justícia. No crec que sigui gaire exitós un sistema en què, pocs anys després d'alliberar-los, sis de cada deu expresos tornin a estar acusats d'algun delicte, així que és molt probable que hi hagi un problema amb la reincidència. Ara bé, no en relació amb la immigració.
Hi haurà qui matisarà que, en aquest cas, el fet diferencial es troba en la multireincidència. Doncs tampoc, perquè la base de dades permet observar també quantes noves causes obertes té cada exreclús i no sembla que els immigrants n'acumulin més que els de nacionalitat espanyola. I fins i tot, en els casos més extrems, només un dels vuit multireincidents amb més de 100 nous delictes és estranger.
Quants presos alliberats el 2015 tenien alguna o diverses noves causes als jutjats, a finals del 2022, en funció de l'origen?
Òbviament, aquesta anàlisi podria ser molt més completa. Com sempre ocorre. I com sempre ocorre també —sobretot en aquestes qüestions—, hi ha qui ho usa per negar-ne tota veracitat sense molestar-se a aportar dades alternatives. Efectivament, aquí no es tenen en compte aquells delinqüents que no acaben entrant a presó. Però què fa pensar que aquests són en major proporció estrangers? I fins i tot així, i en el marc del debat actual, qui s'imagina que els jutges que no els tanquen a centres penitenciaris els expulsarien del país?
Igualment, un altre meló són els elements que determinen quins col·lectius acaben copant més les presons. I, per vacunar-se de prejudicis racistes en aquest sentit, val la pena tenir en compte diversos estudis acadèmics que cita aquí el doctor en criminologia Albert Sales. Sigui com sigui, tot apunta que el debat s'allargarà, així que, ben segur, en tornarem a parlar.
Darrerament, també he escrit:
👩🏻🦱 Més del 70% de dones té por de patir robatoris, atacs o agressions sexuals si caminen soles de nit
👨🏻🦱 El 44% d'homes creu que estan sent discriminats amb les polítiques d'igualtat
🗣️ El 80% de catalans demana que es garanteixi el dret a ser atès en català
🏎️ Un 68% de catalans defensa que el país continuï acollint la Fórmula 1
😷 Mapa de la grip, la Covid i altres infeccions: a quins barris i pobles se n'estan patint més?
Com es fan ara les enquestes?
No es prodiga gaire als mitjans, però Belén Barreiro sempre es fa interessant, sobretot si l'entrevista el company Pep Martí. Exdirectora del CIS, doctora en ciències polítiques i fundadora i CEO de l'empresa demoscòpica 40dB, dona algunes claus del resultat del 23-J i de la situació política actual. I demana legislar perquè calgui publicar les dades obertes de les enquestes el mateix dia que es publiquin —com ja fa 40dB—. Ho trobareu aquí.
⚡️ La dada flaix: el progrés social depèn de la capacitat fiscal
Catalunya està a la cua de l'Estat, en sanitat i educació, pel que fa a despesa per habitant/alumne, només per davant de Madrid. Ho ha calculat la Intersindical, tenint en compte els pressupostos de la resta de territoris per al 2024, en un informe en què reclama que la partida sanitària creixi en 1.900 milions i l'educativa, en 900 milions. Serien les quantitats necessàries senzillament perquè Catalunya se situés en la mitjana del conjunt de l'Estat —sense computar-hi País Basc i Navarra—. La despesa en relació amb el cost de la vida o, encara més, comparada amb l'entorn europeu quant a percentatge de PIB queden més lluny, però això seria inassumible amb el dèficit fiscal.
📉 Les postres
Just he acabat la sisena i última temporada de Silicon Valley. Sé que vaig tard, però, si encara no l'heu gaudit, sou una mica freaks de la qüestió tecnològica, us agraden les comèdies amb capítols curts —per què cada cop n'hi ha menys?— i teniu HBO Max, no us la perdeu! Si, en canvi, preferiu continuar llegint temes de dades, us recomano:
✈️ Els periodistes Lluís Sibils i Guifré Jordan han publicat a l'ACN un article on assenyalen que tres de cada quatre passatgers a l'aeroport del Prat viatgen amb companyies low cost —a Barajas en són un 29%—. El podeu llegir aquí, publicat a La Mañana.
📊 Ja fa temps que veiem com els joves catalans cada cop són més conservadors, en relació amb generacions anteriors i amb les noies de la seva edat. El periodista del Financial Times John Burn-Murdoch, però, explica en aquest article que aquest és un fenomen global.
📚 Fins a quin punt els factors socioeconòmics són essencials per explicar el progrés educatiu dels infants? Miquel Sureda ha recollit en una piulada alguns estudis que analitzen aquest element, clau en el debat sobre el model d'ensenyament.
Gràcies per la lectura i bona digestió! Si la sopa no se t'ha fet bola i vols repetir de dades, ens veiem de nou d'aquí a dues setmanes! I si et ve de gust picar entre àpats, potser pots anar trobant alguna cosa al meu Twitter o a la llista que vaig alimentant amb comptes que piulen sobre periodisme, dades i R. 🧐