Parlen les dades: realment els immigrants reincideixen més?

Els estrangers pateixen més presó preventiva i, un cop condemnats, gaudeixen de menys tercers graus i permisos

Un detingut, en una operació a Barcelona
Un detingut, en una operació a Barcelona | ACN / Laura Fíguls
20 de gener del 2024
Actualitzat el 22 de gener a les 8:16h
L'abordatge de la reincidència delictiva vinculada a la immigració ha encès el debat polític, també en el si de l'independentisme. Arran de l'anunciat traspàs de les competències d'immigració a la Generalitat —pendent de concretar—, Junts defensa que Catalunya pugui decidir si s'expulsen els migrants multireincidents i ERC l'acusa de barrejar dos debats per competir amb l'extrema dreta d'Aliança Catalana. Ara bé, què diuen les dades? Realment els immigrants que delinqueixen reincideixen més?

El Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de la Generalitat analitza la reincidència des de fa temps. D'acord amb els estàndards internacionals, aquests estudis observen quin percentatge de la població excarcerada un any determinat torna a entrar a presó durant els següents quatre o cinc anys. L'últim informe, presentat fa menys d'un any, feia un seguiment d'aquelles persones que van sortir de presons catalanes el 2015, fins al 2019, i concloïa que la taxa de reincidència havia caigut molt respecte estudis anteriors, fins a l'entorn del 20%. A més, era gairebé idèntica per a exreclusos de nacionalitat espanyola i estrangera —els quals eren el 41% dels alliberats.
 
Quin percentatge de presos excarcerats el 1997, el 2002, el 2010 i el 2015 havia tornat a entrar a presó per nous delictes, al cap de pocs anys, en funció de la nacionalitat?


Davant d'aquestes dades, però, es podria al·legar que el percentatge de reincidència penitenciària és baix perquè la justícia és lenta i es triga molts anys a condemnar a població reincident o no se la fa entrar a presó. I de fet, això és cert, però el mateix informe del CEJFE analitza també quin percentatge dels presos excarcerats el 2015 han estat sentenciats a mesures penals alternatives (MPA) que no els comporten entrar a cap centre penitenciari i quants mantenen noves causes obertes amb la justícia per nous fets delictius —en aquest cas, fins al 2022.

Tenint en compte totes aquestes casuístiques, un 61% de presos alliberats el 2015 havien tornat a ser condemnats o estaven pendents de nous judicis, els anys posteriors, dada que matisa l'optimisme inicial respecte la taxa de reincidència. Tot i això, en aquest cas, el percentatge en els exreclusos de nacionalitat espanyola (62,4%) és tres punts superior a la dels exreclusos immigrants (59,3%). Fins i tot si no es tenen en compte els casos amb sentència ferma de presó, per tant, les dades tampoc no troben un vincle entre origen i reincidència.
 
Quin percentatge de presos alliberats el 2015 han tornat a ser condemnats o estan pendents de judici, en funció de la nacionalitat?
 Clica aquí per conèixer que significa cada tipus de reincidènciaReincidència penitenciària: percentatge de presos alliberats durant el 2015 que havien tornat a entrar a presó per nous delictes, abans del 2020.

Reincidència en MPA: percentatge de presos alliberats durant el 2015 que havien estat condemnats a mesures penals alternatives que no comportaven l'entrada a presó per nous delictes, abans del 2020.

Reincidència penal: percentatge total de presos alliberats durant el 2015 que havien tornat a entrar a presó i/o que havien estat condemnats a mesures penals alternatives que no comportaven l'entrada a presó per nous delictes, abans del 2020.

Reincidència judicial: percentatge total de presos alliberats durant el 2015 que tenien causes judicials obertes o sentenciades en contra per nous delictes, fins al 2022.

Reincidència total: percentatge total de presos alliberats durant el 2015 en alguna o diverses de les reincidències anteriors.


Sigui com sigui, un altre element a debat és si els delinqüents immigrants no només són més reincidents sinó que poden ser més multireincidents. Per analitzar-ho, es poden agrupar els exreclusos en funció de la quantitat de nous fets delictius pels quals han estat condemnats o tenen pendent un judici, entre 2015 i 2022 —així la lentitud de la justícia no és un impediment per computar possibles infraccions—. En aquest cas, però, tampoc no hi ha gaires diferències en funció de la nacionalitat.

La reincidència judicial dels expresos amb nacionalitat espanyola és més de quatre punts més alta, si bé el percentatge dels que han comès —o se'ls ha de jutjar per— més de dos o més de cinc delictes és gairebé igual en els dos casos. Només la taxa és lleugerament superior en el cas dels immigrants per als expresos que han reincidit més de 10 o 25 cops. Tot i això, per als més multireincidents (més de 50 delictes), tornen a equiparar-se i, en contra del que afirmen determinats discursos, només un dels vuit multireincidents amb més de 100 nous delictes és estranger.
 
Quants presos alliberats el 2015 tenien alguna o diverses noves causes als jutjats, a finals del 2022, en funció de l'origen?


Cal tenir en compte que aquestes dades exclouen dels percentatges aquells immigrants que tenien ordre d'expulsió un cop van complir la pena —excepte aquells que, malgrat això, tornen a aparèixer acusats d'algun delicte—. El retorn forçat al seu país d'exreclusos que potencialment haurien pogut tornar a delinquir, per tant, no rebaixa artificialment la taxa de reincidència dels immigrants i no explica que sigui més baixa que la d'aquells amb nacionalitat espanyola. Igualment, tampoc no s'inclouen en el còmput aquells que van tornar a presó per causes antigues per un període superior a dos anys.

Condicions més dures per als reclusos migrants
A més, aquesta reincidència tan similar entre expresos de nacionalitat espanyola i estrangera contradiu allò que seria esperable en relació amb les condicions de reclusió que pateixen els immigrants, més dures i que normalment condueixen a majors possibilitats de tornar a delinquir. Per exemple, un 26% dels estrangers en presons catalanes són preventius, el doble que en el cas dels reclusos amb nacionalitat espanyola. I diversos estudis han demostrat que la presó preventiva perjudica més la vida personal i laboral i comporta majors taxes de reincidència posterior.

Igualment, un 53% de reclusos de nacionalitat espanyola excarcerats el 2015 havia accedit prèviament al tercer grau i un 62% havia gaudit de permisos ordinaris, uns drets que havien arribat només al 36% de presos migrants. I això que s'ha demostrat que la sortida esglaonada en llibertat facilita la reinserció social i redueix molt el risc de tornar a delinquir. Fins al punt que la taxa de reincidència va ser 23 punts inferior en aquells exreclusos que havien gaudit del tercer grau i 12 punts inferior en aquells que havien tingut permisos. I malgrat aquesta situació més complicada, els immigrants no van reincidir més.
 
Quants presos actualment són preventius i quants dels alliberats el 2015 havien accedit al tercer grau o a permisos ordinaris, en funció de l'origen?


Una altra diferència en les condemnes s'evidencia també precisament en si s'acaba entrant o no a la presó. Malgrat que el 49% de presos actualment a centres de Catalunya són immigrants, només representen un 31% de les persones que estan complint mesures penals alternatives que no els obliga a estar en reclusió. I aquest percentatge ha crescut els darrers anys, però, el 2019, tan sols el 17% de les persones complint aquestes condemnes fora de la presó eren estrangers, els quals llavors suposaven el 46% dels reclusos en centres penitenciaris.
 
Quin percentatge de presos i quin percentatge de condemnats a mesures penals alternatives són immigrants?


Una altra de les conclusions de l'informe del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada és que aquells reclusos amb més coneixements de català delinqueixen menys un cop surten en llibertat. En el cas dels expresos immigrants, el 27% dels que no entenien català tornaven a estar tancats menys de quatre anys més tard, un percentatge que cau fins al 13% en el cas d'aquells que saben parlar català. Pel que fa als que tenen delictes pendents de judici, la diferència és de 10 punts entre aquells que no entenen el català i els que el parlen. El coneixement del castellà, en canvi, no és determinant en aquest sentit —gairebé tots el saben parlar.

En tot cas, això no es deu al fet que aprendre el català provoqui que algú no torni a delinquir, sinó que el coneixement d'aquesta llengua implica sovint estar integrat en un entorn social que facilita la socialització d'aquell exreclús.
 
Quines reincidències hi ha en els exreclusos, en funció del seu nivell de coneixement del català
 Clica aquí per conèixer que significa cada tipus de reincidènciaReincidència penitenciària: percentatge de presos alliberats durant el 2015 que havien tornat a entrar a presó per nous delictes, abans del 2020.

Reincidència en MPA: percentatge de presos alliberats durant el 2015 que havien estat condemnats a mesures penals alternatives que no comportaven l'entrada a presó per nous delictes, abans del 2020.

Reincidència penal: percentatge total de presos alliberats durant el 2015 que havien tornat a entrar a presó i/o que havien estat condemnats a mesures penals alternatives que no comportaven l'entrada a presó per nous delictes, abans del 2020.

Reincidència judicial: percentatge total de presos alliberats durant el 2015 que tenien causes judicials obertes o sentenciades en contra per nous delictes, fins al 2022.

Reincidència total: percentatge total de presos alliberats durant el 2015 en alguna o diverses de les reincidències anteriors.
Arxivat a