La 74 edició del Premi Planeta ha tornat a batre rècords: un total de 1.320 novel·les han competit per un guardó que es lliurarà demà, en un sopar al MNAC, amb un premi d’un milió d’euros per a l’obra guanyadora i 200.000 per al títol finalista. El president del grup, José Creuheras, ha subratllat tots els braços que formen el segell, del llibre als mitjans de comunicació passant per l’educació, just quan Planeta fa 75 anys.
Creuheras ha destacat el primer objectiu de l’editorial: assolir la màxima difusió del llibre, en un any en què Planeta ha venut 46 milions d’exemplars. L’empresari ha constatat “el bon moment” que viu el llibre, desmentint visions pessimistes: “El 75% de la franja entre 18 i 24 anys són lectors, un 10% més que fa uns anys”. Creuheras s’ha mostrat convençut que la IA no suplirà la creativitat dels autors, però ha reclamat protecció màxima a la propietat intel·lectual.
El 2024, el sector del llibre físic va créixer en el mercat espanyol un 9,8%. El 2025, el mercat continua creixent però a un ritme menor, de més del 4%. Ficció i juvenil són els sectors on es plasma més aquest increment, corroborant les paraules de Creuheras. Hi ha pedrera de lectors, han explicat a la roda de premsa celebrada aquest dimarts al Palau de la Música. El comerç electrònic se situa en un 23% i la resta en llibreries. Els llibres electrònics i els audiollibres suposen el 7%, per sota del llibre imprès, que manté la seva hegemonia.
Jesús Badenes, de Planeta, ha destacat el bon estat del llibre en català, que ha crescut el 6% aquest any. L’entrada d’Edicions del Periscopi, com abans la valenciana Bromera, ha enriquit el grup i, en paraules de Badenes, mostra “el suport de Planeta a totes les llengües”. Ha parlat de “miracle espanyol” per definir l’etapa de robustesa del sector. “Semblava que el paper estava mort i està més viu que mai”, ha afirmat Badenes.
El jurat ha estat format per Pere Gimferrer, José Manuel Blecua, Luz Gabás, Juan Eslava Galán, Carmen Posadas, Eva Giner i Belén López, directora d’Editorial Planeta i secretària -amb vot- del jurat. Eren presents en la compareixença d'avui, tret de Blecua i Eslava per motius de salut i que demà participaran en la darrera sessió del jurat de manera telemàtica.
Deu finalistes amb l'ai al cor
Demà se sabrà el nom dels vencedors. Deu novel·les han arribat a la final: Todos ríen, de Noelia Espinar, de ciència-ficció i com la maldat germina en la vida quotidiana en un món que premia les màscares; Ghosting, de Salva Rubio, escrita en primera persona i situada els anys 90, situada al barri del Born amb problemes molt reals com l’habitatge i una espurna de nostàlgia; Por su gran culpa, de Mauro Corti, un thriller periodístic en un estil sobri; No es tan fácil morir de amor, d’Elvira Torres (pseudònim), una novel·la àgil que mostra crítica social i un punt de thriller amb Sevilla d’escenari; ¿No es hermosa la luna?, de Selene Noctis (pseudònim), una novel·la d’amor i un thriller amb assassinats ambientat en una illa.
Els altres cinc títols són Zoltar el mago,el pirata Roberts y una novela del Oeste, de Keith Astra (pseudònim), escrita amb mordacitat unint imaginació i ciència-ficció vinculant el planeta Ganimedes, el far west i Napoleó III; El color de la lluvia, de Sofía García (pseudònim), de temàtica històrica que s’inicia en la postguerra; La muerte de la diosa, de José Antonio Ariza, un relat mitològic sobre l’orgull, l’ambició i la discriminació de la dona; El destino en la esfera de un reloj, de Enrique A. Santoyo, una novel·la històrica situada en el segle XVII; Donde se escriben los nombres, de Blanca Montoya, situada a Sud-àfrica, on la germana d'un escriptor que hi ha mort investiga els fets.
Entre els finalistes predominen autors joves que escriuen obres amb elements de novel·la històrica. Un fet que confirma que els joves ni llegeixen poc ni estan tan desinteressats de la història com sovint s'ha dit. Sobre la solidesa del llibre en la capa jove de lectors, Badenes ho ha atribuït en bona part a la pandèmia i a la feina feta des de les plataformes. Belén López ha resumit la temàtica majoritària de les finalistes en la voluntat de reconstrucció personal i col·lectiva i el neguit per la realitat social.
