La investigadora postdoctoral de la Universitat de Barcelona Claudia García-Minguillán ha descobert a la biblioteca de l'Abadia de Montserrat l'únic manuscrit conegut del poema èpic El Nuevo Mundo, del poeta i diplomàtic portuguès Francisco Botelho de Moraes e Vasconcelos (1670-1747). La troballa, totalment inèdita, té un gran valor històric i filològic i ofereix una nova mirada sobre la literatura i la política de la Barcelona de començaments del segle XVIII.
Una troballa excepcional a la biblioteca de Montserrat
El manuscrit, que consta de trenta-nou folis, presenta notables diferències respecte a l'edició impresa de 1701 i inclou passatges desconeguts fins ara. Segons la UB, alguns d'aquests fragments podrien haver estat suprimits o modificats en el seu moment per raons ideològiques.
La descoberta s'ha produït mentre García-Minguillán duia a terme tasques de recerca dins el programa estatal Juan de la Cierva, al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. El document havia passat desapercebut malgrat haver estat mencionat breument en un antic catàleg del pare Alexandre Olivar, publicat el 1977.
Colom com a heroi i símbol polític
El Nuevo Mundo és considerat el primer poema èpic en castellà dedicat a Cristòfor Colom, i situa el navegant com a figura heroica dins l'imaginari polític de l'època. L'obra s'inscriu en el context de forta tensió dinàstica que precedí la guerra de Successió espanyola, i reflecteix el posicionament ideològic del seu autor, vinculat als cercles austriacistes de la Barcelona barroca.
Botelho de Moraes e Vasconcelos, establert a la ciutat, va ser un dels fundadors de l'Acadèmia dels Desconfiats, precedent de l'actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i va concebre el poema com una forma d'enllaçar la gesta colombina amb els valors polítics dels partidaris de Carles d'Àustria.
Valor literari i context de recerca
El manuscrit no només aporta noves dades històriques, sinó que revela una intenció estètica singular: tot i estar escrit en castellà, segueix models èpics clàssics propis de la tradició llatina i italiana. Segons la UB, aquesta elecció lingüística respondria a una voluntat d'intervenir en el debat cultural i ideològic de la monarquia hispànica.
García-Minguillán assenyala que el text "s'ha mantingut durant dècades al marge de la investigació" perquè no estava digitalitzat ni transcrit, i no figurava en cap base de dades moderna amb autoria identificada.
Edició crítica i recerca internacional
El document serà ara objecte d'una edició crítica i d'un estudi monogràfic, dins un projecte de recerca finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic (DAAD) i la Fundació Calouste Gulbenkian. L'objectiu és reconstruir les motivacions polítiques i culturals de Botelho de Moraes e Vasconcelos i aportar nova llum sobre les dinàmiques de creació i censura en la Barcelona barroca.
