La PAHC Bages ha denunciat dos nous casos que, segons assegura, exemplifiquen l'augment de la pressió immobiliària a Manresa i la falta de protecció efectiva per a les famílies llogateres. Es tracta de la Meriam i l'Ana Laura, dues veïnes que, després d'anys vivint als seus habitatges, afronten desnonaments o situacions de vulnerabilitat residencial.
Dos casos que, segons la PAHC, posen rostre a la problemàtica
La Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC) del Bages ha denunciat aquesta setmana dos nous casos que, segons l'entitat, "mostren fins a quin punt la pressió immobiliària està expulsant famílies arrelades de Manresa". Es tracta, afirmen, de dues situacions molt diferents però amb un denominador comú: "la manca de mecanismes reals de protecció per a les persones llogateres".
El primer cas és el de la família de la Meriam, que fa setze anys que viu en un pis del Centre Històric de la ciutat. Segons la PAHC, la mare va descobrir, deu anys després d'entrar-hi a viure, que el contracte de lloguer no coincidia amb els propietaris reals, una parella de Navàs, i que l'habitatge estava subarrendat. Després d'intentar regularitzar la situació, expliquen, "els propietaris només van signar un document manuscrit en lloc d'un contracte formal".
L'entitat assegura que, després de cinc anys pagant directament als propietaris, els van comunicar la seva voluntat de vendre el pis i de no renovar el lloguer. Els propietaris haurien començat a retornar els rebuts mensuals, una pràctica que -afirmen- "s'utilitza sovint per accelerar processos de desnonament".
La família té una ordre de desnonament fixada per al dijous 13 de novembre, tot i que, segons la PAHC, continua pagant i buscant una solució a través de la mesa d'emergència. L'entitat assegura que s'ha intentat una mediació amb la propietat "per guanyar temps i seguir pagant fins trobar una alternativa", però que aquesta via "ha resultat fallida".
Canvi d'usos i lloguers per a estudiants
El segon cas exposat per la PAHC és el de l'Ana Laura, veïna del barri de les Bases i mare de tres menors, que viu des de fa anys en un edifici propietat d'un gran tenidor. Segons l'organització, aquest propietari ha iniciat un procés de substitució dels llogaters històrics per nous contractes destinats a estudiants, fet que, diuen, permet "augmentar els preus i reduir la durada dels contractes".
Aquest tipus de contractes, expliquen des de la PAHC, no estan emparats per la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) i, per tant, "deixen les famílies amb menys protecció davant els desnonaments". En el cas d'Ana Laura, el desnonament previst per dimarts 4 de novembre es va aconseguir aturar, però l'entitat alerta que "la situació continua sent molt precària i sense garanties de continuïtat".
La plataforma també denuncia que, malgrat haver recorregut a la justícia gratuïta, la família no ha obtingut resposta ni mesures de protecció, com l'aplicació del reial decret de moratòria per a casos de vulnerabilitat.
La PAHC denuncia una problemàtica estructural
A través d'un comunicat, la PAHC Bages afirma que aquests casos "no són aïllats" i que la pressió del mercat immobiliari a Manresa s'ha intensificat en els darrers mesos, amb un augment de famílies que "no troben alternatives d'habitatge assequible ni suport administratiu suficient".
Segons l'entitat, la combinació de contractes irregulars, la dificultat d'accedir a ajuts públics i la ineficiència dels mecanismes de defensa jurídica deixen moltes famílies "sense opcions reals per mantenir el seu habitatge". La PAHC assegura que "el problema és estructural" i que calen polítiques públiques valentes per garantir el dret a l'habitatge.
En paraules de portaveus del col·lectiu, "cada setmana atenem casos similars, de famílies amb anys d'arrelament al barri que acaben sent desnonades per la dinàmica especulativa del mercat".
Reivindicació d'una resposta institucional
Des de la PAHC Bages reclamen a les administracions locals i catalanes "una resposta més ràpida i efectiva" i que s'apliquin "de manera real les mesures previstes per la normativa actual". L'entitat assegura que "no es tracta només d'una qüestió de vulnerabilitat econòmica, sinó de la defensa del dret a viure dignament a la ciutat on t'has fet la vida".
Per això, la plataforma anuncia que mantindrà les accions de suport a aquestes famílies i que continuarà "fent visible la situació d'emergència habitacional que viu Manresa".
Amb aquests dos casos, la PAHC Bages vol "posar rostre a una realitat creixent" i reiterar la seva denúncia sobre "la vulnerabilitat dels llogaters davant un mercat sense límits i una administració lenta", segons conclou el comunicat.
