El Consorci del Bages per a la gestió de residus ha presentat aquest dimecres la nova planta de valorització que s'està construint al Parc Ambiental de Bufalvent. Amb una inversió de 20 milions d'euros, aquesta infraestructura esdevindrà clau per adaptar la gestió dels residus del territori a les noves exigències europees i avançar cap a un model més eficient, sostenible i d'economia circular.

Una instal·lació estratègica per al futur de la gestió de residus

El Consorci del Bages per a la gestió de residus ha donat a conèixer la nova planta de valorització que s'està construint al Parc Ambiental de Bufalvent, un projecte que representa un pas decisiu per modernitzar i fer més sostenible la gestió dels residus municipals a la comarca. En la visita a les obres hi han participat Marc Aloy, president del Consorci; Eloi Hernández, president de la Comissió Executiva; Pol Huguet, vicepresident, i Xavier Bosch, gerent del Consorci.

La nova planta s'erigeix com una infraestructura essencial per complir amb la normativa europea que obliga a pretractar la fracció resta abans del seu destí final. El seu objectiu principal és reduir l'impacte ambiental dels residus, millorar-ne l'aprofitament i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic mitjançant la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

Segons el president del Consorci, Marc Aloy, "aquesta planta representa un salt qualitatiu en la gestió de residus del Bages, perquè ens permet complir la legislació europea i, alhora, reforçar el compromís amb un model d'economia circular i sostenible".

Què és i com funciona una planta de valorització

Les plantes de valorització són instal·lacions que permeten fer un pretractament dels residus, especialment de la fracció resta -aquella que no es separa en origen-, amb la finalitat de recuperar-ne materials i reduir-ne la quantitat que acaba a l'abocador. A diferència dels dipòsits controlats, on els residus es dipositen sense cap intervenció prèvia, aquestes plantes permeten extreure materials reutilitzables i estabilitzar la matèria orgànica per minimitzar l'impacte ambiental.

En el cas concret del Bages, la nova planta tractarà tres grans fluxos de residus: la fracció resta, la fracció orgànica i la fracció vegetal. Els processos inclouran bioassecat, tractament mecànic i bioestabilització, amb l'objectiu d'eliminar la capacitat dels residus orgànics de generar biogàs i, per tant, reduir la formació de metà, un dels gasos amb més poder d'escalfament global.

Aquest tractament també permetrà recuperar petites quantitats de materials valoritzables -com metalls i envasos- que sovint es llencen per error amb la resta de residus. Tot plegat, contribuirà a disminuir la pressió sobre els dipòsits controlats i a complir els objectius marcats per la Unió Europea, que estableixen que només un màxim del 10% dels residus generats es poden destinar a abocador abans del 2035.

Una inversió de 20 milions d'euros per a una gestió més eficient

La nova planta de valorització s'està aixecant en una superfície de 32.000 metres quadrats al Parc Ambiental de Bufalvent, on ja funcionen altres instal·lacions com la planta de compostatge i la de transferència de vidre i envasos. Tot el complex ocuparà més de 51.000 metres quadrats i suposarà una inversió global de 19 milions d'euros, finançats amb fons propis de l'Agència de Residus de Catalunya i fons europeus Next Generation.

La posada en marxa està prevista per al segon semestre del 2026 i permetrà incrementar notablement la capacitat de tractament actual. Pel que fa a la fracció orgànica, la planta podrà processar fins a 30.000 tones anuals, un 50% més que l'actual. També augmentarà la capacitat de tractament de la fracció vegetal, fins a 5.000 tones anuals, i la fracció resta se situarà entre les 30.000 i les 35.000 tones.

Aquesta nova estructura reforçarà la integració de tots els processos de gestió de residus en un únic espai i facilitarà un control més eficient de totes les fases del tractament. "És una inversió estratègica per assegurar que el Bages pugui gestionar els seus residus amb criteris ambientals, tècnics i econòmics de primera línia", ha destacat Eloi Hernández.

Impacte ambiental, social i econòmic

La nova planta tindrà un impacte directe en la reducció de les emissions contaminants i en la millora de la sostenibilitat del territori. D'una banda, permetrà recuperar materials que abans es perdien i reduir dràsticament les emissions de metà derivades de la descomposició de matèria orgànica sense tractament. De l'altra, contribuirà a disminuir les despeses associades al cànon d'abocador, ja que el volum de residus dipositats s'anirà reduint progressivament.

El projecte també tindrà un efecte positiu sobre l'ocupació. La planta requerirà més personal per gestionar els nous processos de tractament i control, fet que suposarà la creació de nous llocs de treball directes i indirectes. A més, consolidarà el Parc Ambiental com un pol d'innovació tecnològica en la gestió de residus al centre de Catalunya.

Segons Xavier Bosch, gerent del Consorci, "valoritzar els residus no només és una qüestió ambiental; també és una oportunitat econòmica. Cada tona de residus que evitem portar a l'abocador és un estalvi per als municipis i un pas més cap a un model productiu més sostenible".

Un canvi de model que ja mostra resultats

El nou sistema de gestió de residus del Consorci del Bages s'emmarca en una estratègia global iniciada fa més d'una dècada. Fa deu anys, el 62% dels residus generats a l'àmbit consorciat acabaven a l'abocador. El 2024, aquest percentatge s'havia reduït fins al 49%, gràcies a la implantació de models de recollida selectiva més eficients en diversos municipis.

Amb la incorporació de Manresa a aquests models d'alt rendiment, es preveu que el 2025 només un 40% dels residus generats es destinin a l'abocador. L'objectiu és seguir avançant fins a assolir els estàndards europeus, que obliguen a limitar les entrades al dipòsit controlat al 10% del total.

El pretractament que es farà a la nova planta serà, per tant, un pas essencial per assolir aquest objectiu. Tot i això, el Consorci insisteix que la millor manera de reduir els residus és continuar potenciant la separació en origen. "El tractament de la fracció resta no substitueix la recollida selectiva", recorda Pol Huguet. "El que fem amb aquesta planta és garantir que, fins i tot allò que no s'ha separat bé, tingui un tractament responsable i normativament correcte".

El paper de la ciutadania: clau per al reciclatge de qualitat

Una de les idees centrals que ha destacat el Consorci durant la presentació és que el compromís ciutadà continua sent fonamental. Encara que la nova planta millori el tractament de la fracció resta, la separació dels residus a les llars i als establiments comercials segueix essent l'element més eficient i econòmic per garantir un reciclatge de qualitat.

El procés de valorització permet recuperar una part dels materials que s'han llençat incorrectament, però la seva qualitat és inferior i el cost de recuperació és més elevat. En canvi, quan la ciutadania separa correctament el paper, el vidre, els envasos, l'orgànica i la resta de fraccions, s'obtenen materials amb un valor molt més alt i es redueixen significativament els costos de tractament.

Des del Consorci també es recorda que la valorització genera més llocs de treball, ja que comporta més processos tècnics i logístics, però que això no ha d'anar en detriment de la responsabilitat individual. El repte és continuar millorant els índexs de recollida selectiva i mantenir la col·laboració entre administracions, empreses i ciutadania per aconseguir un territori més net i sostenible.

Una planta per avançar cap a l'economia circular

La nova planta de valorització de residus del Bages es concep com un instrument fonamental dins de l'estratègia d'economia circular que impulsa el Consorci. L'objectiu final és que els residus deixin de ser un problema per convertir-se en recursos reutilitzables, fomentant un model econòmic basat en la reutilització, la reparació i el reciclatge.