Un estudi de la Universitat de Girona (UdG) determina que els mercats setmanals podrien tenir un paper clau a l'hora d'aconseguir un sistema alimentari més sostenible per la proximitat que ofereixen. El grup de recerca Arquitectura i Territori ha elaborat un estudi sobre aquests mercats en què es destaca el rol històric que han tingut aquests mercats en la connexió entre la producció d'aliments de proximitat i les ciutats.
Malgrat tot, des dels anys cinquanta s'ha anat perdent i ara més de la meitat de paradistes revenen els productes de mercats majoristes com ara Mercagirona. Avui en dia hi ha 105 mercats no sedentaris i nou més de coberts a la demarcació de Girona.
L'estudi de la UdG aposta pels mercats setmanals com una estructura territorial i urbana, i per això proposa crear una xarxa territorial que va més enllà de l'àmbit municipal. A més, aposten per concebre els mercats no sedentaris com a equipaments públics on conflueixen l'economia, l'educació, la comunitat, la cultura, l'entorn urbà, l'arquitectura, la salut i la sostenibilitat.
A més, recorden el paper que tenien els mercats sedentaris en la connexió entre les zones més urbanes i els entorns rurals perquè era la porta d'entrada dels productes alimentaris de proximitat. A partir dels anys cinquanta, però, aquesta connexió s'ha anat perdent i ara ja hi ha un 56% de les parades que compren a grans majoristes com ara Mercagirona o Mercabarna. Per això els demanen que tornin a apostar per productors de proximitat i no per majoristes.
Per això les investigadores de la UdG, Nadia Fava i MartaCarrasco i Bonet, apunten que la demarcació de Girona ha d'innovar i apostar per les xarxes de mercats i veure'ls com un equipament públic per tal de garantir la seva continuïtat. L'objectiu és que a partir d'ells s'aconsegueixi enfortir un sistema alimentari de proximitat i sostenible que farà front als reptes de l'emergència climàtica.