L'antull pel dolç és un dels tòpics més representats a la ficció. Sempre hi ha aquell personatge que no pot deixar de consumir pastissos, galetes o xocolata. A la realitat, també hi és present, però no afecta a tothom per igual. Així com hi ha gent que durant el dia necessita una dosi de dolços constants, d'altres no senten aquesta crida.
Això de per sí no té cap connotació: hi ha qui és més de brunch i hi ha qui és més d'esmorzar de forquilla. Però a la pràctica, si l'antull no es controla, pot generar situacions de dependència del sucre. Per què hi ha gent a qui li passa més que d'altres? La farmacèutica Boticaria García, coneguda per la seva tasca de divulgació a les xarxes, ha resolt aquest misteri.
En una publicació a Instagram, Boticaria García ha concretat que hi ha almenys tres motius que expliquen aquesta diferència de gustos. El primer, que tots tenim gens que ens generen predilecció llaminera: "S'han identificat diverses regions dels genomes amb preferència del dolç i per menjar sucre. Això pot fer que hi hagi gent més sensible al dolç i d'altres que menys".
El segon, que un consum excessiu de sucre pot fer activar el sistema opiaci: "Es generen endorfines del plaer i dopamina que, a la llarga poden comportar una hipersensibilitat del receptor opiaci, que mai en farà prou". El tercer factor té a veure amb la psicologia i emocionalitat. La divulgadora assenyala que hi ha gent que fa servir els dolços en situacions d'ansietat per millorar l'estat d'ànim "Diferenciar la gana fisiològica de l'emocional és clau", rebla l'experta.
