Dins de la família dels cítrics, hi ha una fruita que destaca per les propietats i beneficis que pot aportar, sempre que es prengui amb moderació. Segons la Fundació Espanyola de la Nutrició (FEN), el fruit és font de vitamina C, fibra soluble i una varietat de compostos fenòlics que actuen com agents protectors i el converteixen en un aliat natural per al benestar.
Es tracta de la llimona, un ingredient que hauria de ser essencial a la cuina. A part del sabor àcid i l'aroma fresca que aporta a plats i condiments, té un alt contingut en vitamina C, fonamental per a la formació de col·lagen i també per la reparació de teixits i l'enfortiment del sistema immunitari.
Aquesta vitamina fa que actuï com un potent antioxidant que ajuda a neutralitzar els radicals lliures, protegint així les cèl·lules de l'envelliment prematur i la degeneració. A més, la llimona també conté altres vitamines i minerals, com la vitamina B6, l'àcid fòlic i el potassi; beneficis addicionals per a la salut cardiovascular i el metabolisme energètic.
Fins i tot, aquest fruit és conegut per la seva capacitat per a facilitar la digestió. L'àcid cítric que té estimula la producció de sucs gàstrics, millorant la descomposició dels aliments i promovent una digestió més eficient. A més, la fibra soluble ajuda a prevenir el restrenyiment i afavoreix el trànsit intestinal adequat.
Contraindicacions
De totes maneres, com gairebé tot, aquesta font natural de vitamines també té alguna contraindicació que cal tenir en compte. El consum excessiu de llimona pot provocar problemes gastrointestinals, com a acidesa estomacal, reflux gastroesofàgic o irritació de la mucosa gàstrica. Com que té un elevat contingut en àcids orgànics, les persones que pateixen gastritis, úlceres gàstriques o esofagitis han d'evitar consumir llimona en excés per a prevenir un agreujament dels símptomes.
També té un efecte erosiu sobre l'esmalt dental, perquè el consum freqüent de suc de llimona pot afeblir la capa protectora de les dents, augmentant la sensibilitat i afavorint l'aparició de càries. Per a minimitzar aquest risc, es recomana beure el seu suc diluït en aigua i utilitzar canyetes per reduir el contacte directe amb les dents.
Encara que la llimona és una de les fonts naturals més riques en aquesta vitamina, cal assenyalar que la quantitat de la seva composició i, per tant, dels seus beneficis, pot variar segons la varietat i el grau de maduresa de la fruita.