Segur que més d'un cop t'ha passat. És freqüent que ens oblidem de les coses: des que se't quedi una paraula a la llengua fins que et deixis les claus a casa passant perquè vagis a la cuina i no recordis què anaves a fer. La pregunta lògica en aquesta situació és fins a quin punt és normal i quan cal preocupar-se.
Qui ha donat la seva visió és Saúl Martínez-Horta, doctor en medicina i especialista en neuropsicologia clínica a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. En declaracions a Infosalus, l'expert apunta que el fet d'oblidar-se d'idees o objectes és "un reflex dels que som i de com funcionem". "És un procés natural, ja que els processos cognitius no estan evolutivament dissenyats perquè retinguem tota la informació", reivindica.
Així doncs, Martínez-Horta defensa que oblidar-se de les coses és "una cosa normal i necessària". Llavors, no cal preocupar-se? Com tot, hi ha matisos. El més probable és que aquest fet quotidià no signifiqui una malaltia, sinó que només impliqui la fallida puntual dels mecanismes pels quals es regeix la memòria.
El moment en què sí que cal preocupar-se és si les fallides de memòria deixen de convertir-se en fets anecdòtics ni puntuals, sinó que formen part de la normalitat. "Quan això passa, s'ha de valorar què està passant", diu el doctor, que remarca que això no implica que hi hagi una malaltia, però que sí que cal tenir en compte que pot ser el primer pas de la demència o altres malalties vinculades amb la pèrdua de memòria.