Cultura i Mitjans

L'aplaudida i reveladora exposició «Cossos que parlen» desembarca a Manresa

Es tracta d'una mostra comissariada per Marika Vila que il·lustra com les ninotaires i autores de còmic han canviat la representació del cos femení des d'inicis del segle XX fins al moment actual

  • Il·lustració original de Raquel Gu, una de les protagonistes de la mostra | Col·lecció particular -
Publicat el 31 de març de 2025 a les 13:00
Actualitzat el 02 d’abril de 2025 a les 18:42

La Sala Gran del Centre Cultural el Casino acollirà, del 4 d'abril al 29 de juny, l'exposició Cossos que parlen. Les representacions del cos en les autores de còmic. 1910-2020, una mostra itinerant de la Diputació de Barcelona que explora, a partir de l'obra d'una quarantena d'autores de còmic, la representació del cos femení des de principis del segle XX fins a l'actualitat. El contingut és fruit de l'expertesa de la seva comissària, Marika Vila, en l'estudi de la dona com a objecte i subjecte del còmic aplicant la perspectiva de gènere.

Aquesta divulgadora, il·lustradora i dibuixant de còmics nascuda a Barcelona l'any 1949 és llicenciada en Humanitats, Màster en Estudis de Dona i Doctora en Construcció i Representació de les Identitats Culturals de Gènere per la Universitat de Barcelona. Vila, que va iniciar-se en la professió d'historietista i il·lustradora als anys 70, és coneguda per les seves historietes per a públic adult amb un alt grau de compromís social. De fet, forma part de la generació d'autores compromeses amb la conquesta de la democràcia i el moviment feminista que van aportar una mirada avantguardista i feminista al còmic.

La mostra que ella mateixa ha comissariat i que ara farà parada a la capital del Bages compta amb el suport organitzatiu de l'Oficina de Patrimoni Cultural de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i del Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat. La voluntat és que segueixi voltant per la Xarxa de Museus Locals.

Cinc àmbits, cinc contextos

La selecció d'obres planteja un recorregut que demostra com l'estereotip patriarcal ha sotmès les dones a rols de gènere i ha abusat del seu cos com a reclam comercial. L'exposició posa de relleu com al llarg d'aquest viatge la representació femenina ha carregat amb aquest llast fins que les autores han pogut expressar-se lliurement en favor de l'alliberament i l'apoderament de la dona.

Les diferents obres de l'exposició ressegueixen el discurs de les dones en cada època, al llarg de l'últim segle i dins dels espais que els han estat permesos. Des de la tímida presència republicana fins al silenci imposat per la dictadura franquista, passant per les transgressions de les avantguardes de finals del segle XX fins arribar a la implantació dels models del nou mil·lenni i les noves subjectivitats: fluides, múltiples i diverses.

L'exposició, que acollirà l'acte inaugural oficial el divendres 11 d'abril a les set de la tarda (19h.), s'estructura en cinc àmbits lligats al context i els canvis socials, i un sisè espai dedicat a les artistes digitals amb autores emergents, que encaren la diversitat des de les noves tecnologies, les xarxes socials, l'autoedició o l'autopublicació en línia.

El primer àmbit, anomenat, "De les dones del grup del Cu-Cut! a les ninotaires del Noucentisme", mostra el creixement del còmic dins la premsa periòdica, dirigit a un públic masculí que ignora els drets de les dones. D'aquest període són les autores Lola Anglada, Laura Albéniz i Ana Maria Smith.

El segon àmbit, "La dictadura: de la submissió a una falsa llibertat tutelada", està dedicat a la representació d'un cos femení domesticat dins l'ordre i el control imposats pel nou règim. Durant la dictadura, es passa de la submissió a una falsa llibertat tutelada i la moda esdevé la tímida eina de canvi per a autores com Maria Pascual, Pili Blasco, Rosa Galceran, Carme Barberà, Purita Campos i Pepita Pardell.

A "El cos en conflicte: la transgressió feminista", el tercer àmbit, es tracta com s'utilitza l'humor per fer pedagogia en l'anomenat boom del còmic de finals del segle XX. Algunes autores d'aquesta època són Núria Pompeia, Montse Clavé, EIsa Plaza, Isa Feu i la curadora de la mostra, Marika Vila.

El quart àmbit, "El gir de la mirada eròtica", està dedicat al pluralisme que dona veu als cossos femenins amb una visió de la representació que capgira el discurs normatiu i tendeix cap a la mirada eròtica. D'aquest període s'exposen obres d'autores com Mariel Soria, Laura Pérez Vernetti, Marta Guerrero, Ana Miralles i Marika Vila.

Situat en el canvi de segle, en el cinquè àmbit, "El nou mil·lenni: l'empoderament dels cossos plurals", es mostren els nous models influenciats per superdones de la novel·la gràfica i heroïnes del manga i la seva massificació a través del cinema i la televisió, així com la irrupció de l'expressió femenina que utilitza les noves tecnologies i les xarxes socials. Formen part d'aquesta generació d'autores Raquel Gu, Antonia Santolaya, Luci Gutiérrez, Olga Carmona, Lola Lorente i Ana Penyas.

Finalment, un darrer espai, "Les veus del cos a la cultura digital", està protagonitzat per autores emergents que encaren la diversitat i la pluralitat fent ús de la tecnologia. En aquest darrer àmbit, es projecten en format videogràfic obres de les autores Bárbara Alca, Clara Tanit, Flavita Banana, Carla Berrocal, Marta Cartu, Rosa Codina, Cristina Durán, Genie Espinosa, Ana Galvañ, Luci Gutiérrez, Nadia Hafid, Maria Llovet, Andrea Lucio, Susanna Martin Segarra, Laura Pérez Granel, Miriampersand, Sonia Pulido, Raquel Riba Rossy, Ana Belén Rivero, Sara Soler i Sandra Uve. Autores que, en un discurs creat per dones que es construeixen com a subjectes en llibertat, posen la mirada en la pluralitat i com, apunta Marika Vila, "tanquen el discurs en forma de 'continuarà'".

Una exposició inclusiva

Cossos que parlen incorpora l'experiència sensorial per millorar la percepció a través dels sentits i posa els continguts a l'abast dels visitants amb dificultats d'accessibilitat. En aquest sentit, per a la comunitat amb ceguesa o dificultat visual, hi ha reproduccions en relleu d'algunes obres i la seva descripció, amb macro caràcters i escriptura braille. Per a la comunitat sorda signant i oralistes, hi ha codis QR vinculats al canal La Mirada Tàctil de Youtube, on es poden veure tots els continguts de la mostra en llengua de signes i subtitulats. També disposa de material de lectura fàcil.

Una visita comentada a càrrec de Marika Vila

Mentre la mostra estigui exposada al Casino, es portaran a terme diverses activitats de forma paral·lela. Així, el divendres 16 de maig, a les set de la tarda (19h.), es portarà a terme una visita comentada a càrrec de la mateixa Marika Vila, que també prendrà part del cicle cicle Parlem d'art amb una conferència al voltant del seu llibre Desokupar el cuerpo. Aquesta segona proposta tindrà lloc al mateix Casino el divendres 23 de maig a les set de la tarda (19h.).

A banda d'aquests dos actes, també hi haurà una sessió del Club de lectura de Còmic, conduïda pel dibuixant Manel Fontdevila Subirana i vinculada a la temàtica en qüestió entorn del llibre Roaming, que es durà a terme el dijous 24 d'abril, a les set de la tarda (19h.) Per acabar, s'impartiran dues sessions de taller de còmic, sota el títol Dibuixades i diverses. La primera, adreçada al públic familiar -a partir de 10 anys-, se celebrarà el divendres 6 de juny a les sis de la tarda (18h.). La segona serà el 25 de juny, a dos quarts de sis de la tarda (17.30h.) i s'enfocarà a joves a partir de 16 anys.

Per participar en la visita comentada i als tallers de còmic es recomana inscripció prèvia a centrecultural@ajmanresa.cat o al telèfon 93 872 01 71. També es poden concertar visites dinamitzades per a grups de diferents nivells, en horari lectiu a través d'aquestes mateixes vies de contacte.