El saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa ha acollit aquest dijous la constitució formal de la Taula del Foment de l'Ús Social del Català, un nou espai de trobada transversal i comunitari que neix amb l'objectiu de revertir la regressió dels usos socials de la llengua catalana a la ciutat. La taula compta amb la participació de 60 agents manresans entre entitats, associacions, col·lectius, institucions i tots els grups municipals, excepte Vox, que es va abstenir en la seva aprovació plenària.
L'acte ha estat presidit pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante. També hi han intervingut l'assessor per la Llengua Catalana de l'Ajuntament, Marc Orriols, i representants dels col·lectius participants. L'Ajuntament considera la taula com una de les peces centrals del Pla Estratègic per a la Llengua aprovat recentment.
Una resposta col·lectiva a una situació preocupant
La taula es planteja com una estratègia col·laborativa per impulsar el prestigi, l'ús i la transmissió del català com a llengua compartida i eina de cohesió. Vol sumar esforços entre els diferents àmbits de la ciutat -socials, econòmics, educatius, sanitaris, comercials, veïnals, culturals i d'origen- per incidir en el dia a dia lingüístic i revertir la pèrdua d'usos socials que pateix la llengua catalana.
Les dades avalen la preocupació. Segons l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Generalitat (2023), només el 32,6% de la població catalana té el català com a llengua habitual, 13,4 punts menys que vint anys enrere. A Manresa, aquest percentatge s'eleva fins al 60% de població que considera el català com a llengua inicial, però el context general marca una tendència a la baixa.
En el cas dels joves, segons l'Enquesta a la Joventut de Catalunya de 2022, el 48,3% tenen només el castellà com a llengua inicial, mentre que només un 31,9% tenen el català com a llengua materna. Aquestes xifres reflecteixen el pas d'un bilingüisme cap a un escenari multilingüe que suposa nous reptes i oportunitats per a la llengua catalana.
Ampli consens polític i implicació institucional
La constitució de la taula va ser aprovada en el ple municipal per amplíssima majoria, amb el vot favorable dels grups d'ERC, PSC, Impulsem, Junts, Fem Manresa i FNC, i amb l'abstenció de Vox.
La taula esta integrada per l'alcalde, la regidora de Cultura i Llengua, representants de tots els grups municipals que ho sol·licitin i un tècnic referent de polítiques lingüístiques, a més de representants de la Generalitat, la Diputació, el Consell Comarcal i cossos policials.
També compta amb una àmplia representació sectorial, incloent:
- Àmbit cultural i lingüístic: CNL Montserrat, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Consell Municipal de Cultura
- Agents socials: Creu Roja, Càritas, Comunitat de Sant'Egidio, Convent de Santa Clara
- Sindicals: CCOO, UGT, Intersindical, USTEC, USOC
- Empresarial: PIMEC, Ateneu Cooperatiu
- Educatiu: escoles, Fundació Universitària del Bages, UPC Manresa
- Comercial: Cambra de Comerç, UBIC
- Salut: Althaia, Sant Andreu Salut, Col·legi de Metges, ICS
- Esport i lleure: Consell d'Esports, CAE, Esplac, Minyons Escoltes
- D'origen: associacions islàmiques, romanesa, senegalesa, xinesa, gitana, equatoriana
- Gremial: col·legis professionals d'advocats, enginyers, gestors, periodistes i hoteleria
Un pas per al futur de la llengua catalana a la ciutat
La taula aspira a generar accions concretes i compartides en diferents àmbits de la ciutat. Entre les prioritats hi ha la creació de campanyes de sensibilització, accions formatives, incorporació de criteris lingüístics a les subvencions públiques i el reforç de l'acompanyament lingüístic a col·lectius nouvinguts.
En la seva intervenció, el conseller Francesc Xavier Vila ha remarcat la importància de construir projectes com aquest "des de baix i amb la complicitat de tothom", i ha felicitat Manresa per ser "un exemple de responsabilitat institucional i comunitària".
