El diumenge 13 d´octubre de 2013, a les 12 del migdia, tindrà lloc a Tarragona la cerimònia de beatificació de més de 500 màrtirs del segle XX a Espanya. D´entre ells, gairebé 250 van morir a Catalunya. Alguns d’ells, concretament vuit, són fills del bisbat de Solsona. Des de la diòcesi solsonina, s’hi desplaçaran unes 130 persones en diversos autocars, acompanyats pel bisbe Xavier Novell.

 A continuació, oferim una breu biografia de cadascun d’ells perquè coneixem una mica més qui són els nostres màrtirs. 

 

Mn. Pius Salvans i Corominas

 

Nasqué el dia 2 de gener de 1878 a la Guàrdia, Sagàs. Va estudiar al Seminari de Solsona. Va ser ordenat prevere l’any 1902. Fou sempre sacerdot de la nostra diòcesi. Els seus destins foren: Olvan, Montdarn, Fonollet (prop de Casserres), Santa Susanna i, des de 1927, capellà dels Germans de la Salle de Mollerussa. 

 

Sacerdot modèlic, bo, pietós, caritatiu, penitent. Dedicava molt temps a confessar i a aconsellar. Modest, mansuet, humil. Volia ser màrtir: “Em deixaria tallar un dit de la mà si m’asseguraven una mort com la de mossèn Josep Morta”. En dir-li que era difícil ser màrtir, digué: “Déu sempre dóna la gràcia per suportar el martiri”. 

 

Quan va esclatar la guerra civil residia a Mollerussa. Va refugiar-se a “Cal Cabré”, però per no comprometre als seus esfereïts i acollidors amics va tornar al seu pis de Mollerussa. Es trobava al llit quan un grup d’anticlericals entraren al seu domicili. Preguntat si era el capellà dels Germans, respongué que sí. Va demanar vestir-se i es va posar la sotana. Va acomiadar-se de la minyona dient-li: “Adéu-siau. Fins al Cel”. Els seguí com un anyell. El dia 3 de setembre de 1936, a l’entrada del cementiri de Mollerussa, fou afusellat per ser sacerdot. Les restes mig cremades del màrtir foren enterrades a Mollerussa. Els germans de la Salle han promogut la seva beatificació.    

 

P. Joan Franquesa i Costa, SF

        

Va néixer el dia 19 de setembre de 1867 a Santa Fe (La Segarra). L’any 1888 va ingressar a l’institut religiós dels Fills de la Sagrada Família, fundat per sant Josep Manyanet i Vives (1833-1901). Seguí aquest itinerari: Tonsura i ordes menors (Solsona 1893), professió religiosa (1893), vots perpetus (1895) i ordenació de prevere (1896).

        

Religiós sacerdot, erudit i escriptor, va dedicar-se sobretot a predicar, confessar i dirigir espiritualment. Era molt devot del Sagrat Cor i de la Sagrada Família. Possiblement és el publicista més important del seu institut religiós. Pràcticament va ser el primer director de la revista La Sagrada Família. És autor de diversos llibres. Va ser el primer biògraf del fundador de la congregació. El tema dels seus nombrosos escrits solia ser la Sagrada Família. Pot caracteritzar-se com gran apòstol i gran lloador de la Sagrada Família. Va predicar sobre la Sagrada Família per quasi tot Catalunya. El seu llegat mostra la grandesa de la família des de l’exemple de la família de Jesús. 

        

Al començar la guerra, el P. Franquesa era a Barcelona. Durant la persecució religiosa va refugiar-se a diversos indrets. Per tornar a la localitat de Sant Boi, des de Santa Fe, es va dirigir a l’estació de tren de Sant Guim. Llavors va ser detingut per un control del Comitè d’aquesta localitat i va ser lliurat al Comitè de Cervera. Va ser màrtir a Cervera (2 de setembre de 1936). Les seves restes es troben al cementiri de Cervera, comarca de la Segarra. 

        

La congregació de la Sagrada Família s’ha encarregat del seu procés de beatificació i canonització.  

 

Mn. Josep Colom i Alsina

        

Nasqué a Súria el 10 d’agost de 1907, localitat que aleshores pertanyia al bisbat de Vic. Molt jove es va traslladar a Casserres. Va ingressar al Seminari de Solsona, va ser ordenat prevere a Tarragona el 20 d’octubre de 1931 i es va llicenciar en Teologia l’any 1932. A petició del cardenal Francesc Vidal i Barraquer va desenvolupar la seva vida pastoral a la diòcesi de Tarragona. Els seus destins foren Alforja i Montblanc. Va conservar sempre la seva incardinació a Solsona. És recordat al nostre Butlletí Eclesiàstic Diocesà de 1939, a la placa de la catedral, a la del seminari, al martirologi de 1947-48 i al de 1988. Fou un sacerdot intel•ligent, serè, dotat de zel apostòlic. Brillava en ell la humilitat i l’alegria.   

 

Al matí del dia 21 de juliol de 1936 van ser incendiades les portes del temple parroquial de Montblanc. A la nit detingueren al rector i, poc després, a Mn. Colom. Els portaren a la presó de Montblanc. Durant la nit del 22 al 23 de juliol van ser destruïts tots els signes religiosos de les esglésies de Montblanc. La nit del 3 al 4 d’agost van fer sortir de la presó a Mn. Colom. Abans, però, es va confessar i va deixar escrit: “Estic molt content que es compleixi en mi la voluntat divina i, per això, accepto el que Déu Nostre Senyor vulgui, inclòs la mort del modo i el temps que Ell vulgui. Estigueu contents. Al Cel!”. Sembla ser que ell, al igual que sant Maximilià M. Kolbe, es va lliurar a la mort en substitució d’un pare de família. Un cotxe el va portar fins a prop de Vallmoll, on va ser màrtir. Aquest valent mossèn va morir portant al damunt un Santcrist i la medalla de la Mare de Déu de Falgars. Les seves restes descansen a Montblanc. L’arquebisbat de Tarragona s’ha ocupat del seu procés de beatificació.  

 

Modest Pamplona i Falguera, FSC

 

Va néixer a Berga el 17 de juny de 1907, on estudià amb els germans de la Salle (FSC). S’incorporà a la congregació i vestí l’hàbit religiós l’any 1923. Prengué el nom de germà Agàpit Modest. Els seus destins foren: Barcelona, Tarragona, Cambrils, entre d’altres. Era afable, delicat, servicial, obedient. 

 

El 21 de juliol de 1936 va tenir que deixar Cambrils. Llavors anà a Tarragona, on el detingueren. El tancaren al vaixell “Riu Segre”. Estant a la presó va oferir la seva vida: “ofereixo la meva vida perquè altres facin el que jo no he pogut fer”. Fou tret de la presó uns dies després per fer-lo màrtir. Llavors, veient-lo tant content, un persona li preguntà si l’havien alliberat. Respongué: “Cóm no estar content, si dintre de molt poc estaré al cel? Fixis, pot ser dintre de mitja hora. Li sembla poc?”. Estant junt al pont de “Castellet” va ser màrtir, anà immediatament al cel. Tenia 29 anys.  

 

 

Francesc Mitjà i Mitjà, OM

 

Nasqué a Arbúcies (Girona), el dia 26 de juny de 1874. Seguí la vocació mercedària, ingressant al convent de Sant Ramon (La Segarra). Professà com a germà a El Olivar, 1910. Fou mercedari de caritat exquisida. Desitjava el martiri. Devotíssim del Sant Rosari i de la Verge Santíssima. Humil, políglota, savi, gran educador, professor de nens i de joves.  

 

L’any 1936 a Sant Ramon hi era destinat, a més del germà Mitjà, el P. Amanci Marín i Minguez (màrtir a Binèfar). El dia 23 de juliol de 1936, la persecució contra la religió va dispersar la comunitat mercedària; es van cremar les imatges del santuari; es va destruir els altars i els retaules del temple; i es van sostraure les relíquies de S. Ramon. El germà Mitjà, deixat el convent, es refugià a casa del veterinari de la localitat de Sant Ramon, E. Mas. Després anà pels entorns de Llanera, Torà, Su, Matamargó. El van afusellar a mig quilòmetre de casa Torrededia. Llençaren el cos per un precipici. Trobaren el seu cadàver durant la primera quinzena de gener. El jutge de Pinós autoritzà enterrar les seves restes a Matamargó. Els mercedaris han portat les seves causes.  

 

Mn. Francesc Vidal i Sanuy

 

Aquest mossèn no està biografiat al llibre fonamental dels possibles màrtirs de Solsona, el Martirologi solsoní (1988) de Lluís Badia. 

 

Francesc nasqué a Montpalau, el dia 7 de setembre de 1867, poble que llavors pertanyia a Vic. Batejat a Montpalau. Seminarista a Tarragona. Ordenat prevere l’any 1895. Destinat sols a Tarragona ciutat: vicari de la parròquia de la Santíssima Trinitat, després de la de Sant Francesc. Sacerdot pietós i recte. Complidor, prompte per servir com a sacerdot.   

 

La guerra el trobà a Tarragona. Es jugà la vida perquè no profanessin el Santíssim de la parròquia de Sant Francesc (Tarragona). Se l’endugué al seu pis. Així pogueren combregar pietosament ell, les religioses allí refugiades i la majordona. Després de llarga insistència es tragué la sotana. Seguia resant el breviari i el sant rosari.  

 

El juliol del 1936, uns milicians l’anaren a buscar al seu pis: “Venim a buscar el capellà”. Respongué amablement: “On anem?”. “A comissaria per declarar”. Els seguí silenciosament. Aquell dia, ell i Mn. Pau Gili i Pedrós foren afusellats junt a les drassanes de la desembocadura del riu Francolí. Foren morts per ser capellans. El bisbat de Tarragona porta les seves causes de martiri.  

            

Isidre Tarsà i Giribet

 

Nasqué el dia 3 de febrer de 1866, a Fontanet, prop de Torà. Ingressà a la congregació dels germans carmelites de l’ensenyança (1886). Isidre feu els vots temporals (1893) i els perpetus (1894). Els seus destins foren: Vendrell (1888), Tarragona (1895). Fou director del col•legi de Tarragona i Secretari General de la congregació. 

 

Estava encara al col•legi de Tarragona quant esclatà la guerra. Llavors ell i d’altres companys carmelites es refugiaren a cal Toldrà. Foren detinguts i durant quatre mesos estigueren empresonats al fatídic vaixell - presó “Riu Segre”, on demostraren pietat i heroica paciència. El mes de novembre de 1936 foren triats uns presoners per endur-se’ls cap al martiri. No hi eren inclosos els germans carmelites. Aquests, després de demanar confessar-se, van anar a dir-los: “Nosaltres som carmelites”. Se’ls endugueren, doncs. 

 

Resaren el Miserere. A Torredembarra (Tarragona) afusellaren les 24 víctimes. Moriren al crit de ¡Viva Crist Rei! El màrtir Isidre tenia 70 anys. Les seves restes són a l’església del Carme de Tarragona.  

 

 Antoni Vilamassana i Carulla 

 

Nasqué a Massoteres, el dia 29 de gener de 1860. De jove ingressà als Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria, congregació fundada pel gran sant català Antoni Maria Claret. Professà com a germà claretià (1884). Els seus destins foren: Fernando Poo (Guinea equatorial) i Tarragona. Va ser un missioner virtuós i apostòlic.     

 

L’any 1936 fou dissolta la seva comunitat religiosa tarragonina. Després el detingueren i l’empresonaren. Al fatídic vaixell - presó “Río Segre” cridaren a ell i a d’altres a fi de portar-los al martiri. Llavors es confessà, preparant-se així al moment decisiu. Se’ls emportaren direcció cap a Valls. Portaven 24 víctimes, tots els rectors de la ciutat, altres sacerdots, també religiosos vells. Anaren cap al martiri cantant el “Crec en un Déu”. Fou màrtir a l’edat de 76 anys, a la sortida de Valls, carretera de Santa Coloma de Queralt. Els claretians porten la seva causa.