Solsona amplia a partir d’aquest divendres l’itinerari patrimonial d’interpretació de la història de la ciutat i el conjunt monumental del Palau Episcopal amb l’obertura de les restes arqueològiques museïtzades del fossat i un tram de la muralla medievals. El bisbat i l’Ajuntament inauguren divendres aquest nou espai, visible des de l’exterior al Vall Calent, amb visites comentades cada quinze minuts entre dos quarts de vuit i les nou del vespre. El bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, i l'alcalde de la ciutat, Il•lm. Sr. David Rodríguez, oferiran uns parlaments al començament de l'acte.
Un conveni entre la diòcesi i el consistori ha permès recuperar, condicionar i museïtzar els vestigis medievals que van començar a aparèixer el 2009 al jardí del Palau Episcopal solsoní. Per primera vegada, la ciutat pot explicar i mostrar com era el fossat que, ple d’aigua, el segle XIV defensava el recinte emmurallat. Es tracta d’un vall de quatre metres de profunditat excavat a la roca natural, que tenia la funció de protegir la població de possibles atacs enemics. Aquest és el vestigi més destacable del conjunt que obre les portes aquest divendres.
Entre les restes excavades i condicionades també hi ha un pany de muralla construït el segle XIV amb carreus de pedra treballats i amb un peculiar bisell decoratiu a la part superior. És un clar exemple de les fortificacions que va fer aixecar Ramon Folc X, vescomte de Cardona. Aquesta muralla, que estava flanquejada al Vall Calent per quatre torres circulars, té uns dos metres d’amplada i aproximadament 13 d’alçària i era coronada per merlets.
Les obres que han permès posar en valor aquests vestigis han estat projectades pel despatx d’arquitectura solsoní Relleu Associats, si bé l’Ajuntament ha tingut l’assessorament de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Catalunya Central, en tant que el projecte afecta dues construccions catalogades com a béns culturals d’interès nacional (BCIN), el Palau Episcopal i la muralla. Els treballs han tingut un import de 74.782 euros i les han finançat a parts iguals el consistori –una part a través del Pla de barris–, i el bisbat.
Testimoni d’usos posteriors
El segle XVI, segons s’infereix de la documentació consultada i les relacions físiques dels elements apareguts, es van construir un conjunt de dipòsits amb una desena d’arcs –se’n pot veure un– per aprofitar l’acumulació d’aigua a la zona del fossat i distribuir-la als horts extramurs, tal com explica l’arqueòleg municipal, Pere Cascante.
A partir del 1709, abans de construir l’actual Palau Episcopal, es van dur a terme reformes a l’edifici antic, bàsicament la reparació del safareig i l’habilitació d’una escala per accedir a l’hort i al jardí, element que també es pot interpretar a partir de les restes que s’han deixat a la vista.
Un segle més tard l’estancament de l’aigua provocava problemes de pudors i risc de contagi de malalties. D’aquí que es cobrís amb arcs de totxo i es construís una cisterna. Més endavant, els bisbes Ramon Riu i Cabanes (1895-1900) i Joan Benlloch i Vivó (1901-1907) van construir-hi una galeria porxada a la part posterior, que comunicava el Palau amb la torre de la muralla més propera, si bé fins ara es creia que s’havia edificat a la part de la font. Per la Guerra Civil aquesta galeria va ser bombardejada.
L’única font amb un cap esculpit de lleó original
Un altre dels atractius que contenen les restes del Palau Episcopal és una font del segle XVIII, concretament de l’època del bisbe Rafael Lasala, que va fer construir l’actual residència del prelat solsoní –obra de Francesc Pons. Aquesta font, coetània de l’ampliació de la portada d’aigua a Solsona des de Lladurs, formava part del jardí privat de la finca.
És una font neoclàssica amb un cap de lleó esculpit en pedra considerada una donació de la ciutat al seu cap de la diòcesi. Es tracta de l’únic cap original de l’època de Solsona, ja que Manel Casserras i Boix va restaurar la resta de fonts del centre històric prenent aquesta de model, segons explica Pere Cascante. Fins ara només podia veure’s si s’entrava en el garatge privat de l’immoble.
Nova parada en la ruta de la Solsona romànica
Les restes museïtzades que ara obren portes s’incorporen aquest estiu en els itineraris turístics pel nucli antic solsoní. A partir del 29 de juny i tots els divendres de juliol, la regidoria de Promoció Econòmica i Turisme i el Patronat Comarcal de Turisme organitzaran rutes nocturnes que les donaran a conèixer. Així mateix, el primer diumenge de cada mes es podran visitar en el marc de la ruta de la Solsona romànica. De moment, els més curiosos podran participar en les visites comentades gratuïtes d’aquest divendres. No és necessari inscriure-s’hi prèviament.
Foto: Aj Solsona
