Retratava el petit fossar situat a l’entrada de la població venint des del Miracle.
 
Hi ha un frontal de 1864 escrit en la llengua catalana d’aquella època , que demana una pregaria pels germans difunts perquè gaudeixin del descans etern – i imagino d’un espai a la vora del Déu Pare reservat únicament als catalans - ; compartir l’eternitat amb alguns ‘humans’ - us estalviaré exemples concrets, tothom que posi a qui li facin més ràbia - ens suggereix l’ínfer molt més que el Cel, oi?.
En la meva recerca dels edificis escolars no hem podíem ajudar els que aquí descansen, com tampoc dissortadament ningú dels que possiblement viuen encara a Su. Els deixo la pregunta, hi havia abans de la dictadura franquista escola a Su ?, En tenia Riner ?, Clariana de Cardener ?, la Molsosa ?, Odèn?, Olius?, Pinell del Solsonès , Pinós, Ardèvol ? Guixers ?, Solsona ?, ... , m’havien explicat a la Pedra que si que en tenien, però que l’edifici va ser enderrocat. Sou pregats de fer-nos arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts d’aquells edificis i/o de les persones – dones i homes – que varen aprendre aquí l’educació bàsica.
No van ser el feixistes, Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930), i/o Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975), els que portaven l’educació i la cultura al Solsonès, oi?.